L'economia col·laborativa, la gran oportunitat laboral?

La 'gig economy' revela un nou mercat laboral en què s'està revolucionant el concepte de què entenem per treball

Nova York limita l'emissió de llicències VTC durant un any
Nova York limita l'emissió de llicències VTC durant un any

L'àmbit de les relacions laborals és una de les pedres angulars de la nova economia digital. Estem vivint un intens debat sobre quan un ciutadà que ofereix serveis a través d'una plataforma digital (gig economy) es troba en una relació de laboralitat (treballador per compte d'altri) o mercantil (autònom). Igual de rellevant és la repercussió social i mediàtica que està generant, probablement, massa concentrada en uns pocs casos, fet que dificulta visualitzar la transversalitat del fenomen i la seva heterogeneïtat. No obstant això, la casuística és complexa i, sovint, no es pot generalitzar, ja que hi ha un conjunt de factors a tenir en compte.

Fortaleses i oportunitats

És un fet reconegut que l'economia col·laborativa i digital pot representar una gran oportunitat per a la societat, ja que ofereix una infinitat d'oportunitats que permeten obtenir uns ingressos addicionals a través de l'ús de béns infrautilitzats, facilitant així l'impuls de models de consum i producció més sostenibles, relacionats amb el que s'ha convingut en anomenar "economia circular". Fent extensiu aquest concepte, es pot arribar a oferir també el mateix temps lliure de cada individu o, el que és assimilable, oferir la prestació de serveis a través d'una plataforma digital.

Més info: Les empreses que més impulsen l'economia circular

En paraules de la Comissió Europea en la Comunicació Una Agenda Europea per a l'Economia Col·laborativa, "l'economia col·laborativa crea noves oportunitats d'ocupació, genera ingressos més enllà de les relacions laborals lineals tradicionals i fa possible que les persones treballin d'acord amb modalitats flexibles. Això els permet ser econòmicament actives quan les formes més tradicionals d'ocupació no són adequades per a elles o no són a la seva disposició."

El paper de les Administracions públiques

En aquest context, és necessari establir un punt de partida que permeti posar ordre a la situació i aportar seguretat jurídica. Aquest 4 de juny PIMEC Autònoms organitzava una jornada per aportar llum en aquest àmbit i buscar vies de solucions a les noves realitats.

Des de la Generalitat de Catalunya, en l'entorn de la Comissió Interdepartamental pel Desenvolupament de l'Economia Col·laborativa, s'ha proposat una classificació teòrica de les plataformes digitals en funció de les relacions que s'estableixen amb els prestadors de servei que ofereixen el seu temps a través d'elles. En aquest sentit, la normativa estatal fixa una sèrie de requisits per considerar que la relació entre les dues parts és purament laboral, és a dir, que el prestador de serveis és un treballador per compte d'altri: voluntarietat, alienabilitat, dependència i retribució.

Ara bé, malgrat l'existència d'aquests criteris, la subjectivitat amb què poden interpretar-se (especialment l'alienabilitat i la dependència) està creant una situació d'incertesa i inseguretat jurídica en el mercat laboral i en l'òrbita de l'economia digital, la qual cosa pot comportar fortes barreres a l'entrada i un fre a la innovació i el desenvolupament tecnològic. Existeixen exemples de diversos països europeus amb normativa en matèria laboral similar a l'espanyola que, malgrat presentar unes característiques també rígides, estan començant a buscar solucions per a l'adaptació d'aquestes noves prestacions de serveis a la seva realitat nacional, seguint les recomanacions de la Comissió Europea en termes d'economia col·laborativa i digital.

És necessari un nou tipus de relació laboral pensada per a la 'gig economy'?

"Els particulars que ofereixin serveis entre iguals de manera ocasional a través de plataformes col·laboratives no han de ser tractats automàticament com a prestadors de serveis professionals. Establir llindars (possiblement per sector) d'acord amb els quals una activitat es consideraria una activitat no professional entre iguals pot ser una manera adequada d'avançar. [...] La Comissió Europea insta als Estats membres a avaluar l'adequació de la seva normativa nacional en matèria de relacions laborals considerant les diferents necessitats dels treballadors per compte propi i aliè al món digital, així com la naturalesa innovadora dels models d'empresa col·laborativa."

A Espanya, al contrari que a França (país que no és precisament un exemple d'Estat poc garantista), sembla que la tendència passa per considerar la majoria de prestadors de serveis a través de plataformes digitals com a treballadors per compte d'altri de la plataforma. Tenint en compte que la majoria d'ells utilitzen els seus propis mitjans, treballen sense exclusivitat, tenen total llibertat d'horaris i no reben instruccions de la plataforma, sinó que principalment la utilitzen com a eina per localitzar els possibles clients, entra en debat si aquests han de ser considerats treballadors de la plataforma o poden mantenir una relació mercantil. Ara bé, el Consell de Ministres va aprovar recentment el Pla Estratègic de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el qual s'incideix en la lluita contra els anomenats falsos autònoms i l'economia de plataformes quan, probablement, seria més adequat pensar prèviament en una adequació de la norma en matèria de relacions laborals a les noves realitats socials i empresarials.

És a dir, des d'un punt de vista lògic i pragmàtic, probablement seria aconsellable dissenyar una nova figura a cavall d'un treballador per compte d'altri i un autònom que permeti el desenvolupament de noves formes de treball en entorns digitals i, al seu torn, ofereixi drets als prestadors de serveis i eviti una possible precarització. Pensar en les noves característiques que presenten aquestes noves economies ens fa plantejar també una potenciació de les plataformes de cooperació, no tant per l'experiència de l'usuari, sinó pel sentit de pertinença, mutualització i participació democràtica.

La judicialització del conflicte

El cert és que les plataformes tendeixen a considerar que els prestadors de serveis que utilitzen el seu sistema digital són autònoms i no treballadors per compte d'altri, doncs, el contrari suposaria un torpede directe en la seva línia de flotació: el seu model de negoci, basat en la flexibilitat tant del prestador del servei com del consumidor.

En aquest context, la sentència núm. 244/2018 del jutjat núm. 6 de València d'1 de juny de 2018 marca un abans i un després en el debat entre laboralitat i mercantilitat dels treballadors de les plataformes, especialment les de delivery. En concret, aquesta sentència declara la laboralitat del demandant, un rider, i condemna Deliveroo a pagar-li la indemnització per acomiadament improcedent, tal com ja havia argumentat prèviament la Inspecció de Treball de València.

Més info: El jutge: els 'riders' de Deliveroo són falsos autònoms

L'argumentari principal de la jutgessa per determinar la dependència i alienabilitat del treballador es basa en el control per GPS de la ubicació del rider per part de la plataforma, l'ús de la plataforma (i el seu algoritme) com a mitjà de producció, la fixació del preu per part de Deliveroo, l'alienabilitat de la informació (el repartidor desconeix quants clients i proveïdors existeixen en l'aplicació) i la identificació del rider com la imatge de la marca, és a dir, l'alienabilitat a la marca.

Ara bé, això no ha fet més que començar: la probabilitat que Deliveroo recorri la sentència és elevada i, a més, la Inspecció de Treball de Barcelona i de Madrid també han obert expedient pràcticament les mateixes condicions que a València.

Línies de futur

És un fet innegable i àmpliament reconegut que la prestació de serveis a través de plataformes digitals està revolucionant el concepte de què entenem per treball. Aplicar les normes existents d'una forma rígida no sembla ser la manera adequada de procedir, ans al contrari: mentre el marc legal no cobreixi les necessitats d'aquests nous oferents de serveis i de les plataformes digitals i no es pensin alternatives i mecanismes que permetin dur a terme aquestes activitats d'una forma legal i a favor de la innovació, continuaran existint conflictes i litigis laborals.

La prestació de serveis a través de plataformes digitals està revolucionant el concepte 'treball'

Aquestes són, a grans trets, les conclusions que es van extreure de la jornada Plataformes Digitals i Marc Laboral: reflexions de futur, organitzada per PIMEC Autònoms i amb la presència de grans experts en la matèria. És imprescindible el debat i l'enriquiment que aquest genera, no obstant això, cal que el legislador doni resposta a les preguntes clau: és necessari un nou tipus de relació laboral pensada per a la gig economy? Si és així, quines característiques ha de presentar?, s'ha de considerar una relació d'autònoms, una relació laboral o bé quelcom nou?, quines necessitats tenen aquests nous proveïdors de serveis?, han de tenir aquestes necessitats cobertes per ser treballadors o simplement per ser ciutadans?

Finalment, una reflexió: Catalunya ha aconseguit un posicionament internacional de primer nivell pel que fa a aquesta nova economia, que està directament lligada amb els que ja són reconeguts com els nous factors de generació de productivitat del futur. Quan el cicle econòmic torni a declinar, aquelles economies ben posicionades en aquests factors de generació de productivitat tindran molta més resistència per transitar per la desacceleració. Cal ser conscients de l'oportunitat de què gaudim. Apostar per aprofitar-la no ha d'estar necessàriament en contradicció amb fer-ho tot vetllant per mantenir les garanties socials que, com a país, ens hem posat d'acord en defensar.

Més informació
La revolució de l’economia col·laborativa
L’excés col·laboratiu
L’economia col·laborativa surt de l’adolescència
Avui et destaquem
Comentaris