L'emergència climàtica és, juntament amb l'increment de la desigualtat, un dels principals reptes als quals ens enfrontem actualment. Per fer front a aquest desafiament, és imprescindible que hi hagi una acció coordinada de tots els actors, tant de l'àmbit públic com del privat, i en aquest sentit, les grans empreses han de jugar un paper clau.
Així semblen haver-ho entès moltes d'elles, segons les seves declaracions en diversos fòrums, la celebració de nombrosos esdeveniments de sostenibilitat i la imatge que plasmen en les seves memòries anuals. Però cap compromís té valor si no es reflecteix en els fets i en la constatació de progressos clars i contundents.
Segons l'anàlisi que hem dut a terme des d'Oxfam Intermón sobre l'esforç de 50 grans empreses espanyoles, els avanços en descarbonització i en la lluita contra el canvi climàtic d'aquest grup d'empreses disten molt de resultar suficients i de reflectir un compromís ambiciós i inequívoc amb la sostenibilitat.
Al llarg del 2022, el total d'emissions d'aquestes empreses, incloent-hi les directes i indirectes, va disminuir només un 4%, i aquesta reducció és encara menor en les emissions directes, derivades de l'activitat pròpia de l'empresa, només un 1,5% menys respecte al 2021. A aquest ritme, no s'assoliria la descarbonització completa d'aquestes empreses fins a l'any 2090. Potser ja serà massa tard.
Cert és que l'esforç en la reducció d'emissions depèn molt de l'activitat de cada empresa, però evidentment també de la voluntaritat de cadascuna d'elles. No es pot comparar el que emet una empresa del sector energètic amb una activitat que gairebé no allibera CO2, com una empresa asseguradora. Per exemple, el Grup Catalana Occidente va reduir les seves emissions directes un 20% el 2022, gairebé el mateix que Repsol amb un 19%, però mentre la companyia d'assegurances va emetre 492 tones de CO2, les emissions directes de la petroliera van ser de 15,7 milions de tones. En canvi, sí que podem comparar Repsol amb Naturgy, les emissions directes de les quals són similars, 14,7 milions de tones, però van augmentar un 14% el mateix any, així que les emissions que es redueixen d'una banda, augmenten per l'altra. I l'aire al qual van és el mateix
Amb prou feines el 12% del negoci de les empreses analitzades contribueix de forma significativa a la lluita contra el canvi climàtic, segons es defineix en la taxonomia ambiental de la UE
Un altre àmbit d'acció climàtica de les empreses és l'esforç que fan per alinear la seva activitat amb la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic. Tampoc aquí verifiquem prou grau d'avenç. Tot just el 12% del negoci de les empreses analitzades contribueix de manera significativa a la lluita contra el canvi climàtic, segons es defineix en la taxonomia ambiental de la UE. I gairebé la quarta part d'aquest grup d'empreses fa un esforç rellevant per alinear la seva activitat amb la lluita contra el canvi climàtic.
Igual que en el cas de les emissions, l'esforç d'adaptació al canvi climàtic d'una empresa depèn molt de l'activitat que desenvolupi. Per a una empresa d'energies renovables com Siemens Gamesa, la mitigació i adaptació al canvi climàtic forma part del seu model de negoci, mentre que la farmacèutica Grifols no compta amb marge segons la taxonomia europea per resultar més sostenible des del punt de vista climàtic. En canvi, d'una manera o una altra, l'empresa pot invertir per transitar cap a models de negocis més sostenibles i amb més alineació amb la lluita contra el canvi climàtic. Així, en el grup de 50 empreses analitzat, si bé només el 12% del seu negoci actual contribueix a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic, el 33% de la seva inversió es destina a transitar cap a activitats sostenibles des del punt de vista climàtic. Sens dubte, és un progrés, però encara cal dilucidar si n'hi ha prou.
Sí que hi ha empreses el compromís ambiental de les quals es tradueix en avenços clars i tangibles en la descarbonització de la seva activitat i la lluita contra el canvi climàtic, però conformen una escassa minoria
El que resulta més cridaner és constatar que, tot i que hi ha empreses com Endesa que passen de tenir gairebé només l'11% del seu negoci com a sostenible a dirigir el 76% de les seves inversions cap a la sostenibilitat, o Naturgy, que passa del 7% al 59%, altres actuen en sentit contrari, sorprenentment. És el cas d'11 empreses que sembla que la transició del seu model de negoci va en sentit contrari, amb una menor alineació amb la mitigació i adaptació al canvi climàtic, com ara Sacyr Vallehermoso, que passa de tenir el 37% del seu negoci com a sostenible a dedicar tan sols el 9% de les seves inversions cap a la sostenibilitat, o Ferrovial, amb un 25% del seu negoci actual sostenible ambientalment a destinar només el 8% de les seves inversions alineades amb la lluita contra el canvi climàtic.
En definitiva, l'esforç climàtic de les grans empreses espanyoles resulta en conjunt bastant erràtic i clarament insuficient. Sí que hi ha empreses amb un compromís ambiental que es tradueix en avanços clars i tangibles en la descarbonització de la seva activitat i en la lluita contra el canvi climàtic, però formen part d'una minoria escassa. En la majoria d'elles s'evidencia la manca d'un compromís real: tant la reducció d'emissions com la transició a models de negoci sostenibles avancen a un ritme excessivament lent per donar resposta a l'emergència actual.
Combatre la crisi climàtica requereix esforços clars, ambiciosos i constants per part de tots els agents públics i privats. Per això, és cada vegada més urgent que les grans empreses redueixin efectivament les seves emissions i abandonin un model empresarial que causa greus impactes en el planeta i que arrossega importants costos socials
