Inflació, innovació, inversió

Algunes regles del joc han canviat durant la partida i és important poder trencar les restriccions per recuperar marge d’acció i de vendes

Innovar esdevé més crucial i imperatiu justament ara, quan fer-ho també és més difícil | iStock
Innovar esdevé més crucial i imperatiu justament ara, quan fer-ho també és més difícil | iStock
director de desarrollo de negocio de Eurecat
Barcelona
02 d'Agost de 2022

L’IPC ha seguit pujant més del que es preveia, arrossegat pel preu dels carburants, l’energia i els aliments fins al nivell més alt dels darrers 37 anys. La inflació a Espanya va ser del 10,2% el mes de juny. Destaca la pujada del transport amb una taxa interanual del 19,2% i de la llum, un 33% més cara que fa un any. En el conjunt d’Europa, ens situem 9,6% per damunt respecte el mateix període de 2021. Als Estats Units la situació no és molt diferent. Disparat l’IPC també a gener 2022 fins al 7,5%, el mes de juny la inflació ha estat del 9,1%, també cinc dècimes superior al mes anterior i amb una inflació acumulada el 2022 del 6,3%.

 

Són xifres rellevants que impacten directament a les empreses i a la societat amb reducció de marges i de competitivitat i amb pèrdua de poder adquisitiu, respectivament, en la mesura que aquests increments no es repercuteixen als clients i als salaris. Amb tot, el Banc d’Espanya calcula que l’IPC tancarà el 2022 amb una pujada del 7,2% interanual i baixarà al 2,6% el 2023 i l’1,8% el 2024.

Algunes regles del joc han canviat durant la partida i és important poder trencar algunes d’aquestes restriccions per recuperar marge d’acció i de vendes

Cal reaccionar a aquest context, malgrat totes les constriccions que genera per la seva pròpia naturalesa. Els factors de competitivitat de la nostra empresa i els diferents actors de la nostra cadena de valor, des dels proveïdors fins als clients, s’han vist impactats per aquest augment sostingut de preus. Algunes regles del joc (les negociacions, els terminis, les exigències, les condicions...) han canviat durant la partida i és important poder trencar algunes d’aquestes restriccions per recuperar marge d’acció i de vendes. Cal anar més enllà, sortir de la zona de seguretat i canviar alguna cosa, introduir alguna novetat, per fugir de mars vermells, on la competència és ferotge i buscar nous mars blaus lluny dels competidors. I això té un nom i és la innovació. Innovar en productes, processos productius, serveis o models de negoci permet generar nous espais al mercat on agafar aire, on diferenciar-se escapant d’entorns on la competència és voraç.

 

És del tot cert que per molt que innovi una empresa, el preu de les primeres matèries o de l’energia amb què fabrica els seus productes seguirà disparat i aquest context seguirà impactant a les seves activitats. Moltes de les dificultats i limitacions de la situació actual perseveraran innovant o sense fer-ho. Però alhora és igual de cert que les circumstàncies que afecten el nostre sector són similars a les que afronta la nostra competència. I, en certa manera, competir és córrer més que els altres. Per tant, innovar esdevé més crucial i imperatiu justament ara, quan fer-ho també és més difícil.

Competir és córrer més que els altres

Però no és òptim que les empreses innovin soles. Innovar és una pulsió que cal tenir a nivell estratègic local i regional i que implica a tots els actors de l’ecosistema innovador. No només les empreses competeixen entre elles a escala global, en termes d’innovació i tecnologia, també competeixen els països o les regions. Invertint en tecnologies clau que acceleren la competitivitat de les empreses (fotònica, intel·ligència artificial, materials avançats, micro/nano-electrònica, bateries, fabricació avançada, biotecnologia, etc.). Es tracta de tecnologies que requereixen inversions rellevants i capital humà altament qualificat i que aporten valor afegit i avantatges competitius de forma transversal i sistèmica. Innovar disposant d’aquestes capacitats porta molt més lluny i molt més ràpid.

Innovar al marge d’aquestes competències és menys consistent, té menys impacte i menys efecte multiplicador. A principis de febrer Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, anunciava que la UE mobilitzarà 43.000 milions d’euros del sector públic i privat per fabricar a Europa el 20% mundial de xips (actualment la xifra no arriba al 10%). Són xifres que semblen imbatibles, però seran suficients davant els 52.000 milions de dòlars anunciats per Washington? Els fons Next Generation definiran les experteses i fortaleses de les regions europees en els propers anys i la seva identitat tecnològica. Decidiran sobre la sobirania tecnològica i concretaran la competitivitat, la resiliència i la prosperitat de l’economia i la societat dels diferents països i regions. Construïm els pilars de la nostra des de l’estratègia tecnològica. Projectem-nos amb visió de futur i sentit de sistema. Fem la transformació amb l’empresa al centre, la tecnologia al cap i la societat que volem ser al cor, amb un propòsit últim de prosperitat compartida i sostenibilitat. Quan més difícil és i més crític, més important esdevé.