Per primera vegada en 20 anys el dòlar ha assolit la paritat amb l’euro, que ha anat perdent valor gradualment. El fet que les dues monedes estiguin consolidant una relació propera a l’1=1 té diverses implicacions en el sistema econòmic i empresarial. La primera i més evident és que aquesta situació abarateix les exportacions catalanes cap a l’altra banda de l’Atlàntic, fent més competitius els nostres productes i serveis. Així doncs, és un bon moment per fer negocis als Estats Units?
La resposta és un sí amb matisos. Aquesta paritat euro-dòlar, que semblava fins no fa gaire inviable en el mercat de divises, permet als dòlars americans (ja sigui tant des dels Estats Units com des d’altres mercats que hi operen com a moneda internacional, com a l’Amèrica Llatina) tenir més poder de compra sobre els productes europeus. Ara és més barat venir de compres al mercat regit per l’euro i, per tant, si volem exportar als Estats Units els nostres preus seran més competitius que fa només uns mesos o anys.
Parlem del primer mercat mundial, un país estable de 330 milions de persones
Tenir més opcions d’entrar i expandir-se a Nord-amèrica és, sens dubte, una gran notícia. Parlem del primer mercat mundial, un país estable de 330 milions de persones amb un dels poders de consum més alts del món. Un mercat punter, on neixen i creixen bona part de les tendències de compra que acaben ressonant a la resta del món. En aquest sentit, podem veure com l’efecte de la paritat euro-dòlar ja s’està traduint en un clar augment de les exportacions catalanes en els mercats que fan servir el dòlar americà. Entre el gener i el juliol del 2022, per exemple, les regions on més han crescut les exportacions catalanes són l’Amèrica Llatina (+34%) i l’Amèrica del Nord (+22%).
Però no parlem només d’exportació. El nou ordre mundial que s’està configurant presenta una clara tendència a la relocalització (reshoring). Si la tendència abans era cercar millors preus de mà d’obra o matèries primeres establint els processos de fabricació lluny de casa (offshoring), les tensions en les cadenes de subministrament i la consciència climàtica estan empenyent cap a la tendència contrària.
Actualment, cada cop són més les empreses que persegueixen un major control, rapidesa de reacció i independència sobre la seva cadena de valor amb proveïdors locals i produccions “des de casa”. Un model que els Estats Units, amb el pla d’estímuls de l’administració Biden, està incentivant per reactivar la indústria local. Amb aquests condicionants, sumat a la paritat euro-dòlar, s’endevina un context més que interessant per anar més enllà de l’exportació i començar a pensar també en solucions que passin per la implantació al país nord-americà.
Fins aquí les bones notícies. Ara bé, de la mateixa manera que tot el que puja, baixa; la paritat euro-dòlar no només significa ser més competitius en exportació. El cert és que la depreciació de l’euro també té efectes negatius especialment per a economies com les europees, que depenen en gran mesura de la importació de matèries primeres com l’energia o l’acer, la major part de les quals cotitzen en dòlars. Així doncs, si bé per una banda s’abarateixen els productes europeus, per l’altra també s’està encarint la seva producció. Allò menjat per allò servit.
Estem vivint un exemple gràfic del que és la globalització
Aquesta situació implica un efecte especialment contraproduent, com és el de la inflació importada. És a dir, es genera inflació, amb tots els seus efectes negatius, no per la pròpia activitat local, sinó pels productes denominats en dòlars que s’importen, com el petroli, els minerals, els metalls o els cereals.
El resum de tot plegat és que estem vivint un exemple gràfic del que és la globalització. No hi ha acció sense reacció, ni benefici sense contraprestació. En el tauler de joc global es mouen algunes peces, canvien escenaris i cal readaptar-s’hi. És un bon moment per fer negoci als Estats Units? Sí, però sense oblidar-ne els seus costos.
