De ben segur que, en algun moment de la seva trajectòria professional, qualsevol actuari ha hagut de respondre preguntes com: Què és un actuari? Què fa exactament un actuari? I la veritat és que, sovint, després d’explicacions diverses i variades, ens quedem amb la frustrant sensació que no ens han entès, segurament perquè no ens hem explicat bé, i que no hem contribuït al coneixement i la divulgació de la nostra activitat.
Malgrat que durant els darrers anys ha crescut considerablement la figura de l’actuari, amb una demanda cada vegada més gran de professionals especialitzats en ciència actuarial, la societat no acostuma a conèixer les habilitats, les responsabilitats i els camps d’actuació que té, tot i el marcat caràcter social que implica aquesta professió.
Hi ha diferents respostes a la pregunta què és un actuari, encara que hi ha consens entre tot el col·lectiu que l’actuari és un professional expert en la gestió de riscos que contribueix a l’estabilitat financera de les persones, les empreses i de la societat en general.
La formació d’un actuari inclou un ampli espectre de matèries i ciències interrelacionades, com la probabilitat i l’estadística, les matemàtiques, les finances, l’economia i el dret, cosa que obre un ventall infinit d’oportunitats tant pel que fa als sectors en què desenvolupa l’activitat professional com a les funcions que exerceix.
De fet, al principi, l’activitat de l’actuari s’associava estrictament al món assegurador i financer. Tanmateix, avui dia, la gestió de riscos és un dels punts fonamentals al si de les organitzacions, cosa que ha fet de l’actuari un professional clau en qualsevol tipus d’entitat.
L’actuari és un professional expert en la gestió de riscos que contribueix a l’estabilitat financera de persones, empreses i societat
Una vegada acceptat que un actuari és un expert en riscos, la qüestió és: Què fa exactament un actuari? Com es tradueix tot això a la vida quotidiana? I, el més important, quina és l’aportació de la professió actuarial a la societat?
Encara que es fa difícil enumerar les tasques concretes que pot desenvolupar un actuari, els principals camps d’activitat i les funcions que pot exercir són els següents:
- En el sector assegurador, el seu “hàbitat natural”, l’actuari és l’encarregat de determinar la prima que s’ha de satisfer per a cada tipus d’assegurança tenint en compte les característiques del risc que s’assegura. Concretament, és el responsable de calcular la prima necessària i suficient perquè, amb la recaptació de les primes de tots els assegurats i l’aplicació del principi de solidaritat, les entitats asseguradores disposin dels diners suficients per pagar tots els sinistres i fer front a tots els compromisos que han assumit. En definitiva, es tracta de fer una estimació, mitjançant l’ús de la probabilitat i les finances, del nombre de sinistres que hauré de pagar i el cost mitjà d’aquests sinistres.
La responsabilitat de l’actuari en el càlcul de les reserves a les entitats asseguradores és més rellevant i, al mateix temps, més desconeguda. Si tenim en compte que en el sector assegurador s’inverteix el procés productiu convencional, és a dir, que el client anticipa el pagament de la prima per percebre la indemnització en el cas que es produeixi un sinistre, l’actuari actua com a garant i determina la quantitat de primes percebudes anticipadament que les entitats han de reservar en cada moment per fer front als sinistres que es puguin produir en el futur.
En aquest sentit, cal destacar que l’equilibri entre el coneixement tècnic i actuarial i el coneixement del negoci assegurador converteix l’actuari en un professional idoni per al desenvolupament de funcions directives dins les entitats asseguradores.
-
En el món de l’empresa, l’actuari és un element clau per gestionar de manera adequada els riscos. La correcta administració de riscos, que l’actuari ajuda a identificar, quantificar i controlar, permetrà que l’empresa planifiqui el futur i es protegeixi millor davant les pèrdues, esperades o inesperades.
-
Pel que fa a les pensions, públiques i privades, els actuaris hi tenen, o hi haurien de tenir, un paper protagonista. Les seves habilitats en el maneig de la probabilitat i les finances, com també el coneixement de l’assegurança, els atorga la capacitat i l’autoritat per proposar models sostenibles de previsió que, amb un enfocament objectiu i a llarg termini, permetin un equilibri entre els ingressos i les despeses per poder apuntar o advertir de qualsevol desviació que pugui fer perillar el sistema. La intervenció de la ciència actuarial es fa, avui dia, més urgent, en vista de totes les previsions d’envelliment de la població. Aquesta reflexió també es podria aplicar a l’àmbit sanitari, un altre dels pilars de l’Estat del benestar.
- En l’esfera financera, l’aportació més rellevant que pot fer se centra en l’avaluació i l’optimització de les estratègies d’inversió i de finançament i en l’anàlisi de la viabilitat de les estratègies de rendibilitat i minimització de riscos.
Una professió de futur?
Ens trobem amb una professió reconeguda en el seu entorn i amb un potencial important de desenvolupament, però amb un gran desconeixement per part del públic en general. La situació actual es caracteritza per:
- Un increment molt important de la demanda d’actuaris arreu del món, motivat per: la professionalització de les tècniques per a la gestió de riscos (especialment en el sector financer: banca i assegurances); la introducció de tècniques de gestió de riscos a les grans empreses industrials i de serveis (Enterprise Risk Management – ERM); els estudis de viabilitat dels sistemes públics i privats de pensions.
- El Col·legi d´Actuaris de Catalunya té més de 500 actuaris col·legiats (s’estima que, al mercat, hi treballen més 1.000 actuaris) que donen servei als principals bancs i asseguradores del mercat, a importants delegacions multinacionals i, també, a un gran nombre d’entitats de l’àmbit de la salut, mútues i mutualitats.
- Un procés disruptiu tant en el sector financer com en molts altres sectors, motivat per:
- Clients: més exigents, amb necessitats i expectatives canviants que requereixen personalització.
- Tecnologia: transformació i digitalització (Big Data, processos digitalitzats orientats al client).
- Distribució: focalització en la venda mitjançant un assessorament complet, que proporciona una oferta integral i omnicanal.
- Factors econòmics: reducció dels marges, tipus d’interès baixos, més transparència, pressió sobre els preus i irrupció de l’economia col·laborativa.
- Factores socials: mil·lennista (75% de la població laboral el 2025), més preocupació per la salut, envelliment de la població i menys suport familiar per a l’atenció a la gent gran.
Davant aquesta situació, la professió actuarial té una oportunitat clara per participar activament en el desenvolupament dels canvis necessaris, gràcies a la formació, el coneixement del negoci i la capacitat d’anàlisi que té i que li permet:
- Convertir la informació en coneixement de valor (big data i analytics) i, en conseqüència, dissenyar una oferta personalitzada i millorar l’experiència del client.
- Simplificar les operacions i obtenir el màxim rendiment de les tecnologies, mitjançant la definició de models àgils amb la participació dels consumidors.
