La cooperativa, recepta per la crisi

L'ocupació a les cooperatives catalanes creix i torna a nivells d'abans de la recessió amb els ulls posats en la consolidació del model i la internacionalització

Abacus i La Fageda, dues cooperatives cofundadores de Grup Clade
Abacus i La Fageda, dues cooperatives cofundadores de Grup Clade

Les cooperatives gaudeixen de bona salut. En contrast amb la dràstica caiguda de l'ocupació durant la crisi, des del 2008 les cooperatives han mantingut estable la seva capacitat per crear llocs de feina i resisteixen la crisi millor que algunes empreses convencionals. En el segon trimestre d'enguany, l'ocupació creada per aquestes organitzacions ha arribat a 42.203 persones, amb un augment de 3.237, un 8,3% més respecte al trimestre anterior i un 9,5% respecte a l'any passat, assolint la xifra més gran d'ocupació en cooperatives des de l'any 2007.

Actualment a Catalunya hi ha 4.175 cooperatives i un miler de societats laborals, que conjuntament generen 48.094 llocs de treball directes que suposen aproximadament l'1,4% del total de l'ocupació. El seu volum de negoci oscil·la entre el 3 i el 6% del PIB català amb 4.621 milions d'euros.

Amb aquestes xifres, no és d'estranyar que Clade, el primer grup empresarial cooperatiu de Catalunya, integrat per Abacus, Plana de Vic, Escola de St. Gervasi, Blanquerna-URL, Grup Cultura 03, Grup Qualitat, La Fageda, Lavola i Suara; celebri aquest dilluns el desè aniversari.

Empreses de persones per a persones
"L'ocupació del cooperativisme ha crescut perquè la cooperativa és una eina per poder sortir d'una situació d'atur", diu Perfecto Alonso, advocat de professió i president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya que representa a més de 3.000 d'aquestes cooperatives.

Alonso es congratula per les dades i reivindica que el model "té una projecció no solament en temps de crisi, sinó que és un model per crear ocupació en totes les situacions". Per a l'advocat, el tret diferencial que ha fet que la salut de les cooperatives sigui forta es troba en l'essència i la mateixa definició d'aquestes: "Les cooperatives són empreses de persones per a persones".

"Quan un empresari es jubila, des de la individualitat es plantegen solucions pels propietaris al cost del treballador", diu Alonso, en canvi "quan la decisió és col·lectiva els beneficis són col·lectius". El director de la Federació assegura que "quan la vinculació amb l'empresa és un salari pel temps de treball, el compromís és diferent que si el projecte és propi, per això la cooperativa és com un fill". Per aquest motiu, diu Alonso, "la capacitat de sacrifici a la feina és major, però també la creativitat i la dedicació, les capacitats es multipliquen".

Aquesta opinió la comparteix també Ramon Roig, director general de Clade: "La cooperativa és un model d'empresa basat en les persones i que utilitza el capital per assolir els seus objectius. Per tant, que dóna preferència a les persones per davant del capital".

Les dades d'ocupació d'aquest tipus d'empreses s'expliquen per "les diferències en el plantejament de negoci", diu Roig. En el recent període de crisi econòmica bona part de les empreses han ajustat el compte de resultats per la via dels acomiadaments, amb l'objectiu de rebaixar la despesa salarial, no obstant això "en el món cooperatiu s'ha vetllat o donat preferència a altres alternatives, com una redistribució dels llocs de treball o ajustos per altres vies", afirma Roig.

Segons el directiu de Clade, no és que les cooperatives tinguin més resistència: "Quan les vendes cauen perquè cau el consum, cauen tant per cooperatives com per societats mercantils tradicionals-, però sí que tenen una forma diferent d'afrontar els temps de crisi. I això es trasllueix en l'ocupació generada. Però les cooperatives tenen les mateixes dificultats que moltes altres empreses".

Deu anys de feina i cooperativisme
L'embranzida de les xifres, però, són resultat d'anys de feina. Segons Roig, el grup Clade, que aquest dilluns celebra deu anys de vida, s'ha transformat "en forma i dimensió del negoci que s'hi acull, però segueix fidel als seus principis: fer projectes empresarials però amb un clar respecte a uns valors i formes de fer que encaixen en el marc de l'economia social. Valors com la participació de les persones a l'empresa, de la responsabilitat social i en l'afany de col·laborar a través de la intercooperació entre diferents projectes empresarials".

Abacus, un cas d'èxit
Un dels fundadors i integrants de Clade és Abacus. La cooperativa és líder en distribució de llibres, béns educatius, culturals i d'oci a Catalunya. Amb més de 770.000 socis de consum i 478 socis de treball, més d'una trentena de locals repartits pels territoris de llengua catalana i uns ingressos de 82'74 milions d'euros l'exercici anterior(2013), amb un resultat net de 315.754 euros.

Per a Miquel Àngel Oliva, director general d'Abacus cooperativa, el repte de tota cooperativa és "aconseguir una gestió que permeti optimitzar la despesa sense que afecti a l'ocupació". I en aquest sentit coincideix amb Alonso i Roig en què el compromís dels socis de treball és capital a l'hora d'assumir esforços en el salari, cosa que "en una societat mercantil convencional és molt difícil".

Oliva assegura que la crisi "està sent molt llarga i la caiguda del consum ens ha afectat", però tot i això, ha estat "una oportunitat per generar estalvis i evitar redundàncies". El directiu d'Abacus creu que "la preeminència de la persona respecte al capital és un dels valors creixents en la societat actual, com l'aposta per un consum més responsable o els nous mecanismes de col·laboració com la propietat compartida". Per aquest motiu Oliva troba en el moment actual una oportunitat per "obrir els ulls cap aquesta forma de fer empresa més responsable i col·laborativa". 

Sortir dels tòpics creant ocupació amb passió
Les ultimes 100 cooperatives creades amb l'acompanyament de la Federació són de sectors emergents, no en crisi. De fet, exposa Alonso que cada vegada més emprenedors tecnològics acudeixen a la federació per exposar els seus projectes, cosa que, segons ell, "ajuda a desvincular la idea de la cooperativa com un model d'empresa lligat únicament al sector agrari o a les iniciatives socials".

Això fa palès l'afirmació d'Alonso que els professionals escullen el model cooperatiu com a model alternatiu l'empresarial, que ell considera "caduc". "Hi ha gent que vol treballar com pensa, això vol dir convertir la seva passió en un model d'ocupació", diu Alonso i aclareix que "de les habilitats personals se'n pot fer una oportunitat de feina". Segons Alonso, el model de les cooperatives no són un refugi en temps de crisi sinó que en aquestes èpoques és quan "més s'obren i s'estenen".

Valors, aquest és el principi bàsic i més transversal del cooperativisme. Per aquest motiu creu Oliva que si "una proposta empresarial escull el model cooperatiu sense tenir presents els valors, aquesta no serà viable. El compromís és la clau de la resistència de les cooperatives en aquests temps".

Oriol Amat, Catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, explica com es concreten aquests valors: "En una cooperativa l'objectiu és generar benestar als socis i acomiadar algú serà l'última mesura que es prendrà". Tot i això, si que se n'han produït, d'acomiadaments, en les cooperatives, "però no eren socis", aclara Amat. El catedràtic fa èmfasi en què "en una empresa convencional, en una SA, en els anys bons, els beneficis són per l'empresari, a les cooperatives reverteixen en tothom".


La vista posada al futur

Tot i els vents adversos de la crisi, els reptes de futur de les cooperatives fan créixer les bones expectatives. "Ara mateix s'ha d'afavorir el model com a alternativa perquè sigui més sòlid i de qualitat", diu Alonso, i afegeix coincidint amb Roig en què calen "més cooperatives i més grans, juntament amb una millor capitalització".

En aquest sentit, el de la captació de fons, les cooperatives compten amb el suport de la Generalitat que, a través del Departament d'Empresa i Ocupació, destinarà prop d'un milió d'euros a la segona edició del programa aracoop per fomentar la creació i el creixement d'empreses d'economia social i cooperativa.

Però on els dos coincideixen plenament és en el fet que cal potenciar la internacionalització de les cooperatives per garantir el seu futur. Per això la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya ja ha pres contacte amb cooperatives de França i Itàlia per "trencar el món tradicionalment endogàmic en què ens hem mogut", diu Alonso. 

Avui et destaquem
Comentaris