El teixit empresarial català es consolida com un ecosistema productiu dinàmic, amb un paper determinant en la generació de talent, benestar, riquesa i prosperitat, així com en l’equilibri territorial. La seva evolució recent reflecteix un model cada vegada més competitiu, en què la innovació, la internacionalització i l’atracció d’inversió configuren una base sòlida de creixement i que, en conseqüència, mereix ser especialment reivindicada en una jornada com la del Dia de l’Empresa, que avui celebrem.
Parlar en l’actualitat de l’empresa catalana és parlar d’un model econòmic que ha sabut evolucionar més enllà de la dimensió estrictament productiva. Les empreses no només generen activitat econòmica, sinó que contribueixen a construir ecosistemes capaços d’atraure coneixement, retenir talent i generar noves oportunitats en el conjunt de les persones i el territori. Aquesta capacitat de transformació és un dels elements que expliquen la fortalesa i la resiliència del sistema empresarial català.
La innovació és un dels grans motors d’aquest procés. El 2024, últim any amb dades disponibles, la despesa en R+D a Catalunya va créixer un 2,2%, fins als 5.485,1 milions d’euros, assolint un nou rècord històric. Aquesta dada no només reflecteix una aposta sostinguda per incorporar coneixement i tecnologia als processos productius, sinó també una voluntat de competir en activitats de més valor afegit.
Aquest esforç es tradueix en una posició destacada en l’àmbit europeu. En el marc del programa Horizon Europe, impulsat per la Unió Europea per finançar projectes de recerca i innovació, Catalunya va captar vora 1.890 milions d’euros entre 2021 i 2025. La xifra representa el 34,1% del total estatal i el 3,59% del conjunt del programa europeu, una proporció que duplica el pes poblacional del territori. Aquest posicionament situa Catalunya com la segona regió europea tant en volum de finançament rebut com en nombre d’empreses beneficiàries, només per darrere d’Île-de-France.
La dimensió internacional és un altre dels trets distintius de l’empresa catalana. Les exportacions catalanes van assolir un nou rècord històric el 2025, confirmant la capacitat del teixit productiu per competir en mercats globals i adaptar-se a entorns econòmics canviants, i per tercer any consecutiu es van situar per sobre dels 100.000 milions d’euros. Aquesta vocació exportadora s’ha convertit en un dels grans factors de competitivitat del territori i en una eina per diversificar oportunitats de creixement.
En aquest sentit, l’obertura de nous marcs comercials internacionals es presenta com una palanca de futur. Els acords entre la Unió Europea (UE) i mercats estratègics com Mercosur i l’Índia ampliaran l’accés a mercats estables que, juntament amb la UE, concentren prop de la meitat de la població mundial i del PIB global, ampliant l’abast potencial de les empreses catalanes.
A aquest dinamisme s’hi suma la capacitat d’atracció d’inversió estrangera. Catalunya compta amb més de 9.600 empreses estrangeres, un màxim històric que representa un creixement del 68% en l’última dècada. Més enllà de la dimensió quantitativa, aquesta presència reforça la connexió del territori amb xarxes internacionals de negoci, coneixement i activitat econòmica.
En conjunt, aquests indicadors dibuixen una empresa catalana oberta, innovadora i internacionalitzada, capaç de generar impacte econòmic i social de manera sostinguda. Un teixit empresarial que no només contribueix al creixement, sinó que també ajuda a construir un model de prosperitat compartida i amb vocació de futur.
Startups i patents, el nucli de l’economia innovadora
Juntament amb tot això, el model emprenedor genuí del model empresarial català està més viu que mai. El 2025, Catalunya va assolir les 2.403 startups actives, la xifra més alta de la sèrie històrica, una dada que evidencia la consolidació d’un entorn favorable a la creació d’empreses innovadores amb capacitat de créixer i generar noves oportunitats econòmiques.
Aquest dinamisme emprenedor reflecteix també una evolució del model empresarial cap a activitats amb més intensitat de coneixement, major capacitat tecnològica i orientació internacional. Les startups s’han convertit en un espai de generació de noves solucions, nous models de negoci i noves formes d’entendre la competitivitat.
Aquest procés es veu reforçat per una sòlida capacitat de generació i protecció del coneixement. Catalunya lidera la sol·licitud de patents a l’Estat amb 754 registres el 2025, un 4,1% més que l’any anterior i el 33,4% del total estatal. Aquest lideratge consolida el territori com un pol d’innovació aplicada i reforça el seu posicionament dins del Top 20 de regions europees.
En conjunt, startups i propietat industrial representen una expressió clara de la capacitat del teixit empresarial català per transformar idees en activitat econòmica, reforçar la competitivitat i projectar el territori cap als sectors que marcaran el creixement dels pròxims anys.
El món empresarial celebra el bon moment de l’economia catalana en l’acte institucional del Dia de l’Empresa 2026
Prop de mig miler de persones vinculades al món empresarial català van assistir dijous a la tarda a l’acte institucional de commemoració del Dia de l’Empresa 2026. L’esdeveniment, que enguany va tenir lloc al Circuit de Barcelona-Catalunya, s’emmarca en la commemoració del Dia de l’Empresa, que té lloc cada 27 de juny per reconèixer la contribució de les empreses al progrés econòmic i social de Catalunya. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va tancar l’acte institucional amb un discurs centrat en el bon moment que viu l’economia catalana. Prèviament, es va celebrar una taula rodona amb la presidenta de Torelló Viticultors, Ernestina Torelló, i el president d’honor de Moventia, Miquel Martí, conduïda pel periodista Xavi Coral, que enguany va ser el presentador de l’acte.
També es va fer un reconeixement a les empreses centenàries de Catalunya amb la intervenció d’Ignasi Armengol, conseller delegat jubilat de Pont, Aurell i Armengol, que supera els 150 anys de vida. A banda d’empresaris i empresàries d’empreses d’arreu del territori i de tots els sectors, l’acte va comptar amb l’assistència dels presidents de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, de PIMEC, Antoni Cañete, i CECOT, Xavier Panés, així com integrants de les Cambres de Comerç i membres destacats de gremis professionals, del sector turístic –com CONFECAT I ACAVE–, d’associacions comercials, clústers, i del món de l’economia social i solidària.