Tot i que a Catalunya i a Espanya encara se’n parla amb la boca petita, la introducció de la jornada laboral de quatre dies es comença a percebre cada vegada més com una excel·lent manera d’atraure, motivar i retenir el talent, molt especialment per part d’aquelles empreses que adopten un model de lideratge on es mesura el rendiment del capital humà per l’assoliment d’objectius i el compromís amb el projecte.
Mentiria si no digués que es tracta d’una mesura que avui dia la major part de l’empresariat acull amb recel i escepticisme, i molt en particular si considerem el sorprenent retrocés que darrerament estem també experimentant en l’àmbit del teletreball, que arran de la pandèmia moltes i molts de nosaltres pensàvem que es tractava d’un avenç que ja no tenia marxa enrere. Malauradament, avui són innumerables les empreses que tornen a exigir la presencialitat dels seus treballadors, apel·lant a una millora en la creativitat, les relacions de confiança i el sentiment de pertinença.
Malauradament, avui són innumerables les empreses que tornen a exigir la presencialitat dels seus treballadors
Els mil·lennistes, però, i en especial els treballadors més qualificats i demandats, situen l'equilibri entre el treball i la vida privada al capdamunt de la seva llista de prioritats a l'hora de considerar les opcions d'ocupació. I aquí rau, sens dubte, la clau del futur del mercat laboral global.
La història ens ha demostrat que, malgrat semblar inimaginables i inicialment de repercussions aparentment fatídiques, tots els canvis són possibles i responen a les demandes de la necessària i inevitable evolució de la nostra societat. El 3 d’abril de l’any 1919 es va aprovar a Espanya la jornada laboral màxima de vuit hores diàries. Un segle després, malgrat haver eliminat fronteres amb la irrupció d’Internet i incorporat innovacions tecnològiques que han optimitzat els nostres entorns productius, continuem mantenint les mateixes regles de joc.
I per què doncs no avançar cap aquesta jornada de quatre dies? Què ens ho impedeix? Què ens fa por? Tot i que el marc normatiu actual estipula que el contracte de jornada completa a Catalunya és de 40 hores setmanals, les empreses tenen plena llibertat per reduir els respectius convenis d’aplicació. Per què no fem aquest passa endavant i apostem decididament per la productivitat, la conciliació i la satisfacció dels nostres equips?
I per què doncs no avançar cap aquesta jornada de quatre dies? Què ens ho impedeix? Què ens fa por?
Són diversos els països (entre ells, Regne Unit, Gal·les, Escòcia, Islàndia, Portugal, Bèlgica...) i diverses les empreses (entre elles, Microsoft Japó, Kickstarter, Unilever, Shake Shack, Good Rebels, Software Delsol...) que ja han començat a implementar aquesta mesura per avaluar la productivitat i el benestar dels seus treballadors, així com l'impacte en el medi ambient i la igualtat de gènere. I, segons indiquen les mateixes fonts, els resultats han estat tan “extremadament exitosos” que han optat per mantenir la mesura de forma permanent.
Certament, es tracta d’una proposta valenta, del tot, però no ho és més que la d'aquelles persones que en el seu dia van lluitar per aconseguir una jornada laboral de cinc dies a la setmana, vacances retribuïdes o subsidis per malaltia, que avui tots donem per fet i vivim amb total normalitat.
No ens enganyem, però. Quan plantegem una setmana de quatre dies laborals no estem parlant en cap cas de concentrar les mateixes hores en menys dies i, per tant, sobrecarregar la jornada diària. Estem parlant d’instaurar un model 100-80-100: mantenir el 100% del salari, reduir al 80% el temps de treball efectiu i aportar el 100% de productivitat en les tasques que es realitzin. La resta d’opcions desvirtuen l’esperit de la mesura.
Estem parlant d’instaurar un model 100-80-100: mantenir el 100% del salari, reduir al 80% el temps de treball efectiu i aportar el 100% de productivitat
Partint de la premissa que treballar més hores no equival a ser més productius, instaurar la jornada laboral de quatre dies comporta avantatges destacables degudament contrastats. No tan sols augmenta la productivitat de l’empresa, en tant que s’optimitzen tasques i processos, se simplifiquen les reunions i s’adopten metodologies de treball més executives i resolutives, sinó que es redueix l’absentisme (es minimitza l’estrès i la fatiga vinculats al burn out), s’afavoreix la conciliació, es millora la salut mental dels treballadors i es reforça el seu compromís amb l’organització. Alhora, s’economitza en energia i en desplaçaments i es genera ocupació en aquelles situacions en què es precisa cobrir les hores que queden disponibles.
La nostra realitat actual, però, dificulta fer extensiva aquesta proposta de quatre dies laborals a tots els sectors o empreses del país. D’aquí la necessitat de plantejar canvis estructurals ambiciosos per part de les nostres institucions, conjuntament amb patronal i sindicats, invertir en la digitalització i la robotització de les nostres empreses, incorporar la intel·ligència artificial en els processos productius, i apostar pel capital humà com a motor real de talent i progrés.