Aquest inici d'any, les veus que criden a l'optimisme sobre el principi del fi de la crisi econòmica han sorgit arreu. Sembla dibuixar-se el fi de la crisi que ha omplert d'angoixa, de forma progressiva, les famílies portant al 24,2% de la població, de la UE, al de risc de pobresa o exclusió. Crisi que ha destruït milions de llocs de treball; ha portat les taxes d'atur a nivells sense precedents; ha situat els ratis de morositat a xifres no recordades, i col·locat l'endeutament públic a uns nivells que la situen per sobre dels 20.000 euros per habitant. Uns missatges d'optimisme justificats per la significativa millora dels indicadors macroeconòmics en general i, molt especialment, per la recuperació de la confiança dels inversors cap l'Estat espanyol, un fet que ha permès situar la prima de risc per sota dels 200 punts bàsics, amb el bo a 10 anys en el 3,805%.
Optimisme que arriba després de 6 anys de retrocés, i que amaga que el creixement rondarà sols l'1%; que la creació d'ocupació serà baixà, o molt baixa; la competitivitat en els mercats seguirà essent, en gran part, per cost i no per valor; i que el diferencial entre salaris i cost de la vida seguirà creixent per la moderació salarial i les pujades molt per damunt dels IPC dels serveis bàsics, com el transport o l'energia.
Certament els indicadors evidencien que comencen a donar-se les condicions per posar rumb a la recuperació. Estem a l'inici d'una oportunitat que no podem perdre, que ha de ser inclusiva, i s'ha d'enquadrar en un marc de generació d'ocupació, aquest és sens dubte el repte últim i hauria d'esser el prioritari, ja que no es pot parlar de recuperació, de futur, sense que els ciutadans puguin desenvolupar-se personal i professionalment.
Generar ocupació comporta reformes fiscals; incentius; ajustar la formació a les necessitats de les empreses i les tendències de futur; i molt especialment esdevé imprescindible una autèntica i decidida política industrial, ja que sols la indústria manufacturera i la intensiva en coneixement pot generar de forma directa i indirecta els centenars de millers de llocs de treball que esdevenen requerits.
Una política industrial que ha de considerar que en situacions complexes, les economies configurades per petites i mitjanes empreses, com és el cas català, no tenen les mateixes oportunitats que les grans empreses. La necessitat d'actuació de l'Administració és més requerida com menor és el volum mitjà de les empreses, i a la vegada quan cal capgirar la tendència que des de 1990 comportava una pèrdua del pes de l'indústria manufacturera. La resindustrialització esdevé imprescindible, ja que les societats industrialitzades suporten millor les crisis, disminueixen l'escletxa entre rics i pobres, i aporten millors salaris i més estables.
Per fer possible la reindustrialització és requerida una participació proactiva de l'Administració, desenvolupant actuacions encaminades a fomentar la simbiosi entre les empreses industrials i els centres de recerca i universitats, i la innovació que permet la competitivitat en els mercats globals mercès al valor dels seus productes. Polítiques industrials que haurien de contemplar simbòlicament actuacions transversals i sectorials, que considerin el finançament posant recursos per la recerca i d'innovació fonamentada en el progrés científic, el desenvolupament tecnològic i les potencialitats del disseny. Sense oblidar de la capacitat tractora de les compres públiques, tant pels productes usuals, com per incentivar la innovació en producte, el foment de la recapitalització de les empreses, i la cooperació interempresarial per guanyar capacitat i volum.
2014 s'inicia amb indicadors macroeconòmics, que indiquen que poden ser el principi de la recuperació. Una recuperació que serà malauradament llarga i fràgil, però que es pot percebre àmpliament al 2016 si s'encerta en les actuacions i s'assumeix les oportunitats, les quals s'obren arran dels nou procés de relocalització que s'ha iniciat per l'increment de la personalització dels productes, que implica sèries curtes de producció; el constant increment dels costos de l'energia i el transport; per l'augment dels costos salarials dels països del sud-est asiàtic; el cost financer, associat als productes, en el període de compres des de la fabricació a la venta i l'augment de la inestabilitat planetària.
Haurien d'assumir que 2014 obre un període, on la reindustrializació dels país s'ha d'entomar amb determinació, ja que d'aquesta manera, amb la creació de llocs de treball, es possibilitarà retrobar el camí del progrès econòmic i social.
Optimisme que arriba després de 6 anys de retrocés, i que amaga que el creixement rondarà sols l'1%; que la creació d'ocupació serà baixà, o molt baixa; la competitivitat en els mercats seguirà essent, en gran part, per cost i no per valor; i que el diferencial entre salaris i cost de la vida seguirà creixent per la moderació salarial i les pujades molt per damunt dels IPC dels serveis bàsics, com el transport o l'energia.
Certament els indicadors evidencien que comencen a donar-se les condicions per posar rumb a la recuperació. Estem a l'inici d'una oportunitat que no podem perdre, que ha de ser inclusiva, i s'ha d'enquadrar en un marc de generació d'ocupació, aquest és sens dubte el repte últim i hauria d'esser el prioritari, ja que no es pot parlar de recuperació, de futur, sense que els ciutadans puguin desenvolupar-se personal i professionalment.
Generar ocupació comporta reformes fiscals; incentius; ajustar la formació a les necessitats de les empreses i les tendències de futur; i molt especialment esdevé imprescindible una autèntica i decidida política industrial, ja que sols la indústria manufacturera i la intensiva en coneixement pot generar de forma directa i indirecta els centenars de millers de llocs de treball que esdevenen requerits.
Una política industrial que ha de considerar que en situacions complexes, les economies configurades per petites i mitjanes empreses, com és el cas català, no tenen les mateixes oportunitats que les grans empreses. La necessitat d'actuació de l'Administració és més requerida com menor és el volum mitjà de les empreses, i a la vegada quan cal capgirar la tendència que des de 1990 comportava una pèrdua del pes de l'indústria manufacturera. La resindustrialització esdevé imprescindible, ja que les societats industrialitzades suporten millor les crisis, disminueixen l'escletxa entre rics i pobres, i aporten millors salaris i més estables.
Per fer possible la reindustrialització és requerida una participació proactiva de l'Administració, desenvolupant actuacions encaminades a fomentar la simbiosi entre les empreses industrials i els centres de recerca i universitats, i la innovació que permet la competitivitat en els mercats globals mercès al valor dels seus productes. Polítiques industrials que haurien de contemplar simbòlicament actuacions transversals i sectorials, que considerin el finançament posant recursos per la recerca i d'innovació fonamentada en el progrés científic, el desenvolupament tecnològic i les potencialitats del disseny. Sense oblidar de la capacitat tractora de les compres públiques, tant pels productes usuals, com per incentivar la innovació en producte, el foment de la recapitalització de les empreses, i la cooperació interempresarial per guanyar capacitat i volum.
2014 s'inicia amb indicadors macroeconòmics, que indiquen que poden ser el principi de la recuperació. Una recuperació que serà malauradament llarga i fràgil, però que es pot percebre àmpliament al 2016 si s'encerta en les actuacions i s'assumeix les oportunitats, les quals s'obren arran dels nou procés de relocalització que s'ha iniciat per l'increment de la personalització dels productes, que implica sèries curtes de producció; el constant increment dels costos de l'energia i el transport; per l'augment dels costos salarials dels països del sud-est asiàtic; el cost financer, associat als productes, en el període de compres des de la fabricació a la venta i l'augment de la inestabilitat planetària.
Haurien d'assumir que 2014 obre un període, on la reindustrializació dels país s'ha d'entomar amb determinació, ja que d'aquesta manera, amb la creació de llocs de treball, es possibilitarà retrobar el camí del progrès econòmic i social.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.