Aquesta passada setmana he assistit a la meva cita anual amb el Mobile World Congress. Per a mi és un esdeveniment ineludible. Hi vaig des del 2015. Aquell any vaig participar en un programa anomenat Mobile Thinking Days, coorganitzat per l'IESE Business School, la Mobile World Capital i Roca Salvatella. Aquest programa, dirigit a directius d'innovació i estratègia de companyies importants en l'ecosistema de Barcelona (principalment relacionades amb el turisme), pretenia acostar la tecnologia i el congrés a les empreses i, sobretot, fer-nos reflexionar sobre com la tecnologia anava a impactar en els nostres negocis, no automatitzant-los o digitalitzant-los com transformant-los. Vam tenir un elenc de professors d'autèntic luxe i em van impactar especialment Sandra Sieber, Javi Creus, Genís Roca i Javier Zamora.
D'aquells dies, compartint la sorpresa pel que venia, van sorgir també amistats que encara conservo. Em vaig submergir durant aquells dies en la transformació digital, que començava a estar en boca de tots i en com aquesta transformava les empreses. No només els seus processos, la seva comunicació, la seva experiència de client, sinó el seu model de negoci. Vam abordar casos pràctics de com Barcelona podia transformar-se digitalment i oferir als seus visitants una millor experiència. Des d'aleshores, i aplicant l'après a altres àmbits, la transformació i la creació de nous models de negoci és una cosa en la qual he treballat en profunditat.
Haig de dir que, fins llavors, la meva imatge del MWC era la d'un congrés de mòbils i no em despertava massa interès, però aquelles jornades van canviar la meva percepció. Més enllà del gran congrés, aquell 2015 era el segon any del 4YFN que, com a germà nounat no ocupava les excel·lents instal·lacions de la Fira de l'Hospitalet, sinó que se celebrava a l'antiga Fira de Barcelona. El 4YFN d'aleshores no tenia res a veure amb el d'ara, ni en grandària ni en qualitat, però ja es respirava la mateixa activitat, il·lusió i atreviment que avui dia. Aquell conjunt d'emprenedors, en els seus ajustats expositors tractant d'explicar als visitants la seva feina en un ajustat pitch, ens van obrir noves oportunitats a molts.
"El 4YFN del 2015 no tenia res a veure amb el d'ara, ni en grandària ni en qualitat, però ja es respirava la mateixa activitat, il·lusió i atreviment que avui dia"
Ja fa uns quants anys que la meva visita al MWC se centra en el 4YFN i només passo per alguns estands del Mobile que algun amic tecnòleg em recomana per veure l'últim llançament. Haig de dir que aquest any m'he entretingut una mica més en les experiències d'intel·ligència artificial que és alguna cosa que em fascina i que em resulta més proper que els cotxes voladors o els mòbils que es dobleguen. Però si hagués de resumir en una paraula, l'esperit del 4YFN seria col·laboració. Aquests dies, els que ens dediquem a la innovació aprofitem per visitar aquelles entitats i hubs que ens ajuden a avançar d'una manera més ràpida que si ho fem sols. Són uns dies de trobades entre professionals de la innovació en els quals ens posem al dia dels nostres èxits i els nostres fracassos i en els quals aprofitem per aprendre uns d'uns altres.
Cada vegada hi ha més estands que reuneixen agrupacions d'empreses amb un nexe comú (territori, sector, activitat o tecnologia). S'uneixen per buscar aquelles innovacions que han d'ajudar-les a transformar-se. Durant cinc anys, jo mateixa he liderat un d'aquests hubs (Innomads) i, haig de dir que, per molts èxits futurs que pugui recollir, sempre serà una fita en la meva vida professional i un projecte del qual sentir-me orgullosa. El fet de posar a treballar conjuntament a directors generals de companyies competidores per construir un sector diferent, adaptat a les noves necessitats de les persones, agafant avantatge de les noves tecnologies i que pugui competir amb els grans players digitals no és fàcil.
"Per la magnitud dels reptes als quals ens enfrontem les companyies, no podem innovar soles i, no és un tema de grandària o de recursos"
Sovint he hagut de contestar a la pregunta de: I això, com es fa? I la meva resposta sempre és la mateixa: amb un propòsit comú, compartint valors i amb grans professionals. I és que avui dia, per la magnitud dels reptes als quals ens enfrontem les companyies, no podem innovar soles i, no és un tema de grandària o de recursos. Col·laborar és l'única opció i el que portarà la nostra innovació a un altre nivell. Per això hem de dedicar temps a construir el nostre ecosistema. Un ecosistema en el qual participin altres companyies, startups, universitats o centres tecnològics i, una vegada construït, hem de cuidar i conrear aquestes relacions per poder treure el millor d'elles.
Com deia un proverbi africà: "Si vols anar ràpid, ves sol. Si vols arribar lluny, ves acompanyat…"