És molt conegut el proverbi africà que diu que "si vols anar de pressa, camina sol; però si vols arribar lluny, camina acompanyat". Una reflexió que és molt utilitzada al món del management en les organitzacions. Ningú s’imagina, ara per ara, portar a l'èxit un repte empresarial anant sol. Com a mínim, es constitueix un equip intern que, com més multidisciplinari sigui, més afavoreix el projecte. En molts casos, fins i tot, s'incorporen a aquests equips persones externes expertes en algun àmbit concret, ja sigui en forma d’assessors o de consellers i quan no, s’estableixen aliances amb altres empreses o institucions. El món avui és prou complicat i el futur esdevé incert, volàtil, complex i ambigu (en diem temps VUCA). Explico això perquè penso que la nostra societat té al davant dos reptes d'enorme importància que estan molt relacionats entre si i que depèn de com s'enfoquin des dels governs, poden arribar a arruïnar el país. Em refereixo, d’una banda, a assolir la immunitat de grup com més aviat millor (això voldria dir que la campanya de vacunació ha d'arribar al 70% de la població el més ràpidament possible i que cal controlar molt bé els fluxos de mobilitat i migratoris). Aquest primer repte és essencial per permetre creure de veritat que podrem iniciar el segon repte que és la reactivació de l'activitat econòmica i empresarial, així com la refundació de les bases de competitivitat del país.
Els dos reptes estan totalment vinculats perquè en la mesura que va avançant el pla de vacunació a la ciutadania, i sense posar en perill la salut pública, hauria d'avançar en paral·lel una reducció gradual de les mesures excepcionals adoptades per frenar la pandèmia de covid-19, permetent una tornada esglaonada a la normalitat de l'activitat econòmica.
La nostra proposta és que unim esforços i que els governs convoquin algun òrgan "estable" fins que puguem donar per acabada l'etapa de reactivació econòmica
Però això no serà suficient, caldrà, a més, dissenyar i desenvolupar mesures d'incentivació de la reactivació econòmica, perquè quan s'acabi la pandèmia hi haurà molts sectors i empreses que estaran exhaustes.
Per reeixir en l’intent, farà falta molt coneixement específic, tant científic com empresarial, i molts cervells d'alt nivell. Així que la nostra proposta és que, amb la màxima celeritat, unim esforços i que els governs convoquin algun òrgan "estable", fins que puguem donar per acabada aquesta etapa, en la que participin els corresponents governs, les empreses (representades per empresaris i treballadors), economistes de referència en competitivitat i gestió, així com experts en els diferents camps de la tecnologia i la ciència que siguin rellevants. I, en la situació actual, no ens podem permetre escollir, hem d'anar de pressa i lluny. I per això, hem d'anar junts d'entrada, repartir bé els rols de cadascú i després caminar amb celeritat acomplint amb les nostres responsabilitats. És en el procés de prendre decisions que hem d’estar junts per dialogar, negociar i acordar. Per, a continuació, implementar i controlar resultats.
Però com que voldrem seguir arribant lluny, aquest òrgan de gestió haurà demostrat la seva efectivitat i estic segur que el mantindrem com un instrument essencial de competitivitat, progrés i canvi permanent.