Abans que et decideixis estarà tot decidit

Darrers avenços en neuro màrqueting faciliten informació molt rellevant pel que fa a les decisions empresarials que diàriament prenem. I és que el 85% del procés de la decisió és subconscient. És a dir, la major part del procés que ens acompanya per a prendre una decisió està sota el nivell de la consciència, doncs només s'activa la percepció conscient en un 15%.

Si busquem una analogia, és com si portéssim el pilot automàtic la major part del dia, i en conseqüència també en la presa de decisions. "Com si haguéssim conduit després d'una bona estona i arribat a lloc, sense adonar-nos quasi del trajecte; tenim tan automatitzat el trajecte, que podem aprofitar per pensar en altres qüestions segurament més productives". Però com és possible tot plegat? Tres són els aspectes principals que afavoreixen la presa d'una decisió: l'atenció, el record i l' emoció positiva. Depenent de la situació que ens trobem: ens desperta prou l'atenció perquè hàgim de prendre una decisió al respecte? Quin és el record que tenim pel que fa al perfil de la decisió que hem de prendre? Estimula una emoció positiva haver de prendre aquesta decisió?

Pel que fa al record, les persones bàsicament utilitzem dos tipus de memòria. La que s'anomena memòria explícita (situada al neocòrtex del cervell), que està formada per tots aquells records que podem recuperar a voluntat, és a dir aquells que segurament podem declarar que sabem que ho sabem; i la memòria implícita (situada al cerebel), que està relacionada amb els costums, les habilitats, les reaccions emocionals, records associatius, condicionants, aquelles habilitats que no hem de declarar però que posem en marxa de manera freqüent, i sense la intervenció d'un esforç conscient i voluntari; com és el cas de l'exemple de la conducció que hem tractat abans.

Convertim els records explícits en implícits a totes hores, de la mateixa manera que convertim els pensaments conscients en inconscients. Com si la ment conscient fou la clau que posa en marxa aquest motor que es troba sota el nivell de consciència. Pensar és el que fem quan utilitzem el neocòrtex per aprendre. Fer és l'acte de demostrar una habilitat a fi de viure una nova experiència. Ser significa en canvi que ja hem practicat i experimentat quelcom tantes vegades que ja ho hem convertit en una habilitat, un costum o una condició que no requereix la participació conscient.

Així doncs, potser ara no semblarà tan estrany dir que la major part de les decisions empresarials segurament estaran prou decidides i de manera automàtica, abans de decidir-les, doncs forma part del Ser. Encara que també és cert que per què hi hagi nous aprenentatges haurem de "treure aquest pilot automàtic", i fer ús de pensar, i això sí serà una activitat i també decisió plenament conscient.
Avui et destaquem
El més llegit