Quan érem una espècie que vivia a les sabanes africanes, vàrem desenvolupar un especial sentit de l'alerta: paràvem atenció a qualsevol soroll estrany, qualsevol silenci inesperat o qualsevol silueta que pogués semblar un lleó amenaçant. Estem genèticament predisposats per magnificar els estímuls negatius. Per això, sorprenentment, a l'era del silici, encara prenem molta més atenció a les males notícies que a les bones. Per aquest motiu ens interessa més tot allò que pot ser dolent o negatiu que allò que pot induir optimisme. Per això consumim de forma massiva notícies dramàtiques. Per això, la premsa ens injecta cada dia, en portada i de forma destacada, milers d'esdeveniments negatius: accidents, desastres naturals, fam, o guerres. I per això tenim permanentment aquesta sensació de col·lapse com a societat i com a civilització, de què res funciona i tot anirà a pitjor.
Però si som capaços d'alçar la mirada i contemplar, no els titulars dels diaris d'avui, sinó l'evolució de la Humanitat en un lapse d'unes quantes dècades, les evidències són aclaparadores: estem progressant positivament de forma exponencial. En 100 anys, l'esperança de vida s'ha doblat, la renda per càpita en l'àmbit global s'ha multiplicat per tres, i la mortalitat infantil s'ha reduït en un 90%. El preu dels aliments bàsics ha caigut a només el 10% del que valien, comparativament, fa 100 anys. El cost de l'electricitat s'ha reduït 20 vegades, el del transport, 100 vegades, i el de les comunicacions, 1000 vegades. Als països desenvolupats, avui dia, fins i tot el 99% dels ciutadans per sota dels llindars de pobresa té accés a electricitat i aigua potable, el 95% disposen de televisió, i el 88% de telèfon mòbil. Encara que no ho sembli, ens encaminem cap a un món d'abundància.
Aquesta és l'esperançadora tesi del llibre Abundance, de Peter Diamandis i Steven Kotler. Acabem de passar la frontera dels 7.000 milions d'habitants al món. El 66% dels quals estarà connectat a Internet cap al 2020. 3000 milions de persones s'afegiran a la conversa global en els pròxims cinc anys, amb tota la força creativa, el talent i les oportunitats que això comporta. Avui dia, un adolescent africà, amb un mòbil a les mans té accés lliure a GPS, vídeo d'alta definició, una llibreria infinita, classes online, jocs i, fins i tot, conferències internacionals via Skype. Té més accés a informació que el president Reagan en els 80. Disposem, o disposarem aviat de memòria i capacitat de càlcul pràcticament il·limitada a cost zero, d'informació i educació pràcticament infinita a cost zero.
I és que el món, de forma imperceptible, però vertiginosa, està sent impulsat per un desenvolupament tecnològic exponencial. No només estan emergint tecnologies que tenen rendiments creixents i accelerats, sinó que totes estan arribant a l'hora. S'està produint una convergència tecnològica mai vista abans: la sensorització total (la Internet de les coses), la robòtica, la biologia sintètica, la intel·ligència artificial, o els nous materials canviaran el món, a millor, de forma absolutament impensable. I ho faran en pocs anys. Siguem optimistes! Hem de deixar de pensar en el futur en una forma lineal i local. Hem de pensar de forma exponencial i global.
El 1870, l'alumini era un metall més escàs que l'or. Només personatges exòtics, com el rei de Siam, podien permetre's el luxe de disposar de coberts d'alumini. Tanmateix, l'alumini es troba present en un 8% dels components de l'escorça terrestre. Teníem milions de tones d'alumini als nostres peus. Però fins que el 1886 els químics Hall i Heroult no van descobrir el procés de síntesi de l'alumini a partir de la bauxita mitjançant electròlisis, la Humanitat no va disposar d'aquest recurs.
I és que l'escassetat és contextual. La tecnologia és una gran força alliberadora de recursos. Per això podem pensar que, en un món on el 70% de la superfície terrestre és aigua (això si, el 97% d'ella, salada), només cal aprofundir en el procés de dessalinització per proveir la Humanitat d'aigua dolça. En un planeta que rep anualment radiació solar equivalent a 5.000 vegades el consum mundial d'energia, només és qüestió de temps (i d'inversió en tecnologia), que alliberem el món de les seves necessitats energètiques. En pocs anys, cada individu estarà rodejat de milers de sensors. Cada dispositiu manufacturat estarà sensoritzat i connectat a Internet, de manera que només caldrà consultar Google quan perdem les claus de casa.
Cada persona tindrà la seva genètica decodificada, i podrà planificar curosament la seva salut. Els accidents de tràfic seran només un record, en un entorn de mobilitat autònoma guiada per intel·ligència artificial. I la biologia sintètica permetrà desenvolupar organismes generadors de combustible o eliminadors de tot tipus de residu orgànic o inorgànic. Baixant els plànols del núvol a través del seu smartphone, un agricultor en una estepa remota podrà imprimir una cadira de disseny, una clau anglesa o recanvis dels filtres del motor del seu tractor. El fill del mateix agricultor podrà seguir cursos gratuïts online de les millors universitats del món, o consultar especialistes mèdics mitjançant apps específiques de telemedicina. I res millor que l'educació i la sanitat per alliberar al món de la pressió demogràfica. Desmentint a Malthus, les societats amb major accés a educació i sanitat són aquelles que tenen un creixement demogràfic més equilibrat.
El poder transformador i alliberador de recursos de la tecnologia ens permet albirar un món d'abundància. És una terrible paradoxa que en un món de tecnologies exponencials continuem patint grans crisis econòmiques, i encara sortim de les mateixes amb majors desigualtats. Siguem optimistes. Hem de canviar el mindset (la mentalitat), ser positivistes i concentrar-nos en allò que realment pot alliberar-nos i definir radicalment un futur sense escassetats: la ciència i la tecnologia al servei de les necessitats de l'ésser humà.
Però si som capaços d'alçar la mirada i contemplar, no els titulars dels diaris d'avui, sinó l'evolució de la Humanitat en un lapse d'unes quantes dècades, les evidències són aclaparadores: estem progressant positivament de forma exponencial. En 100 anys, l'esperança de vida s'ha doblat, la renda per càpita en l'àmbit global s'ha multiplicat per tres, i la mortalitat infantil s'ha reduït en un 90%. El preu dels aliments bàsics ha caigut a només el 10% del que valien, comparativament, fa 100 anys. El cost de l'electricitat s'ha reduït 20 vegades, el del transport, 100 vegades, i el de les comunicacions, 1000 vegades. Als països desenvolupats, avui dia, fins i tot el 99% dels ciutadans per sota dels llindars de pobresa té accés a electricitat i aigua potable, el 95% disposen de televisió, i el 88% de telèfon mòbil. Encara que no ho sembli, ens encaminem cap a un món d'abundància.
Aquesta és l'esperançadora tesi del llibre Abundance, de Peter Diamandis i Steven Kotler. Acabem de passar la frontera dels 7.000 milions d'habitants al món. El 66% dels quals estarà connectat a Internet cap al 2020. 3000 milions de persones s'afegiran a la conversa global en els pròxims cinc anys, amb tota la força creativa, el talent i les oportunitats que això comporta. Avui dia, un adolescent africà, amb un mòbil a les mans té accés lliure a GPS, vídeo d'alta definició, una llibreria infinita, classes online, jocs i, fins i tot, conferències internacionals via Skype. Té més accés a informació que el president Reagan en els 80. Disposem, o disposarem aviat de memòria i capacitat de càlcul pràcticament il·limitada a cost zero, d'informació i educació pràcticament infinita a cost zero.
I és que el món, de forma imperceptible, però vertiginosa, està sent impulsat per un desenvolupament tecnològic exponencial. No només estan emergint tecnologies que tenen rendiments creixents i accelerats, sinó que totes estan arribant a l'hora. S'està produint una convergència tecnològica mai vista abans: la sensorització total (la Internet de les coses), la robòtica, la biologia sintètica, la intel·ligència artificial, o els nous materials canviaran el món, a millor, de forma absolutament impensable. I ho faran en pocs anys. Siguem optimistes! Hem de deixar de pensar en el futur en una forma lineal i local. Hem de pensar de forma exponencial i global.
El 1870, l'alumini era un metall més escàs que l'or. Només personatges exòtics, com el rei de Siam, podien permetre's el luxe de disposar de coberts d'alumini. Tanmateix, l'alumini es troba present en un 8% dels components de l'escorça terrestre. Teníem milions de tones d'alumini als nostres peus. Però fins que el 1886 els químics Hall i Heroult no van descobrir el procés de síntesi de l'alumini a partir de la bauxita mitjançant electròlisis, la Humanitat no va disposar d'aquest recurs.
I és que l'escassetat és contextual. La tecnologia és una gran força alliberadora de recursos. Per això podem pensar que, en un món on el 70% de la superfície terrestre és aigua (això si, el 97% d'ella, salada), només cal aprofundir en el procés de dessalinització per proveir la Humanitat d'aigua dolça. En un planeta que rep anualment radiació solar equivalent a 5.000 vegades el consum mundial d'energia, només és qüestió de temps (i d'inversió en tecnologia), que alliberem el món de les seves necessitats energètiques. En pocs anys, cada individu estarà rodejat de milers de sensors. Cada dispositiu manufacturat estarà sensoritzat i connectat a Internet, de manera que només caldrà consultar Google quan perdem les claus de casa.
Cada persona tindrà la seva genètica decodificada, i podrà planificar curosament la seva salut. Els accidents de tràfic seran només un record, en un entorn de mobilitat autònoma guiada per intel·ligència artificial. I la biologia sintètica permetrà desenvolupar organismes generadors de combustible o eliminadors de tot tipus de residu orgànic o inorgànic. Baixant els plànols del núvol a través del seu smartphone, un agricultor en una estepa remota podrà imprimir una cadira de disseny, una clau anglesa o recanvis dels filtres del motor del seu tractor. El fill del mateix agricultor podrà seguir cursos gratuïts online de les millors universitats del món, o consultar especialistes mèdics mitjançant apps específiques de telemedicina. I res millor que l'educació i la sanitat per alliberar al món de la pressió demogràfica. Desmentint a Malthus, les societats amb major accés a educació i sanitat són aquelles que tenen un creixement demogràfic més equilibrat.
El poder transformador i alliberador de recursos de la tecnologia ens permet albirar un món d'abundància. És una terrible paradoxa que en un món de tecnologies exponencials continuem patint grans crisis econòmiques, i encara sortim de les mateixes amb majors desigualtats. Siguem optimistes. Hem de canviar el mindset (la mentalitat), ser positivistes i concentrar-nos en allò que realment pot alliberar-nos i definir radicalment un futur sense escassetats: la ciència i la tecnologia al servei de les necessitats de l'ésser humà.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.