L’acord de finançament: avantatges i riscos

Compensa investir com a president de la Generalitat al senyor Illa a canvi de l’acord de finançament al qual ha arribat ERC? Això és matèria d’un fòrum d’opinió política. Per això miraré de fer aquí alguns raonaments purament econòmics, del benefici que en podem treure.

Si els acords es compleixen estem davant d’una possibilitat real que el drenatge fiscal que pateix Catalunya quedi limitat. Per què limitat i no solucionat definitivament? Doncs per la senzilla raó que la quota de solidaritat queda oberta. I a mi la paraula solidaritat sempre m’ha fet por. Hi tinc una prevenció total. Aquesta paraula sempre l’he vista pronunciar a la gent més esquenadreta. I sempre reclamant drets que han d’executar tercers. Per contra, no l’he sentida mai a la gent que practica la solidaritat cada dia. Per tant, la quota de solidaritat serà una batalla que discutirem d'aquí a un temps.

El que jo dedueixo dels acords és que la Generalitat recaptarà els impostos -o el més significatiu d’entre ells, l’IRFP- i després a aquests diners se li descomptaran els costos de la maquinària de l’Estat a Catalunya i, també, aquesta quota de solidaritat que tanta por em fa. Això se li transferirà a l’Estat, i el que resti serà administrat per la Generalitat -que, no es pensin, també em fa por, vista la incompetència governant. Almenys, el sistema s’aproximarà a una certa justícia financera.

"A mi la paraula solidaritat sempre m’ha fet por. Hi tinc una prevenció total"

Els principals obstacles són l’Estat, que perd el poder de fer regals financers a les autonomies -i, per tant, es limita el nepotisme i el favoritisme, ergo la corrupció política- i les autonomies deficitàries que, fins ara, no havien de justificar res -podien viure de l’esquena dels altres. La bona eina política que té a les seves mans el president Sánchez és la de dir que si creuen que aquest acord és un privilegi per a Catalunya, es pot aplicar a tothom. A uns la quota de solidaritat sortirà positiva -el nostre cas- i en d’altres negativa. Almenys, tothom quedaria retratat. Inconvenient: no abandonarem el règim general. A mi no m’importa si les regles i els procediments estan escrits. Les bons comptes font les bons amis.

Inconvenients que li veig a l’acord? Doncs que no compleix dos principis clars de qualsevol contracte. El primer és la capacitat del govern espanyol actual de dur-lo a terme. No hi entenc massa, però no estic segur que el PSOE tot sol pugui tirar l’acord endavant. Recorden aquella frase del contracte mercantil que ens expliquen a qualsevol curs de dret? “Les parts es declaren capacitades per executar els termes i condicions del present contracte”. Doncs sobre aquest principi hi ha incertesa.

"Em fa tanta por que Espanya no compleixi com que Catalunya no vigili i, en cas d’incompliment, no actuï enèrgicament"

L’altre principi contractual que no compleix l’acord és el de compensacions. Què succeeix si una de les parts no compleix l’acord? Quines són les penalitzacions? Hauria de figurar a algun lloc. Més tenint en compte el que he explicat al paràgraf anterior: estem davant d’un acord difícil d’implementar, ja que, si es generalitza a totes les autonomies, ara si, Espanya esdevindria un estat federal. I els enemics d’aquesta possibilitat estan a tots els partits.

Bé, caldrà veure com avança tot això. Em fa tanta por que Espanya no compleixi com que Catalunya no vigili i, en cas d’incompliment, no actuï enèrgicament. S’hauria de crear un grup d’experts de tots colors -em nego a la xarlotada de les comissions parlamentàries o polítiques- per fer-ne el seguiment. Hi ha temes, com aquest, que si es volen tractar correctament difícilment tenen color polític. Tecnòcrates, si us plau.