Les persones afrontem de diferent manera tot allò que se'ns presenta per davant, com per exemple, els moments excepcionals que a hores d'ara estem vivint. Podem dir, en resum, que existeixen tres tipologies de persones, amb actituds clarament diferenciades i que afronten les coses de manera diferent:
1) D'una banda estan les persones amb un perfil negatiu i pessimista, on estan aquells que es queixen de tot i que són "pesades" i esgotadores, que veuen la foscor en tot el que passa al món i critiquen el que fan els altres de manera sistemàtica. Diuen coses com "era lògic que sortís malament", "això és un desastre", "...i espera't que això no és res", "aquesta gent és molt dolenta", "no cal posar-se la mascareta". Els anomenem savis frustrats. Per cert, ells mai tenen la solució per cap problema, però trobaran sempre un problema per cada solució. Un consell important que voldria compartir: allunya't tot el que puguis de la gent així, només resta, no suma mai. Són savis reprimits i no aporten, ni fan ni deixen fer.
2) Un altre grup de persones són les de perfil "happy flowers", aquells que tot ho veuen de color de rosa, que són tan extremadament ingènues, que fan veure o creuen que mai no passa res, que tot va bé, que diuen "tot és una exageració", "no passa res", "això no és més que un refredat", "tot és fantàstic", fregant una mica d'ingenuïtat. Evidentment és molt millor estar prop d'aquesta gent que no de l'anterior, però sempre aplicant una fórmula correctora que no ens allunyi de la realitat.
3) El tercer grup de persones tenen un perfil realista i positiu, que és el més objectiu, que està normalment informat, que escolta més que parla, i quan diu alguna cosa sol ser perquè està informat i té dades, sentit comú, i no és alarmista, sinó que és objectiu i que enfoca la realitat. El seu to és proper i no va de massa de savi, no va de donar la lliçó magistral sinó de compartir actius clarament positius. Clarament ens hem de saber envoltar d'aquesta gent.
"Cal ser optimistes i obrir noves finestres, altres ja es tanquen soles"
És justament l'actitud positiva davant la vida i davant tot el que està passant la qual hem d'intentar integrar en el nostre comportament, sempre i especialment en els moments que estem vivint. No podem quedar-nos de víctimes, no podem canviar el que no podem controlar, i com diu la dita "els intel·ligents cerquen solucions, i els inútils, culpables". Això no vol dir ser poc realistes, o que no siguem conscients del que està passant. Estem davant una cosa desconeguda, que clarament ens aparta de la situació de confort, una crisi, i per tant, d'una oportunitat, cal ser optimistes i obrir noves finestres, altres ja es tanquen soles.
Per què cal ser optimistes?
Ser optimista et fa sentir bé, gaudeixes més de la vida, et fa ser més sociable i altruista, millora la percepció de tu mateix, a més que enforteix el teu sistema immunitari, i, en especial, et mou a l'acció, determinant per resoldre problemes i conflictes i que et pot portar a l'èxit professional i personal. En definitiva, incrementa la teva felicitat, et fa més eficient i productiu, i et permetrà viure més anys.
El riure és un dels millors medicaments que tenim al nostre abast, menys contaminant i sense cost. Aquesta és l'actitud, la gent s'aproparà més a tu i et permetrà obrir noves finestres.
No pensis en el que havia sigut o en el que pot passar, hem d'acceptar la situació que tenim avui, no mirar-la des de l'enuig o la reticència, sinó des de l'acceptació, això és el que hi ha. El podem modificar nosaltres? No!! Pensar per què ha passat, qui són els culpables, el no poder abraçar a alguns familiars o amics, o pensar si hagués estalviat alguna cosa més per al futur o anar revisant el passat, l'únic que ens aporta és angoixa i pessimisme, i això no ens convé, ja que entre altres coses deteriora els nostres mecanismes fisiològics i psicològics de defensa.
El mateix succeeix si estem pensant què farem quan sortim d'això. Així doncs, tant estressar-nos pensant en el futur com en el "si hagués fet" no ens interessa, ens genera angoixa i aquesta ens deteriora les cèl·lules i els mecanismes de defensa del nostre cos, que precisament necessitem en forma, per si se li ocorre creuar-se amb nosaltres aquest virus, hem de tenir el màxim de les nostres forces.
Per tant, la recepta és viure el present, gaudir del dia a dia, el que ens toca viure cada matí quan ens despertem, teletreball, llegir i, sobretot, riure tot el que puguem, provoca't el riure i comparteix-lo.
Encara que hem d'estar pensant en el present, sí que pot ser bo reflexionar sobre quins comportaments caldrà reforçar de cara al futur per ser més positius, i el més important, per ser més feliços. Aquests són alguns d'ells:
- Aprendre a viure amb la incertesa i seguir sent feliç. Tenim dret a ser feliços, que no vol dir tenir més coses materials.
- Que treballar per projectes que ens agradin sigui més rellevant que el contracte indefinit o l'excés de confort.
- Fer teletreball i no anar a la feina no vol dir no treballar, sinó treballar diferent, amb tanta o més responsabilitat.
- Autoconfiança en un mateix; això et porta molt lluny.
- Ser feliç amb el qual estiguis fent a escala professional, i si no, cerca allò que vols fer.
- Generositat, no pensar en el que creus que tenen els altres, ser tu feliç amb el que tens.
- Estar envoltat de gent tant o més bona que tu, ser modest i aprendre d'altres, igual que altres ho faran de tu.
- Compartir. No tenir por a compartir. Dues persones juntes pensant té un efecte sumatori i molt superior que si ho fa cadascú per lliure. Vol dir sumar intel·ligències i poder anar més lluny que sol.
- Aprendre a treballar per objectius i gestionar el temps.
- Aprendre a ser més eficients.
- Comunicar, parlar i relacionar-se. Això dóna vida i regenera neurones.
- Aprendre a descansar i desconnectar quan toca. El descans és vital per ser més eficient.
- Potenciar l'autoestima. Si no ens estimem nosaltres mateixos qui ens voldrà estimar.
- Humilitat i generositat en general. Deixar de ser tan egoistes.
- Escoltar de veritat, no només sentir el que diuen.
- Ser responsables dels nostres actes, no esperar que siguin els altres qui ens ho facin sentir.
Esperem que l'ensurt que estem vivint serveixi d'alguna cosa més que per lamentant-se, que hàgim après coses i el més important que les sapiguem dur a terme i incorporar a les nostres vides. Estem davant de noves fórmules i maneres de fer i, per tant, hem d'aprendre a comportar-nos diferent, això si, siguem positius, siguem feliços.