Qualsevol viatge que faig en avió té sempre dos moments desagradables: l'obligatori pas, un a la sortida i l'altre a l'arribada, per l'aeroport de Barcelona. Veure materialitzada l'espanyolització més aberrant en una infraestructura tan i tan important per al país, em provoca una sensació de desconfort molt accentuada. Per si algú dubta de la seva lamentable gestió només ha d'agafar la punta de l'iceberg que es contempla en la simulació del control de seguretat que s'hi ha instal·lat. Allí hi podem trobar un sistema tot envernissat per la informalitat xabacana típica de terrassa de bar. Individus que repeteixen com a lloros "¡el cinturón, caballero!" i que quan els agafa el rampell poliglot es posen a bramar: "Oldemetalsindemachin!". Mentre, els empleats que, pel que sembla, miren de reüll les pantalles per detectar suposades armes, peten animades tertúlies d'estètica choni entre ells. En resum, tot de gent cremada, amb sou d'immigrant, gestionada per funcionaris d'AENA i per guàrdies civils. A l'arribada la benvinguda ens la dona un servei de lliurament d'equipatges digne d'una pel·lícula de Berlanga.
Mentre es discutia el capat Estatut d'Autonomia del 2006 em vaig conjurar -juntament amb el president d'una important empresa catalana d'infraestructures- per aconseguir que els aeroports catalans fossin traspassats a la Generalitat. Ens vam reunir amb els líders polítics de tots els partits catalans. Vam demanar informes legals, etc. Tot va ser inútil. Jo m'havia promès a mi mateix que si aquest traspàs no tenia lloc en aquell moment de l'"aprobaré el Estatut que salga de Catalunya", no creuria mai més en els polítics catalans. I aquí estic: incrèdul total. Sempre he pensat que si no podem assolir allò que a França gestionen les cambres de comerç, tenim un futur bastant negre. Ignoro si el tema està inclòs a la famosa Taula de Diàleg, però importa poc. Com que l'esmentada taula no té futur, el traspàs encara en té menys.
Els nostres productors han de buscar-se hubs del nord d'Europa -concretament Schiphol, Frankfurt o París- per tal de poder col·locar els productes a Orient
La història posterior ja la coneixen. Es va blindar el no-traspàs privatitzant una part important d'AENA i quedant la majoria en mans del govern espanyol. I per refregar-nos el fracàs català han nomenat com a president al senyor Lucena. Tothom coneix que els mèrits li venen de la seva espectacular carrera internacional com a gestor d'empreses d'infraestructures i no pas pel fet que tingui carnet del PSOE. Per ajudar-lo en la tasca en Lucena compta al consell d'administració amb el inestimable ajut del Josep Antoni Duran i Lleida. Curiosament, un dels individus que havien d'aconseguir el traspàs dels aeroports en el nou Estatut que va pactar, tot aprofitant nocturnitat i traïdoria, amb l'antic primer ministre Zapatero. Ja veuen que si bé Roma no paga als traïdors sí que, almenys, els dona pinso.
Per acabar d'arrodonir la història d'èxit i el posicionament internacional de l'aeroport barceloní s'ha aconseguit convertir-lo en la central operativa -no pas gerencial- de l'empresa de low cost més hortera i incompetent que conec: Vueling. El seu nom ja demostra el nivell del muntatge -cosa que no hauria d'estranyar, sent Vueling una empresa que van parir els Lara. El nostre periodisme s'ha especialitzat a criticar Ryanair. Es nota que viatgen poc. O que reben determinades consignes. Però els puc assegurar que el nivell de gestió de Vueling -retards, falta d'informació, intenció d'engany al web a l'hora de contractar equipatge, etc.- no té parangó enlloc d'Europa.
En definitiva, tot plegat ha desembocat en el que tenim ara: un aeroport de xancleta orientada a atraure el turisme de tapes i terrassa de bar. Mentre -i els ho puc assegurar per conèixer-ho en detall- les panxes dels avions viatgen buides de mercaderies. I els nostres productors han de buscar-se hubs del nord d'Europa -concretament Schiphol, Frankfurt o París- per tal de poder col·locar els productes a Orient.
Un cop més no se'ns informa de la inutilitat que tenim a Barcelona en forma d'aeroport. La combinació d'infraestructura material i humana el fan inservible per a la competitivitat logística internacional. I ens distreuen amb terceres pistes i altres collonades sense sentit. Es fa difícil trobar cap altre aeroport europeu amb tants enemics del país. Ah, me n'oblidava de la ministra d'Infraestructures. Per fer mèrits no hi ha res com ser del partit que mana Madrid, vetllar pels interessos de la capital espanyola i haver-se format com a alcaldessa de Gavà. Una alcaldessa que va donar suport a una tercera pista que únicament ha esdevingut necessària perquè l'actual configuració molesta uns veïns que van comprar uns pisos on l'ajuntament de Gavà no hagués hagut de deixar edificar mai. Clar que el finançament irregular de partits és tema d'un altre article.