La crisi del coronavirus està provocant un canvi radical en la manera d’organitzar la societat, que afecta a tots els aspectes de la nostra vida. Cada dia que passa ens enfrontem a nous reptes que requereixen de noves decisions; decisions que s’han de prendre amb un elevadíssim grau de incertesa. Les decisions econòmiques sempre han tingut conseqüències rellevants per a la societat, però a l’actualitat estan tenint un protagonisme capital. Paralitzar totes les activitats econòmiques a excepció de les essencials, bàsiques o estratègiques, està sent una decisió molt difícil de prendre per part del Govern espanyol, per les seues derivacions en el futur de l’estructura empresarial. Què passarà el dia després de haver controlat la pandèmia del coronavirus és una qüestió molt complicada de respondre, però és clau per a entendre com serà el nostre futur com a societat. Les autoritats sanitàries aconsellaven el confinament total però aquesta decisió pot suposar un colp letal per a l’economia. Aquest és el dilema al que ens enfrontem.
"Què passarà l'endemà de la pandèmia és clau per a entendre com serà el nostre futur com a societat"
La crisi financera i econòmica del 2008 va posar en evidència el sistema econòmic actual. Un model econòmic que malgrat créixer a taxes del PIB del 3%, és incapaç de parar l’augment de les desigualtats, de la pobresa i de l’exclusió social és un model de fracàs. També és un símptoma de fracàs un model productiu insostenible, que no respecta el medi ambient ni té en compte els valors humans i ètics a l’hora de prendre decisions. Per aquests motius, han sorgit nous enfocaments econòmics o s’han convertit en tendència enfocaments més antics, com ara l’Economia Social, l'Economia feminista, l'Economia verda o l'Economia del Bé Comú, entre d'altres. Tots ells es basen en una mateixa premisa: l'economia ha d'estar al servei de les persones i basada en els valors humans i ètics, contribuint a crear, no sols valor financer, sinò també valor social i ambiental. Precisament, l'Economia del Bé Comú, model que sorgeix al 2010 a Aústria de la mà de l'activista social Christian Felber, defensa el caràcter de servei a la societat de l'economia, al fonamentar-se en el valor constitucional del bé comú o interès general.
Què pot aportar el model de l'Economia del Bé Comú a una situació de crisi econòmica i social com la que estem patint actualment?. Els més damnificats de la crisi van a ser, per aquest ordre, les persones vulnerables (en situació o risc de pobresa i exclusió), els treballadors autònoms i les micropimes. Més del 90% de les empreses són micropimes i moltes d'elles estan patint amb força la crisi; però les mesures aprovades pel Govern són clarament insuficients i moltes d'elles estan pensades per a les grans empreses. Cal un canvi d'enfocament sobre com fer front a la crisi que prioritze la continuïtat d'aquestes empreses a partir del dia després i que assegure el poder adquisitiu de les persones, perquè sols així podrem eixir de la crisi; assegurant el consum, s'asseguren els ingressos de les empreses.
"Cal un canvi d'enfocament sobre com fer front a la crisi que prioritze la continuïtat d'autònoms i micropimes"
S'ha de facilitar els ERTOS a les empreses que ho necessiten, però s'ha de ser estrictes en les empreses que vullguen aprofitar-se de les circumnstàncies per a acomiadar treballadors i treballadores. S'ha de garantir la liquidesa de les micropimes, exonerant-les del pagament de qualsevol tipus de tribut, impost, quota o cotització mentre dure la pandèmia. Lògicament, tot açò va a suposar una forta despesa pública que augmentarà el deute públic espanyol i, en aquest sentit calen també mesures basades en el bé comú. No es poden cometre els errors de la crisi del 2008 i, per tant, no s'han de fer retallades socials ni baixar salaris i pensions. Aquesta vegada s'ha de demanar sacrifici a les rendes més altes: eliminar els privilegis de la banca (que paguen impostos pels seus beneficis i que no facen negoci de la crisi), mantenir i augmentar els impostos a les grans fortunes i que les grans empreses no facen el·lusió fiscal. Mentre la Unió Europea compra el deute dels Estats per a evitar el col·lapse, el Govern espanyol ha d'augmentar els ingressos fiscals afrontant el frau fiscal (el 70% d'aquest es concentra en gran fortunes i empreses) i exigint el compromís dels bancs.
Aquesta crisi pot ser l'oportunitat per a canviar el model econòmic i productiu cap a un model basat en la sostenibilitat. Açò és el que exigeix el bé i el sentit comú.