Els avenços tecnològics que ha anat fent la Humanitat han estat gràcies a la inquietud de determinats individus i organitzacions. Sovint es fan sense saber-ne l’objectiu clar. Un nou descobriment o una nova invenció fan avançar, però de les conseqüències no en sabem massa. Sovint els invents tenen efectes al cap de temps. Un dels resultats que generalment se n’obtenen és una major productivitat. Per fer el mateix es requereix menys esforç. És així que els països més avançats ho són perquè són més productius i poden, així, tenir més recursos que els porta a un millor nivell de vida. Es tenen més coses i, a més, es pot ajudar als altres (estat del benestar). Menys productivitat vol dir menys estat del benestar, i això a Espanya ens ho hauríem de posar al magí d’una vegada.
Mesurar la productivitat, però, no és fàcil. Sobretot, no és clar. Si agafem el concepte de PIB per càpita obtindrem una llista on, mira per on, al capdamunt estan els països explotadors de recursos preuats com ara el gas i el petroli. Sense fer massa -sovint res- els habitants de determinats països estan els primers en la riquesa per càpita. La riquesa els surt de la terra i el seu valor afegit és baix. La millor manera consisteix a computar el nombre d’hores realment treballades -és a dir, descomptant ineficiències, baixes, absentisme, etc.- i comptar-les per saber quant PIB produeix cadascú.
La productivitat probablement es dispari en el futur gràcies a la consolidació dels avenços tecnològics: robots i del software que s’ha passat a denominar “intel·ligència artificial”
Aquí les xifres són més creïbles. I recordem la frase “no és el mateix treballar que fer feina”. Hauran sentit a molta gent dir coses com ara: “A França (o a Alemanya, etc.) truques a les 6 h de la tarda i no hi ha ningú!”. Ho acostumen a dir en sentit pejoratiu: “Nosaltres treballem més!”. I és cert. Però ells fan més feina. La productivitat és el conjunt d’hores treballades, de l’organització implantada, dels mètodes emprats, dels processos, etc.
És interessant agafar sèries històriques i anar-les lligant amb la història. Fixin-se el que diuen les sèries sobre productivitat dels països que ens envolten:
És significatiu observar que va haver-hi una època que el PIB per càpita produït de la Gran Bretanya va arribar a estar per sota de l’espanyola! Per què es pensen que va guanyar la senyora Thatcher successives eleccions? Gran Bretanya era el malalt d’Europa. I el fenomen Italià dels seixanta i setanta? Van arribar a estar per sobre de tots. D’ençà de l’any 2000, però han esdevingut el nou malalt d’Europa. Bé, després d’Espanya, que és el malalt crònic que cal rescatar cada x anys... Destaquen, i per això són motors, les productivitats franceses i alemanyes. Són països sense recursos naturals, com sí que en tenen els Estats Units (petroli i mineria) que, en part, tenen una productivitat alta a causa d'aquest fet.
Bé, el cas és que la productivitat probablement es dispari en el futur gràcies a la consolidació dels avenços tecnològics: robots i del software que s’ha passat a denominar “intel·ligència artificial”. El salt des dels anys setanta és important, la productivitat s’ha multiplicat per tres. Potser és l’hora de redistribuir el temps lliure, no troben? Els vaig parlar de França (les 35 hores setmanals) però altres països avancen cap als 4 dies setmanals. A veure... Espanya haurà d’esperar una mica, pel que diuen les dades...