Turisme: moltes mentides i una veritat

Aquests dies hem patit una molt mala notícia: els problemes financers de l’enorme empresa Celsa són una bomba a la línia de flotació de la indústria catalana. Una de les coses que no van bé, gens bé, és el procés de desindustrialització que està patint el país i pel qual no sembla que es faci cap feina útil. La mala notícia ha vingut acompanyada de les declaracions de dos representants del sector que, de forma metastàtica, va degradant el nostre món laboral i mediambiental. Primer va ser el senyor José Luis Yzuel (Confederación Empresarial de Hostelería de España) que va assegurar que al sector sempre s’hi havia treballat 12 hores al dia. Aquest senyor potser diu la veritat. El que calla és que no es paguen els salaris que toquen per treballar aquestes hores.

L’altra declaració genialoide ha estat la del president de la Federació d’Hostaleria de Girona, Antonio Escudero, dient que al sector hi falta mà d’obra a causa dels subsidis. Com que aquesta és una secció d’anàlisi i no d’opinió (encara que la frontera és sempre difuminada) no diré el que penso de declaracions d’aquest tipus. I ja els avanço que l’article serà curt. Vaig exposar la meva experiència a França aquest estiu. El senyor Escudero estarà d’acord amb mi en què França no és un país que faci curt a l’hora de parlar de subsidis o proteccions. Només cal dir que quan vaig visitar la mateixa cafeteria (a França, bars gairebé no n’hi ha) dos cops el mateix dia, i el cap de setmana, el personal era sempre totalment diferent.

"No necessitem turisme de qualitat, necessitem empresaris del sector de qualitat"

Perquè, senyors Yzuel i Escudero, a França la jornada laboral és de 35 hores setmanals. I els cambrers són empleats que cobren un salari digne. Saben quin país ha hagut de renunciar al triomf que van significar les 40 hores setmanals? Grècia. No se’n surten d’altra manera. Només voldria donar una dada: el turisme representa el 20% del PIB grec. Han caigut en l’espiral cap a la qual nosaltres anem derivant i en la que Balears ja ha caigut. I acabo l’article. Això sí amb una taula que ens explica el salari mitjà a Espanya per sectors econòmics. La llista és una mica llarga perquè he volgut remarcar una cosa: el sector hoteler és el més mal pagat de tots. I amb distància. La font de les dades? L’INE, esclar. Ah, i una frase que ningú pot titllar d’opinió, tampoc. No necessitem turisme de qualitat, necessitem empresaris del sector de qualitat. I que siguin llegits i hagin anat a escola.