Responsables d'una fallida

L'estratègia de baix preu demana una estructura de costos en conseqüència. Situació que es fa més exigent segons el grau de qualitat que pretén oferir el producte o servei. Pot requerir, per exemple, abastar una dimensió que asseguri economies d'escala, accedir a matèries primeres amb un import unitari privilegiat, o disposar d'un determinat avantatge competitiu en la seva cadena de valor. En tots els casos els costos han de ser menors que els de la competència.

No obstant això, tant si és a curt o a llarg termini, el que és rellevant són els resultats, en concret els guanys obtinguts. Qualsevol projecció ha de ser realista, no basada en càlculs que cauen en la temptació d'escollir els supòsits que, amb més rapidesa, mostren el punt mort. Si el cost no és baix, o és fictici, el somni de competir en preu dura poc temps. Si aconseguir-ho implica invertir en un creixement accelerat, amb un alt finançament, el risc esdevé el gran protagonista. Al mateix temps, si allò que s'ofereix no té cap component innovador s'incrementa la rivalitat en el sí del sector.

"Descobrir quins són els factors diferencials respecte la competència, valorats pels clients, és la millor via per donar continuïtat a un negoci"

Descobrir quins són els factors diferencials respecte la competència, valorats pels clients, és la millor via per donar continuïtat a un negoci, encara que els guanys no siguin líquids d'immediat. Els recursos són més senzills d'obtenir que l'èxit sostingut en l'encaix amb el mercat, però implica assumir un compromís que serà recordat pels creditors.

Quan s'arriba a la fallida, després de fracassar en la via del low cost, hom es pregunta perquè no es va intentar una estratègia menys expansiva, enfocada a oferir més valor sense pressionar tant al preu. Una vegada arribats al final del camí, apareixen els dubtes arran del que s'hauria obtingut perseguint un nínxol basat en la qualitat. Les culpes no existeixen en l'empresa, només responsabilitats. L'anticipació i la presa de decisions, amb prudència o ceguera, incumbeix a tothom que hi participa, per acció o omissió. Els resultats negatius de l'aplicació dels recursos mai són imputables a una única persona.

Totes les determinacions rellevants, d'inversió o de finançament, acostumen a estar argumentades amb estudis de viabilitat que els inversos i les entitats financeres han estudiat. Un fracàs no sempre demana culpes ni ha de ser responsabilitat d'un únic decisor.

Més info: Les set vides de Miró

No està clar quin mèrit té canviar equips directius, com s'ha vist recentment en algunes empreses de distribució, una vegada consumada la tragèdia. Sembla més oportú fer-ho quan encara hi ha capacitat de maniobra, disposant de la informació que aporten les corresponents auditories o amb la simple avaluació de la marxa de les operacions. Canviar l'enginyer, amb l'escenari ja col·lapsat, no transmet una suficient capacitat d'anticipació davant de manifestacions o accions que ara ja no es jutgen encertades. És fàcil criticar fets passats amb la visió del present, però és més efectiu fer-ho en el moment en què s'aproven o es recolzen econòmicament.

Si l'estratègia es mostra inoperant, sense més fonts de finançament a les que recórrer, apareix fatalment el final del camí, que formalment es pot associar a un concurs de creditors. Tot i semblar una anàlisi massa simple, l'escandall d'un producte no admet interpretacions. Abans d'implicar més recursos per sustentar una idea que no mostra el rendiment desitjat, convé saber quan s'ha de parar o, citant a Adam Smith, conèixer "quin és el moment de quedar-se quiets i donar-se per satisfets".

"Les culpes no existeixen en l'empresa, només responsabilitats. L'anticipació i la presa de decisions, amb prudència o ceguera, incumbeix a tothom que hi participa, per acció o omissió"

La lliçó de casos coneguts i recents, que no cal citar aquí, és la de creixements accelerats que, amb l'impuls del fiançament, un dia arriben al punt on no hi ha més bifurcacions a l'abast per esquivar els obstacles. Han de competir en un trajecte amb molt de tràfic.

Créixer amb una xarxa de distribució al detall franquiciada imprimeix velocitat al creixement, però reclama una gran responsabilitat amb aquelles persones que han confiat en una marca i en les projeccions que un dia els van mostrar. Cada botiga ha de seguir apujant la persiana cada dia per fer front al seu particular cost, sense poder realitzar anticipadament plusvàlues com és el cas d'alguns inversors.

Més Informació
La frivolitat a l’empresa
Nostrum presenta concurs de creditors i cessa el seu president
Mercadona i Lidl devoren el gran consum a costa de Dia
Avui et destaquem
Comentaris