La mobilitat no tan sols està abordant els reptes referents a l'ocupació de l'espai públic, desproporcionada i innecessària, la seva petjada ecològica així com la seva cobertura i accessibilitat territorial, aquesta també enfronta altres paradigmes associats a la transformació digital i al fet que els viatgers esdevinguem noves antenes de geolocalització i dotació de la informació.
En aquest context, ja no és discutible que la revolució digital habilita noves economies, i entre les infraestructures de la mobilitat, la indústria de l'automoció i els viatgers també en resulten. Un clar exemple d'aquest fet és que actualment, entre les primeres potències econòmiques del món hi apareguin Amazon i Netflix, però no resulti cap petroliera. Això no fa pensar? Anem cap a la transició energètica, sí, però també cap a una societat digital amb mentalitat diferent a l'hora de desplaçar-nos i d'escollir mitjà de transport.
"Anem cap a una societat digital amb mentalitat diferent a l'hora de desplaçar-nos i d'escollir mitjà de transport"
Sumat a això, l'economia col·laborativa i els nous pagaments per ús, flexibles i customitzables, revolucionen l'entesa del nostre transport des del punt de vista del ciutadà, la indústria i alhora el transport públic. El fet que les startups tecnològiques de mobilitat col·laborativa hagin augmentat la seva oferta un 50% en molt poc temps a la ciutat de Barcelona convida a reflexionar sobre el missatge que ens estan llençant els viatgers, tant a la indústria de l'automoció com el sector tecnològic.
Què vull dir amb això? Molts dels debats que incorpora el sector de la mobilitat és la conveniència de reduir la mobilitat contaminant, promovent l'ús de desplaçaments més respectuosos amb el medi ambient. Recentment, el repartiment modal a l'Àrea metropolitana de Barcelona obtingué un 14,5% en transport públic i un 21,3% en vehicle privat. Com es planteja la revolució d'aquests repartiments enfront de la transformació digital? Les noves startups tecnològiques que implementen serveis de mobilitat compartida en un sol clic, la promoció de la intermodalitat i la combinació de diferents transports oferint un servei més pràctic al viatger, la capacitat de digitalitzar els sistemes d'infraestructures del transport i gestionar-los de format intel·ligent, la captació d'informació dels nostres desplaçaments en temps reals i la integració tarifària, tan sols són alguns dels avenços que ja han suposat un canvi al comportament del viatger i al sector. Això no s'atura aquí, i donant un cop d'ull a altres ciutats del món més avançades i pioneres en l'entesa de la mobilitat com un servei es pot comprovar; Hèlsinki i Tallin són grans exemples.
El paper de la tecnologia com a facilitadora de la millora de la qualitat de vida ja és una realitat. Alhora, aquesta està sent tractora d'una nova percepció dels nostres desplaçaments, entenent-los com un servei en la seva globalitat. El compromís de la societat per anar cap a una mobilitat sostenible, a través de polítiques de restricció de l'ús del vehicle privat, el sistema de distintius de garantia de qualitat ambiental i l'increment dels Park&Rides per peatonitzar les àrees urbanes estan facilitant la reducció del vehicle privat contaminant i desproporcionat, generador d'alts nivells de congestió i pol·lució a la societat. És per tant que, els compromisos i regulacions impulsades per fer front a la contaminació a causa del transport i, addicionalment, l'aparició de molts nous modes de transport innovadors que ofereixen accessibilitat i desplaçaments segons demanda, ambdós han configurat una nova entesa de la mobilitat com un servei; funcional, segons demanda, integrada i neta, no concebuda com un bé privat.
"El compromís de la societat per anar cap a una mobilitat sostenible està facilitant la reducció del vehicle privat contaminant i desproporcionat"
L'acompanyament d'aquesta nova entesa de la mobilitat com un servei o MaaS (Mobility as a Service) no és possible sense la cohesió i aliança d'un ecosistema público-privat, configurat en el consens, amb l'objectiu d'anticipar els canvis que això genera, entre d'altres, als models de negoci del transport públic, indústria de l'automoció, energètiques, startups, aparcaments, per tal de proveir així serveis innovadors i integrats per mitjà d'un teixit empresarial sincronitzat en interessos que posiciona al viatger al centre. En aquesta línia, diferents col·lectius que inicialment es mostraven més reticents a aquesta transformació ja han entès que per potenciar el seu mercat en aquesta realitat de la mobilitat i alhora, per poder lliurar serveis de mobilitat al ciutadà, les aliances són necessàries.