Una excel·lent mostra de pensament trillat

El novel·lista Evelyn Waugh tenia un professor que li demanava escriure un paràgraf a la setmana. Un de sol. Un sol full, dues-centes cinquanta paraules, de temes diversos. El mestre, quan avaluava, era molt particular. De vegades ho retornava i no deia res, i quan comentava, l'avaluació no era una nota: podia elogiar, però generalment l'utilitzava de punt de partida per debatre o rebatre el que s'hi havia escrit. Waugh recorda que en aquestes avaluacions del professor, "l'expressió més pejorativa era aquesta: 'excel·lent mostra de periodisme, estimat col·lega', donant a entendre que el text era de pensament trillat, d'expressió col·loquial, pendent només de l'efecte, d'aparentar intel·ligència, curull d'exageracions".

Això succeïa al sistema educatiu anglès del primer terç del segle XX. I llegint en aquest diari a en Josep M. Ganyet sobre com la intel·ligència artificial està essent capaç de generar per si mateixa textos i imatges a partir d'un paràgraf, un de sol, pensava què diria el professor de Waugh quan li arribés tal producte artificial a les seves mans. 'Excel·lent mostra de periodisme'.

Potser ara el professor podria dir, en canvi, "excel·lent mostra d’intel·ligència artificial, estimat col·lega". Que em perdonin els companys de gremi, però aquesta comparació odiosa entre el previsible llenguatge periodístic i la correcció i predicibilitat tecnològiques, per bé que caricatura, no és del tot gratuïta: les classes de redacció a la llicenciatura de periodisme aconseguien que la fabricació de textos fos tant escalable com es pogués, i el resultat, unes reproduccions precises de l’estructura de la piràmide invertida.

L'escriptura té una part de tècnica que, efectivament, ja està essent subcontractable a una màquina.

“Indissociable a l'art d'escriure hi ha la capacitat de recordar: la memòria. I aquí les màquines també són realment molt competents”

Indissociable a l'art d'escriure -sigui humà o sigui màquina- hi ha la capacitat de recordar: la memòria. I aquí les màquines també són realment molt competents. La subcontractació de la memòria avui és evident quan parlem de Google Maps o de Wikipedia, però no per menys evident és menys real quan pensem en la memòria de la nostra vida sentimental, on el pes dels cors i likes a xarxes s’incorpora a l’experiència recordada. Sí, estem subcontractant la memòria emocional quan anem a Instagram a comprovar si érem feliços en tal moment del passat, o si una celebració d'aniversari va ser reeixida. Pensem, també, en la memòria musical, de lletres i grups: Spotify o Shazam s’ocupen de què a la nostra memòria ja només retinguem les coordenades des de les quals gaudim del plaer de la música o del seu estímul, perquè elles ja recorden el nom del grup o el títol de la cançó preferida.

Les memòries artificials son cada vegada més eficaces per a l’emmagatzematge i la recuperació. Però hi ha una frontera encara infranquejable: formar-se un criteri propi. No em refereixo a la capacitat de proposar la propera compra -criteri de selecció de producte- sinó al que també se la coneix com capacitat crítica: aquella perspectiva personal, aquella autocomprensió i sentit de missió vital, que permet donar direcció i enfoc a la recuperació i l’emmagatzematge de la memòria que hem subcontractats prèviament. La capacitat crítica potser sigui el que més necessita d’esforç racionalitzador i civilitzatori.

“Un bon context és imprescindible per escriure, per interpretar i per recordar, perquè dona perspectiva. Sense context, la memòria és com un tronc sense flama”

La capacitat crítica proporciona context. Un bon context és imprescindible per escriure, per interpretar i per recordar, perquè dona perspectiva. Sense context, la memòria és com un tronc sense flama. Amb el context equivocat, la memòria és un incendi. Amb un context encertat, la memòria són aquelles brases que tenim a la llar de foc i que ens transmeten la sensació d’estar a casa nostra.

I si no adquirim aquesta capacitat crítica per vies humanes? La màquina, i qui va programar la màquina, proporcionaran, per a tu, el criteri i amb ell, el context. Ara bé, ves amb compte que no acabi la teva capacitat crítica essent només una excel·lent mostra d'intel·ligència artificial, de pensament trillat, d'expressió col·loquial, pendent només de l'efecte, d'aparentar intel·ligència, curull d'exageracions.