Recordo un empresari dels anys 90 de Barcelona que va fer calés venent places d’aparcament a la Barcelona Olímpica. Més tard va obrir una immobiliària que mitjançava en la compravenda d’habitatges per sobre la Diagonal i de segones residències de luxe. Encara em sembla que n’he vist algun anunci darrerament. Un especulador amb totes les lletres. Doncs bé en aquells temps en què ens tocava anar a empreses i institucions a explicar que “internet era el futur” ell es vantava de no tenir correu electrònic. No us equivoqueu, no era un senyor amb panxa i amb un Porsche a la porta, devia tenir uns 30 o 35 anys, com nosaltres llavors. La diferència era que ell era milionari i tenia una secretària que li responia els correus. Avui, ja té correu electrònic i respon ell solet els correus. El totxo ja no deu donar tant com abans.
Sempre me’n recordo d’ell quan em trobo amb gent que es pot permetre el luxe de viure desconnectada. De la mateixa manera que tradicionalment hem sabut com de milionari és algú pel temps que pot dedicar a l’esmorzar un dia de cada dia, avui ho sabem pel temps que pot estar desconnectat de la xarxa sense que s’enfonsi el món al seu voltant. No haver de respondre els correus de feina cada dia, el grup de Telegram dels companys, l’Slack corporatiu, els WhatsApps dels contactes, escoltar-ne els missatges de veu o interactuar a la xarxa social de torn és un luxe que molt pocs es poden permetre.
El gran encert de Steve Jobs va ser adonar-se que els dispositius mòbils no només servien per treballar sinó que els fèiem servir també en les hores del nostre lleure. Un gran encert que va ser la nostra perdició: avui el lleure entra dins la feina i la feina la portem sempre a sobre en una mena de continu espai-temps impossible de delimitar. Els problemes de la introducció del mòbil a les escoles vénen d’aquí; no hi ha separació entre lleure i aprenentatge. A la plebs ens toca això.
"Avui el lleure entra dins la feina i la feina la portem sempre a sobre en una mena de continu espai-temps impossible de delimitar"
Però no us preocupeu perquè el capitalisme que ens vigila també vetlla per nosaltres, especialment perquè siguem més productius. Per això ens ha donat graciosament la setmana de 40 hores, els caps de setmana lliures i les vacances pagades de l’estiu: petites píndoles d’aristocràcia perquè no ens vinguin mals pensaments revolucionaris. En aquesta categoria hi entren comunions i casaments o com sentir-se de la reialesa durant un dia.
Doncs bé, posats a fer, fem-ho bé. Com que arribat l’agost tots serem aristòcrates uns dies i tots podrem dedicar una bona estona a esmorzar, més tard que de costum, us proposo de fer l’exercici de jugar a ser rics: us deixo una sèrie de trucs per ser (més) milionaris aquest estiu.
- No respongueu els WhatsApps al moment. Acostumeu als vostres contactes que maneu vosaltres i no ells, que si no responeu al moment no vol dir que us hàgiu mort.
- Agrupeu les notificacions. Configureu el mòbil perquè les notificacions arribin en grups i a una hora determinada. La recepció de notificacions de manera aleatòria converteix la comunicació en una mena de joc de loteria que la converteix en addictiva. Agrupant les notificacions i rebent-les totes en horaris determinats elimina la necessitat de mirar el mòbil cada pocs minuts. Senzill però definitiu.
- Desactiveu les notificacions. Encara més definitiu que el punt anterior. Tal com teniu tots els grups silenciats de les aplicacions de missatgeria (si no ho feu és que viviu al límit) també hi podeu tenir totes les notificacions. D’aquesta manera controleu vosaltres quan voleu interactuar amb els vostres contactes i no a l’inrevés.
- Desactiveu l’indicador de missatges que teniu per llegir. Aquell numeret que hi ha sobre la icona del correu o del WhatsApp que et diu quants missatges no has llegit. No tingueu pietat. Aneu a la configuració del mòbil i digueu-li que no us els mostri. En desactivar aquest indicador la pressió que sentim cada cop que mirem la pantalla del mòbil desapareix.
- Poseu les aplicacions de xarxes socials dins d'una carpeta. Fent que les aplicacions de xarxes socials siguin menys accessibles, reduireu la temptació d'utilitzar-les. La mandra, encara que només sigui per fer un toc més a la pantalla, és un gran recurs. Recordeu que és el gran motor d’innovació de la humanitat.
- Esborreu aplicacions. Per evitar la dispersió esborreu les aplicacions que no feu servir. El criteri és molt fàcil: si les aplicacions ja les ha esborrat el sistema i només us n’ha conservat l’accés és que fa massa temps que no les feu servir. Si feu arqueologia pel mòbil hi trobareu aplicacions que no sabeu ni què fan! Un altre truc és el del 2x1: no podeu instal·lar cap nova aplicació si abans no n’heu esborrat dues. Us asseguro que es pot fer.
- Compliqueu el Desbloqueig del Mòbil. En lloc d'utilitzar l'empremta digital o el reconeixement facial, utilitzeu un codi llarg, el més llarg que permeti el vostre mòbil. Pot semblar una obvietat però altre cop la mandra, que fa miracles.
- Feu-vos una llista mental del que voleu fer amb el mòbil. Abans d'agafar el mòbil penseu què us cal fer i centreu-vos-hi. Obrir el mòbil sense un objectiu concret equival a dues hores perdudes entre tuits (Xs?) i vídeos de gatets.
- Doneu-vos un temps. No ets tu, és ell. Proveu d'anar a la platja sense el mòbil o de deixar-lo lluny del sofà de la migdiada. Veureu que hi ha vida més ençà del mòbil.
- I finalment un truc Pro: configureu la pantalla del mòbil en Blanc i Negre. Canviar la pantalla a blanc i negre fa el mòbil menys atractiu visualment, reduint així la nostra inclinació a agafar-lo d’esma. L’evolució va programar en el nostre cervell l’interès pels colors perquè trobéssim la glucosa que porta fruita, fruita que hauríeu de menjar en abundància amb aquesta calor.