Popularment tenim associada la innovació a la generació d'idees i, li hem donat tanta importància a les idees, que existeixen múltiples eines i metodologies enfocades a aconseguir el màxim nombre d'elles: brainstorming (tempesta d'idees), brainwriting (en paper i de forma col·laborativa), pensament divergent, mapes mentals i una infinitat d'elles amb noms suggeridors. Però, com més treballo al món de la innovació, més em reafirmo que les idees estan sobrevalorades. No serveix de res tenir idees si aquestes no estan enfocades a solucionar un problema o a satisfer un desig (explícit o implícit).
Les idees (de vegades convertides en startups o models de negoci) que han tingut més èxit neixen de dues maneres: resolen una frustració (problema) o ofereixen una solució eficaç a una necessitat.
Anem a veure un exemple de cadascuna d'elles:
Resoldre una frustració: Uber
Uber neix de la frustració d'haver d'esperar un taxi al carrer sense saber quant trigar ni quant pot arribar a costar.
"Com més treballo al món de la innovació, més em reafirmo que les idees estan sobrevaloradas"
Una vegada resolta aquesta frustració, a més aprofita, i millora altres "desitjables" com conèixer qui és la persona que et portarà en el seu cotxe (la solució per poder enviar algú a recollir els teus fills a la sortida de la discoteca) o millorar l'experiència del trajecte amb vehicles amb uns estàndards de qualitat i neteja establerts. A més assegurem l'amabilitat del conductor, doncs posteriorment serà valorat i aquesta valoració té un impacte clar en els seus resultats de negoci: els conductors millor valorats són premiats per l'algorisme i també per l'elecció manual dels clients.
Satisfer un desig no explicitat: iPhone
Abans de la seva aparició no existia una demanda visible d'un telèfon que fos al mateix temps ordinador, navegador, càmera de fotos, reproductor de música, etc., però és obvi que les vendes de més d'un milió de terminals el primer any del seu llançament a un preu de 499 i 599 euros demostren que existia una demanda latent no detectada.
Tornem al problema
En la meva reflexió d'avui m'agradaria centrar-me en les idees que resolen un problema. Per entendre un problema, primer hem de dimensionarlo. Preguntar-nos: com de gran és el problema? Com és de dolorós? Com de freqüent és?
Si estem davant d'un problema gran, dolorós i freqüent... bingo! Estem davant d'una gran oportunitat. Però, ull, hem de posar-nos sempre en les sabates del que té el problema i analitzar-ho sota el seu punt de vista, no sota el nostre.
Dins del procés, és molt important que dediquem els nostres majors esforços a entendre aquest problema. En la metodologia de Design Thinking, tan àmpliament utilitzada avui dia en els processos d'innovació, correspondria a les fases d'Empatizar i Definir. És llavors, i només llavors, quan hem de dedicar-nos a treballar en la ideació de la solució.
He vist molts equips d'innovació i a moltes startups fracassar per no tenir clars aquests conceptes. És cert que en algunes ocasions podem començar el nostre procés d'innovació per una idea (o per alguna cosa que hem vist, dos punts que hem connectat, etc), però llavors és molt important que ens assegurem que aquesta idea resol un problema,necessitat o desig d'algú. Si no, serà una boníssima idea però no tindrà cap resultat….
"Mai t'enamoris d'una idea"
I un consell: mai, mai, mai t'enamoris d'una idea. No hi ha res més frustrant que treballar en una idea que no vol ningú i a més adonar-se massa tard.
Ja ho deia Einstein: si tingués una hora per resoldre un problema, dedicaria 55 minuts a analitzar-ho i comprendre-ho i només cinc a buscar la solució.