El Nadal és una època de contrastos. Durant els dies previs regnen les presses per tancar-ho tot i arribar a temps: les compres, el menjar, els adorns... Després ja sí: s'aturen els rellotges i les presses i ens asseiem amb els nostres estimats a la vora del foc o al voltant de la taula i, per fi, tenim temps per estimar.
Alguns familiars els veig sovint, però d'altres, malauradament, una o dues vegades l'any. I adoro seure'ns aquests dies a taula, gaudir-nos i observar-los amb certa retrospectiva: alguns estan com sempre, a altres els hi comencen a pesar els anys, altres t'expliquen novetats professionals o amoroses, uns altres han sumat un nou membre a la família... I sé que en algun moment del dia uns i altres pensarem en aquelles cadires buides. Bé, que potser ja no estan buides i les ha ocupat un nou membre a la família -i benvingut sigui!-, però el buit de qui s'asseia a aquella cadira ja no l'omplirà ningú.
Cada Nadal penso en els que hi eren a taula amb nosaltres i ara no hi són. Suposo que tots ho fem, no? Per això hi ha gent que detesta aquests dies, per la càrrega nostàlgica.
Però jo penso en aquelles cadires, en aquelles persones, i agraeixo la sort de ser-hi un any més. M'aturo i agraeixo l'any viscut, i ser-hi allà per veure com els més menuts han crescut, però nosaltres també, per escoltar i explicar les batalletes dels darrers mesos, un any més. I ja durant les postres parlarem de política i direm que cada vegada els polítics ho fan pitjor. I ens escalfarem amb el debat polític fins que algun sensat de la sala decideixi acabar la conversa amb una anècdota de quan érem petits. I els que no hi són, un any més, s'ho hauran perdut.
"Penso en aquelles cadires, en aquelles persones, i agraeixo la sort de ser-hi un any més"
Una de les persones que va deixar la seva cadira buida a casa, en el seu darrer Nadal va escriure als seus amics i familiars una felicitació que, des de fa 16 anys, porto gravada com a filosofia de vida: "Conrea bons sentiments i recolliràs una immensa felicitat. Agraït de celebrar un Nadal més amb vosaltres". Doncs un any més, els continuaré conreant perquè, tenia raó, ho reculls de moltes maneres.
No cal estar malalts per agrair el present; per agrair tenir, un any més, una cadira a la taula de Nadal. "Agraïda de celebrar un Nadal més amb vosaltres".
Molt bones festes!