El que més m'agrada de les vacances de Nadal és tornar al poble. Amigues que vivim repartides entre Europa i la resta de Catalunya retornem durant uns dies a Osona per compartir uns dies especials amb qui ens ha vist créixer personalment i professionalment. En una àmplia taula d'un petit restaurant acollidor hi ha vuit noies, servidora inclosa, desembolicant els regals de l'amic invisible, mentre degustem una taula d'embotit i formatges i compartim el dia a dia. Som vuit amigues que professionalment podem representar una part de la societat catalana.
A la taula es pot trobar una professora que anhela uns dies de desconnexió després d'uns últims dies concorreguts corregint exàmens i debatent sobre els mals resultats de l'últim informe Pisa, com també la metgessa que farà guàrdia la nit de Nadal, Cap d'Any i Reis perquè a l'hora de decidir horaris "hi ha molta jerarquia". Això sí, li compensa perquè la nòmina de finals de mes ho agrairà i es permetrà el viatge de quinze dies a Argentina que tan anhela. També hi ha l'amiga que ve amb xandall després de sortir del gimnàs. S'està preparant per a les proves de bombera i necessita un pla específic relacionat amb la força per superar-les, mentre confessa que "ni el 25 de desembre farà festa". Constància i esforç: ha d'aixecar més de 45 quilos per superar les proves físiques.
A la punta també hi ha asseguda una noia que somia amb les oposicions, en aquest cas les de Mosso d'Esquadra. No pot parar de riure perquè acaba d'obrir un regal de l'amic invisible que conté unes manilles i una porra del basar xinès del costat, amb una targeta que li desitja sort als exàmens que són d'aquí poc, ja que es passarà totes les vacances estudiant. Explica curiositats del temari i els pròxims passos a seguir. Tot està molt pautat.
"M'encanta conèixer com és el dia a dia professional d'algú i a partir del que t'explica, entens la seva visió del món i perquè actua així"
La resta del grup està compost per una psicòloga que està de vacances, que no vol resoldre cap consulta i apunta amb humor "que tothom està com una cabra", incloses les vuit de la taula, mentre obra l'ampolla de vi blanc. I sense obviar tampoc, l'amiga consultora que viu a Londres des de fa gairebé una dècada i que quan ve a Catalunya repeteix constantment "el bon temps que tenim", "la qualitat del menjar i l'embotit que s'endurà empaquetat" i, evidentment, els alts preus de lloguer a la capital anglesa. De fet, als afores de Londres una habitació pot costar 800 lliures al mes.
I, finalment, també hi ha la que ha començat fa poc d'autònoma. Valora poder ser la "reina" dels seus horaris, mentre calcula al mil·límetre cada despesa perquè aviat vindrà la declaració trimestral d'impostos per a autònoms i "quin trauma". "M'encanta la meva feina i estic molt a favor de pagar impostos, però pagues per treballar!" continua indignada.
I és que cada professió és una capsa de sorpreses. M'encanta conèixer com és el dia a dia professional d'algú i a partir del que t'explica, entens la seva visió del món i perquè actua així. A vegades, una es pregunta com algú pot estar de bon humor després de treballar 24 hores seguides sota pressió? O de fer exercici físic cada dia per superar unes oposicions que no són fàcils? I els inicis d'autònoma mentre et dones a conèixer? I el paper essencial dels professors de primària o secundària que sovint es trasllada més enllà de l'aula?
Les vacances de Nadal permeten una treva a unes dinàmiques frenètiques que sovint no ens deixen respirar. I una avaluació exhaustiva que es trasllada en propòsits que poden girar al voltant d'una vida més sana, amb esport diari, cuidar les relacions personals, aconseguir una nova posició, un increment salarial, formar-se, gaudir de més temps lliure i fins i tot de trobar l'amor, en temps de Tinder i Bumble.
Una generació nascuda a partir dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, catalogada de millennial, zillennials o fins i tot de generació Z, que donen la benvinguda als 30 anys. I que van viure amb il·lusió l'entrada a un nou segle i mil·lenni, van compartir l'adolescència amb la crisi financera més greu que es recorda mentre els familiars els deien que "no hi ha feina enlloc, almenys estudia el que t'agrada". I així ho van complir. Aquesta passió per oficis vocacionals, les ganes d'aprendre i de buscar-hi la part més emocional a uns salaris que es troben molt lluny del que van cobrar els seus progenitors i que no els permeten hipotecar-se ni plantejar-se la maternitat a curt termini.
"Les vacances de Nadal permeten una treva a unes dinàmiques frenètiques que sovint no ens deixen respirar. I una avaluació exhaustiva que es trasllada en propòsits"
Unes ganes de sentir-se realitzades professionalment, en què les soft skills cada vegada guanyen més presència. L'empatia i tenir en compte les emocions dels altres passen per davant de tot, mentre marcar límits s'ha convertit en un deure. Les relacions amb els companys de feina que es couen a foc lent són vitals, com també les persones amb qui vols compartir projectes de vida. "Com no m'haig d'enamorar d'un anestesista si vivim pràcticament a l'hospital?" explica divertida la metgessa. A més, confessa que ja han comprat tot el raïm, el cotilló i la resta del menjar per la guàrdia de Cap d'Any, per desconnectar durant uns instants de la frenètica nit i donar la benvinguda el 2024 des d'una petita sala de l'Hospital mentre connecten amb les campanades de TV3. Són de la comissió de festes i ho faran el millor possible.
Davant de la pregunta de "si tornessis a tenir 18 anys, estudiaries el mateix?" Molts de nosaltres responem que sí. I qui no es penedeix de l'elecció, és un gran afortunat. I si no és el cas, sempre ets a temps de reconvertir-te professionalment en els més de 40 anys de feina que ens queden per davant. Sembla que l'edat de jubilació va per llarg, si en tenim. En aquests moments d'incertesa tinc clar un dels propòsits del 2024: canviar de feina durant un dia. Pot ser una experiència d'allò més enriquidora. Només fa falta veure la reunió d'amigues, es va allargar fins que ens van fer fora del restaurant.