Canviar per avançar

Aquest mes d'octubre s'han publicat diversos indicadors macroeconòmics que evidencien certa millora quant a perspectives de futur de l'Estat espanyol. Un fet que ha originat l'increment dels missatges optimistes procedents de personalitats de diversos sectors econòmics, i de diversos organismes públics i privats, tant de l'Estat espanyol com d'organismes internacionals. La majoria dels missatges i informacions coincideixen en què en els propers mesos es produirà una gradual recuperació del creixement, i que el proper any aquest s'accelerà i es podrà reduir lleugerament l'atur. Un atur que serà complex que disminueix, atès que el creixement sense ocupació és una realitat mentre no es restauri el cercle virtuós configurat per una fase "d'innovació creadora de mercat", seguida de la fase "d'innovació incremental o evolutiva", i d'una tercera "innovació per eficiència" que, alliberant capital, permet aplicar-lo novament a la innovació creadora de mercat. Malauradament fa anys que no hi ha reinversió del capital alliberat en l'economia productiva, i sense inversió difícilment es reinicia el cercle i es pot generar massivament llocs de treball.

Una millora de les perspectives econòmiques que, es fonamenten, en el fet que les exportacions han assolit nivells de rècord, en la millora de la competitivitat de les empreses, i l' estabilització del sector financer. Un nou escenari que no oblida que la millora ha residit en gran part en l'enorme esforç de les famílies, la pèrdua de prestacions, la disminució de salaris, i un atur, especialment entre els joves, que hipoteca el futur personal i col·lectiu.

Aprofitar la millora de les perspectives econòmiques és una obligació indefugible per part de les empreses. Un fet que les obliga a evolucionar en una sèrie d'aspectes que ens ancoren en la crisi. Canviar per avançar obliga en primer lloc de l'administració de l'activitat a la gestió dels processos i el capital, especialment el capital l'humà; en segon lloc, que assumeixin que l'època de la demanda ja és historia, i que cal assumir que ara l'escenari és el de l'hiperoferta; en tercer lloc, entendre que la limitació resideix en cenyir-se a les capacitats internes que condueixen a acceptar inèrcies continuistes, i que no es pot oblidar l'enorme potencialitat de cooperar per competir; en quart lloc, que els models organitzacionals jeràrquics, fonamentats en el control i la poca transparència, han de ser reemplaçats per aquells basats en el compromís, responsabilitat, la informació i la gestió del talent. Finalment, que més que adaptar-se és requerit evolucionar, assumint risc i buscant l'excel·lència.

Un conjunt de reptes sens dubte assolibles per les empreses del nostre país, atès el dinamisme empresarial i la creativitat que ha caracteritzat el teixit empresarial industrial català, que ha assumit durant dècades el rol de motor del progrés. Unes característiques que fan possible, tot acceptant els desafiaments, emprendre el camí de recuperació que es dibuixa davant nostre. Un camí que obliga anticipar-se als reptes de la finestra d'oportunitat, la qual s'obra davant nostre després de quasi 6 anys de malsons i pèrdua continuada de qualitat de vida. Uns canvis què s'han de fonamentar en el talent de les persones, la capacitat innovadora, la inversió tecnològica, i en la confiança que ens atorga saber que el teixit empresarial català aporta el 20% del PIB d'Espanyol.