Capital humà i sistema productiu

Entenc per capital humà d'un país (en el seu aspecte relacionat amb l'economia) l'acumulació de coneixements, habilitats, i motivacions de les persones que hi viuen, que hi treballen, que hi ha treballat o que hi voldrien treballar... És important examinar les relacions que hi ha entre la intensitat i la qualitat dels sistemes educatius, el funcionament del mercat de treball, i l'eficiència de l'activitat econòmica. Evidentment, la formació personal no es pot de cap manera basar només en les necessitats de l'activitat econòmica, perquè altres finalitats personals molt més importants. Però tampoc es pot oblidar aquest aspecte.

Parlo una vegada més de la relació entre l'economia i el sistema educatiu. Fa ja bastants mesos donava unes xifres, que ara amplio. Quan comparem l'estructura de la població adulta espanyola, i també la catalana, en funció dels nivells de formació assolits (baixa 47%, mitjana 22%, i alta 31%) amb la que hi ha al conjunt de la UE (27%, 47%, 26%), observem una immensa presència de persones amb poca formació, una relativa similitud en la de persones de nivell universitari, i una gran manca de persones amb formació mitjana, que paradoxalment és la que suposa el grup més gran en les societats europees. Aquesta diferència, aquesta debilitat de la població amb coneixements i habilitats de caràcter mitjà explica en bona part bastants dels problemes de la nostra economia (baixa productivitat, dificultats de competitivitat, baixes retribucions salarials, i desajustos importants entre l'oferta i la demanda de treball que generen atur i subocupació).

Les grans preguntes són: tenim una economia poc productiva perquè tenim uns sistemes de formació poc eficients i desequilibrats, o tenim uns sistemes educatius així perquè responen a una demanda de treball poc qualificat per part de les empreses? L'origen del problema és el sistema educatiu, o és el sistema productiu? Qui en té la culpa?

Crec sincerament que n'hi ha per tots dos. D'una banda el sistema educatiu ha menystingut sovint els aspectes de transmissió d'habilitats i s'ha centrat en la transmissió de coneixements (d'aquí la poca atenció i consideració de la formació professional); i de l'altra, el model econòmic ha buscat massa sovint (sobretot darrerament) activitats centrades en productes i serveis de baixa productivitat, basats més en cost que en la qualitat (construcció, turisme...).

Hem de reaccionar urgentment per anar configurant un model econòmic de més qualitat, i paral·lelament un sistema educatiu més adaptat a les noves necessitats, tant personals com econòmiques. Això pot ser lent; però sobretot no hem d'oblidar que la formació no és una tasca que afecta exclusivament la primera etapa de la vida, sinó que l'adaptació es pot anar fent al llarg de tota ella, cosa que no ens hem pres encara seriosament. Cal utilitzar més la formació d'adults. En els països del Nord d'Europa arriba al 25% el nombre de ciutadans que estan seguint aquesta formació, mentre aquí no passa del 10%. Amb ella podríem fer més ràpid i més eficaç el canvi.
Avui et destaquem
El més llegit