Català a l’empresa? Hi ha solucions possibles

M’expliquen que l’alcalde Josep M. de Porcioles es va empescar una excusa per tal que Franco li deixes tirar endavant les tasques de compilació del Dret Civil Català. L’alcalde li va venir a dir al dictador, més o menys, que el dret civil català era l’únic genuïnament hispà que quedava, ja que la resta havia estat “contaminat” pel dret civil napoleònic. “Pues compílelo usted, que es un catalán enamorado de España” li va expressar l’altre. L’anècdota treu cap perquè, a voltes, quan la situació és adversa, cal empescar-se estratagemes per obtenir una bona part -mai s’obté el 100%- del que desitges.

Sovint es discuteix sobre el retrocés del català en la societat i, sobretot, a l’empresa. Un fet agreujat per la gran quantitat d’immigració que pateix el país. Però hi ha eines per lluitar.

"Dos estats amb idiomes relativament forts -molt més que el català- intenten protegir l’ús de la seva llengua utilitzant-la, a més, com a eina d’integració"

La nova llei d’immigració francesa en l'article  29 disposa que per obtenir la residència a França cal saber l’idioma. Deixa al regulador els detalls de com implementar-ho, encara que permet l’aprenentatge durant els primers mesos d’estada al país. No és el cas d’Alemanya, on es requereix el coneixement de la llengua abans d’aterrar al país i s’exigeix fins i tot per a la reunificació familiar (es poden llegir les condicions aquí). És a dir, dos estats amb idiomes relativament forts -molt més que el català- intenten protegir l’ús de la seva llengua utilitzant-la, a més, com a eina d’integració.

Posades així les coses, els grups catalans que donen suport al govern espanyol, podrien proposar una llei que exigís als immigrants el coneixement dels idiomes oficials del territori on s’instal·len. En el cas de Catalunya haurien de saber català i espanyol. També ho podria fer el Parlament de Catalunya, que pot proposar lleis al Congrés de Diputats. El principi podria ser bastant elemental: si en un període de temps determinat, el resident no ha après l’idioma o idiomes, no se li renova el permís de residència. Quines raons hi ha per impedir la tramitació d’una llei que, en dret comparat, és perfectament similar? El català està en perill. I cal actuar en tots els fronts sense complexos.

"El català està en guerra de supervivència. Hem de recórrer a totes les eines"

Qui es podria oposar a una llei similar? Jo hi veig dos enemics. El populisme de dretes que vol veure el català desaparegut. Probablement adduirien que no cal. I és cert. La gran massa d’immigració llatinoamericana ja ve amb l’espanyol après i, per tant, no necessita aprendre el català per sobreviure. Els altres potencials oposats a una llei similar serien els cosins germans del populisme de dretes: el populisme d’esquerres. Segurament adduirien que es posa traves a la immigració.

Bé, en qualsevol cas, una llei com la que apunto és viable i, insisteixo, s’aplica a França i Alemanya -probablement a altres països-. El català està en guerra de supervivència. Hem de recórrer a totes les eines. Si la continuïtat del govern espanyol depèn dels catalans, hem d’intentar-ho. Sobretot, és important que caiguin les mascaretes i saber qui és qui d’una vegada. Saber qui, en definitiva, vol veure’ns desapareguts.