A dos dies del 27 de setembre, econòmicament, penso que Catalunya no s'hi juga res. Les eleccions d'aquest diumenge són per triar el Govern de Catalunya, en principi, pels quatre anys vinents. El que succeeixi a continuació dependrà de la composició d'aquest Govern i de les interaccions entre aquest Govern i el Govern d'Espanya sortit de les eleccions del 20 de desembre (o del 13, que encara no és clar).
Amb tot, després de les declaracions dels bancs, de la compareixença de Linde i de les declaracions unilaterals de diverses empreses de marxar de Catalunya en cas d'independència, considero que la declaració d'independència, d'entrada, no es produirà. Sempre he pensat que el problema de Catalunya és essencialment econòmic, és a dir, si Catalunya tingués un règim fiscal com el d'Euskadi no s'hagués arribat a l'actual situació, màxim quan sembla que tothom assumeix que Catalunya és una nació.
El que penso que succeirà després del 20 de desembre (abans no: és impossible) és que el Govern d'Espanya farà una oferta econòmica i de transferència d'algunes competències a Catalunya, una oferta suficient per ser tinguda en consideració, i com a resultat d'aquesta oferta, la tensió en tots dos costats es relaxarà.
Un follón a Catalunya no li interessa a ningú, principalment al Govern d'Espanya, però tampoc a Europa, per la senzilla raó que Catalunya genera el 19% del PIB d'espanyol.