Fa un parell de setmanes comentàvem en aquesta mateixa columna d’opinió que el 91% del total de contractes laborals signats a Espanya el 2019 varen ser temporals, el 40% dels quals amb menys d’un mes de durada, i el 30% per menys d’una setmana, i en trèiem una conclusió: el treball s’està tornant intermitent. Per diferents raons, cada cop és més habitual que a les empreses hi convisqui una força laboral estable i una altra d’intermitent, que són totes aquestes persones amb contractes eventuals més tot un munt d’autònoms i freelance amb els qui ni tant sols hi ha relació laboral, i comença a ser preocupant com ens ocupem molt d’uns i més aviat gens dels altres.
Si formes part d’un equip professional estable la teva empresa s’encarrega d’aplicar les teves retencions fiscals i fer els pagaments corresponents a la teva seguretat social, s’ocupen dels teus plans de formació i fins i tot poden accedir a ajuts per aquest concepte com ara els de la Fundación Tripartita, es preocupen del teu lloc de treball i de les eines necessàries per dur a terme la teva tasca, hi ha inspeccions de riscos laborals i t’insereixen dins un equip on et pots relacionar i formar part d’un clima professional. Per contra, si t’hi relaciones com autònom o freelance tu t’has d’encarregar d’emetre les factures i aplicar-te les retencions a compte, liquidar l’IVA cada trimestre i fer-te càrrec de pagar cada mes la teva quota d’autònom tant si has cobrat alguna cosa com si no. No tens plans de formació i ningú es preocupa de donar-te un portàtil o un telèfon mòbil, i per descomptat, no formes part de cap equip i no hi ha sopar de Nadal amb companys de feina. No hi ha plans de carrera ni ningú que s’ocupi del teu desenvolupament. Els estables gaudeixen d’uns serveis de gestoria, acadèmia, pla de carrera, garanties... i els altres res.
Els estables gaudeixen d’uns serveis de gestoria, acadèmia, pla de carrera, garanties... i els altres res
A tots els organigrames de totes les companyies hi ha la funció de Recursos Humans, un equip de professionals que amb aquest nom o un altre, i amb més o menys fortuna, s’ocupen de les necessitats de l’equip humà. Organigrames, nòmines, processos de selecció, condicions laborals, aspectes legals, plans de formació i de carrera... però normalment aquests equips de Recursos humans no s’encarreguen dels freelance i autònoms, malgrat que cada cop són més i són més necessaris pel correcte funcionament de l’activitat. No he vist a gairebé enlloc de casa nostra que algú s’ocupi d’ells i de les seves necessitats, de la seva formació i dels seus assumptes comptables i fiscals. Tot i els límits legals que ja sabem marca la llei entre el que és i no és una relació laboral, cal començar a buscar maneres de dissenyar solucions per ells, millorar els processos de selecció i de fidelització, de formació i d’incorporació. Cal la figura de “Responsable d’Autònoms” o “Responsable d’Eventuals”, i que realment se’n faci càrrec. Si ho voleu convertir en tendència, dieu-ne “Chief Freelance Officer”, però feu-ho.