A internet poden trobar la famosa entrevista que Joaquin Soler Serrano va fer a Josep Pla. Els recomano mirar-la. En un moment determinat es parla de la desaparició de la noblesa catalana. El fet, barrejat amb altres elements, porta Pla a dir “por eso somos tan mal educados”. Ignoro si l’origen de la nostra mala educació, el motiu d’aquesta grolleria congènita, és la que apunta Pla. Ara, que existeix, no en tinguin dubte. Una de les coses que més sobten en tornar al país després d’una llarga estada fora, és la mala educació de la gent. D’aquest mal comportament social es destil·la una falta de refinament estructural que ens impulsa a convertir en rudimentaris determinats models que, a altres països, excel·leixen.
Un d’ells és el territori i el fenomen turístic. Quan passejo per la Provença, per la Toscana, per la Riviera italiana o per la Costa Blava, penso que les condicions naturals que nosaltres posseïm són molt similars, sinó millors. Per contra, hem aconseguit una marranada de dimensions còsmiques. Sobre el fet turístic hi ha diversos models -cap em satisfà, ja que no crec en el turisme, és un fenomen insostenible- però nosaltres hem aconseguit triar el pitjor: destrossar el territori i la nació a cop de preus barats.
El cava n’és un altre bon exemple. A molts llocs d’Europa es produeix vi escumós. A cap altre s’ha aconseguit el nivell de prostitució que hem aconseguit aquí. Un sector que hagués pogut ser pròsper, l’hem enfonsat. La misèria és evident. Ara mateix, s’està discutint de pagar el quilo de raïm a 40 cèntims (0,40 euros) al Penedès. L’any passat es va pagar entre cinc i sis euros el quilo a Xampanya. Al Véneto, per exemple, es paga enguany a uns dos euros. I encara n’hi ha qui diu que el cava no té res a envejar al Xampany. Cal ser patrioter!
Un sector que hagués pogut ser pròsper, l’hem enfonsat; la misèria és evident
Ara sembla que el mercat del pollastre podria entrar en una certa crisi, ja que la Unió Europea (UE) ha obert la porta al pollastre produït al Marroc. Els productors catalans protesten. Em temo que ens hem especialitzat en pollastres de factoria que altres regions d’Europa ja van abandonar fa temps. Al meu entendre s’haurien de promocionar els pollastres de qualitat. Ja no dic “bio” -sota aquestes etiquetes s’amaguen, a voltes, unes aixecades de camisa colossals- sinó simplement pollastres de qualitat, de no-factoria, ja m’entenen. Si volten pels supermercats francesos observaran que ja es fa difícil de trobar aquests pollastres fofos, d’una qualitat més que dubtosa. Els productors han optat per un major nivell. No pas aquí, on es ven el pollastre a uns preus que costen d’entendre a no ser que els elements de la cadena productiva visquin en l’economia de la misèria. I em temo que és el cas. Es troba a faltar una bona oferta de pollastres criats amb un mínim de garanties pel que fa a l'alimentació, al seu entorn i qualitat de vida. Tot sembla indicar que a casa nostra s’ha optat pel preu, per produir a preus baixos. I aquest és el problema que pot enfonsar tot un sector -com va succeir amb el cava-. Perquè sempre hi ha algú que produirà més barat. En aquest cas, Marroc.
Sempre hi ha algú que produirà més barat: en aquest cas, Marroc
Sóc dels que pensa que un dels grans potencials del país és el sector agroalimentari. I ho defenso. Però això significa diverses coses. Primera, els governants haurien de qualificar aquest sector com estratègic i d’interès nacional. Multes enormes a qui es passi un mil·límetre. Premiar els bons de manera ostentosa i sense vergonyes. Política de protecció i de promoció (no pas de subvencions) al sector. Sistema d’inspecció intensiu, rigorós. En definitiva, el que fa França. I també Itàlia. Ens creiem que el menjar i el beure són sectors que, a més d’agrícoles, poden ser industrials i crear riquesa? Doncs som-hi! Prestigiem-ho. No ens venguem per quatre quartos. La inflació ha de ser combatuda i la UE farà tot el possible per contenir-la. I té la competència exclusiva del mercat únic interior. L’obertura de les importacions de pollastre del Marroc són només un toc d’alerta inicial. En vindran més. Ens hem de posar al magí que el mercat europeu no necessita que Catalunya produeixi i exporti determinats productes barats. Per a això ja hi ha països tercers com ara Marroc, Turquia i d’altres que en vindran com a fruit d’acords comercials, però també com a conseqüència d’interessos geoestratègics de la Unió Europea -o algú es pensa que el canvi històric respecte al Sàhara Occiental l’ha fet Sánchez de motu proprio?