Jim Collins, al seu llibre Good to Great, exposa el cas de Philip Morris, com a exemple d'aprofitament de les oportunitats més enllà de la gestió dels problemes. El cas és el següent: a principis dels anys 60, als Estats Units, R. J. Reynolds (Camel) i Philip Morris (Marlboro) obtenien la majoria dels seus ingressos del mercat domèstic i lluitaven entre ells per a esdevenir els primers.
En aquesta situació, ambdues empreses van seguir camins diferents en els següents anys. Mentre R. J. Reynolds opinava que "si algú de fora vol un paquet de Camel, que truqui", Jose Cullman de Philip Morris va pensar diferent. Va identificar el mercat internacional com la millor i gran oportunitat per a un creixement a llarg termini, tot i que l'empresa venia menys d'un 1% a fora en aquell moment. Cullman va posar tota la carn a la graella i va oferir una resposta clara: va traslladar el seu executiu número ú del mercat domèstic al control del mercat internacional de l'empresa. Molts van pensar que s'havia tornat boig i, fins i tot el propi executiu (en George Weissman) va dir "avui estic dirigint el 99% de l'empresa mentre que demà dirigiré només l'1% restant o menys".
20 anys després, Marlboro era la marca de cigarretes més venuda a tot el món (tres anys abans d'esdevenir primera als Estats Units) i Philip Morris veia com la divisió europea es convertia en la principal i de més ràpid creixement de tota la companyia.
La conclusió a la que arriba Jim Collins, i que volia compartir amb vosaltres, és que gestionar els problemes només et pot fer bo, mentre que construir les teves oportunitats és la millor manera de ser genial. Per això, quan hem de distribuir recursos entre les diferents àrees de l'empresa, cal fer-ho pensant en les oportunitats i no en els problemes.