Arribar a Fira de Barcelona Gran Via baixant del Maresme al matí és una odissea perquè implica entrar a dues ciutats en hora punta: a Barcelona i al MWC. El truc és sortir a quarts de set del matí, tot i que una hora i vint de cotxe no te la treu ningú. Arribar una hora i mitja abans no obrin permet encara trobar aparcament al carrer i tocant a la Fira si saps algun dels trucs de l'ofici (paraules clau: furgonetes dels mossos i benzinera).
El punt de trobada amb el soci és a una de les cafeteries de format americà que hi ha en els hotels de davant del recinte firal, on estic assegut fent un cafè mentre escric aquest article. Dic americà a consciència. Si no obres la boca, ets un assistent internacional més del congrés i el més probable és que els dependents de darrere la barra es dirigeixin a tu en anglès com m'acaba de passar. Miro al meu voltant i em sembla que sóc l'únic català del local. A la taula de la meva esquerra un senyor sud-africà blanc parla amb un de xinès sobre com establir-se a Europa i a la de la meva dreta un nord-americà amb sobrepès mira les notícies a Fox News al mòbil.
Escric en dimecres, quan ja portem tres dies de MWC, dos d'oficials i un —diumenge— de no-oficial que ja fa anys que és lectiu a tots els efectes. Quan llegiu aquest article ja serà en el darrer dia del MWC i ja en començareu a sentir valoracions. Encara no tenim xifres oficials, però tothom està molt content amb l'edició d'enguany. El proppassat congrés de l'audiovisual ISE va ser un bon presagi del que hem vist. Aquest any és el primer MWC que se celebra amb tota normalitat d'ençà de la pandèmia. Se sabia des del moment en què el nombre d'expositors asiàtics havia superat les xifres prepandèmia. La presència asiàtica és rellevant i no només per les xifres: sovint el que hi presenten no s'ha vist fora de la Xina, Corea, Japó o Taiwan. La presència per primer cop de l'operador xinès China Mobile rebla el clau d'aquest èxit asiàtic.
"Com sempre passa en tecnologia, al MWC i a la vida, allò essencial és invisible als ulls"
I és en aquesta línia que hem d'emmarcar la presència de Xiaomi i l'anunci que la marca ha fet a Barcelona. Xiaomi, un dels grans xinesos pel que fa a telèfons mòbils, ha acaparat tots els focus d'aquesta edició i no precisament amb el seu darrer model de mòbil. Ans al contrari. Xiaomi ha presentat l'SU7 Max, un cotxe elèctric dissenyat per l'ex-BMW Chris Bangle i que arriba per competir amb els Tesla i els Porsche. L'empresa no en dona detalls, però sabem per filtracions que té una bateria de 73,6 kWh que li dóna una autonomia teòrica de 668 km, que té una velocitat punta de 265 km/h, que accelera de 0 a 100 en 2,28 segons i que té un coeficient aerodinàmic de 0,195, el més baix de la història. Als que us agradi el disseny Tesla, l'SU7 us captivarà; als que us interessi el preu també: segons les filtracions (sempre en el terreny de l'especulació) podrien anar de 32.000 euros a 47.300 euros encara més.
Però com sempre passa en tecnologia, al MWC i a la vida, allò essencial és invisible als ulls. També per filtracions sabem que porta components europeus com els frens de la italiana Brenbo i controladors de l'alemanya Bosch. I més important: els xips i els sistemes de navegació autònoma que porta són americans; els xips de la californiana Qualcomm i el sistema de navegació del fabricant de GPU Nvidia. Xiaomi no disposa de la tecnologia que cal per a fabricar els xips que li calen al seu model SU7 Max perquè la Xina no té fàbriques de xips per sota els 7 nanòmetres. En canvi, a només 70 milles nàutiques hi tenen el productor del 90% dels xips avançats del món. La dependència de xips d'altri de la Xina és clarament una amenaça per Taiwan i alhora el seu salconduit: la resta del món també en depenem.
"Aquest vehicle, a banda de ser un prodigi tecnològic és també un prodigi de la geopolítica"
No cal entrar en més detalls per veure que aquest vehicle a banda de ser un prodigi tecnològic és també un prodigi de la geopolítica. Aquest sí que és el cotxe que realment compta del MWC d'enguany. L'altre, el que tots els mitjans, el MWC i el seu il·luminat empresari ens han venut com a cotxe volador, ni vola, ni és un cotxe; és un dron amb una carcassa impresa en una impressora 3D, que no ha aixecat el vol i que no arriba a la mida d'una bicicleta. Tot el contrari que l'SU7 de Xiaomi.