L’apocalipsi? Me l’imaginava més gran. Txernòbil, l’atemptat de les Torres Bessones, els de l’11M, les crisis migratòries, el SARS, l’Èbola, les fake news, l’ascens dels totalitarismes, el capitalisme de vigilància, l’emergència climàtica global i ara el Covid-19; una apocalipsi en diferit, que diria la poetessa.
"L’apocalipsi? Me l’imaginava més gran. Txernòbil, l’atemptat de les Torres Bessones, els de l’11M, les crisis migratòries, el SARS, l’Èbola, les fake news, l’ascens dels totalitarismes, el capitalisme de vigilància, l’emergència climàtica global i ara el Covid-19; una apocalipsi en diferit"
Posats a triar, hauria preferit una invasió alien hostil que ens hagués obligat als terrícoles a unir-nos en la lluita contra un enemic extern. De moment no ha pogut ser, però el que tenim s’hi assembla prou i ens pot preparar per quan arribi.
Tots els fascicles de l’apocalipsi en diferit tenen en comú que no entenen de fronteres. Terrorisme, virus, fake news, totalitarismes o l’escalfament global reparteixen a tots per igual; la cooperació global es fa inevitable. Un fet positiu en la gestió del Covid-19 és que podem veure l’OMS com un proto-govern planetari per damunt de jurisdiccions supra-estatals, estatals, regionals, locals i ultra-locals. El necessitarem per quan vinguin els aliens.
Però als mapes polítics, els colors hi continuen sent, i veient les diferències en la gestió de la crisi del Covid-19 entre la Xina, els EUA i la UE, no veig que això hagi de canviar en un futur pròxim. La Xina ha contribuït a l’expansió global del virus negant la major i convertint la campanya de lluita contra el Covid-19 en una campanya de propaganda. L’oftalmòleg Li Weinlang que a mitjans de desembre del 2019 va alertar del virus va ser silenciat per la policia per alterar l’ordre i la doctora Ai Fen, cap de cures a l’Hospital Central de Wuhan, va ser amonestada públicament per “difusió de rumors i causar pànic social”. Les imatges difoses per internet de la construcció d’un hospital en deu dies, el primer ministre Xi Jinpiing prenent-se la temperatura a la tele i la recent visita a la zona zero un cop s’ha contingut l’expansió del Covid-19 són de P3 de propaganda. El que també hem vist han estat les mesures draconianes de confinament o presó que han portat al confinament i a abaixar el nombre reproductiu del virus per sota d’1 (cada infectat infecta menys d’una persona). La corba fa baixada.
"Un fet positiu en la gestió del Covid-19 és que podem veure l’OMS com un proto-govern planetari per damunt de jurisdiccions supra-estatals, estatals, regionals, locals i ultra-locals"
Als EUA, en canvi, el Covid-19 s’ha trobat amb un altre escenari. Al país de la tecnologia hospitalària més moderna, del major nombre de patents de medicaments, i amb les universitats més preparades resulta que 30 milions de persones no tenen assegurança i 40 milions tenen plans amb franquícies només per a malalties molt greus. Hi ha una bossa de ciutadans que no és prou pobra per accedir al programa federal de salut Medicare, que la seva empresa no els paga un pla de salut o no guanyen prou per pagar-se una assegurança mèdica. Per acabar-ho d’adobar als EUA les empreses no estan obligades a remunerar els treballadors per malaltia. Resultat: les persones amb situació més precària no poden permetre’s no anar a treballar. I el Covid-19, content.
Europa hauria de ser el millor dels móns. El sistema de salut universal, la democràcia liberal i la informació científica fluint lliurement haurien de ser les eines definitives per poder fer front a qualsevol emergència global. De moment, això ha aconseguit abaixar el nombre reproductiu del virus a Itàlia a 1,8 (a Catalunya és encara del 2,6). Encara no és suficient perquè la corba de contagis faci baixada. Europa mira de reüll la Xina.
"Però als mapes polítics, els colors hi continuen sent, i veient les diferències en la gestió de la crisi del Covid-19 entre la Xina, els EUA i la UE, no veig que això hagi de canviar en un futur pròxim"
En la gestió del Covid-19, ens hi va molt més que la salut. L’èxit del model xinès de contenció implica que es pot afrontar amb èxit una crisi global sense ser una democràcia, amb la població controlada amb les dades massives, la IA i el reconeixement facial i molta propaganda. La gestió nord-americana, que també acabarà contenint el virus, voldrà dir que el capitalisme de vigilància, la privatització de serveis bàsics i el descavalcament d’una part de la societat són també eines útils a l'hora de fer-hi front.
Anem triant model per la futura invasió alien.