De gran, què vols ser?

Els petits empresaris i autònoms acabem de viure una nit molt especial amb la 26a edició dels Premis Pimes que convoquem des de PIMEC. És un instant d'orgull, de conversa, de compartició d'idees, anècdotes i experiències. És una festa per autoanimar-nos, i recordar-nos que l'emprenedoria és una peça fonamental del país; tan del jove que emprèn per primer cop, com de l'empresari consolidat o el que es decideix a constituir un negoci després d'anys de treball per compte aliena.

És cert que la crisi, a banda de generar moltes desgràcies, provoca oportunitats, o si més no, abona el terreny per encarar el futur amb eines noves. A la pregunta "De gran, què vols ser?", estic segur que fins fa poc només un percentatge molt petit de nens haguessin respost: "vull tenir una empresa". Però el dur context actual ha capgirat les prioritats i ha tret la pols a valors propis de la cultura empresarial catalana com l'esforç, el treball, l'assumpció de riscos calculats i raonables, la filosofia ancestral de no estirar més el braç que la màniga, etc.

Hem d'aprofitar aquesta època de foment de l'emprenedoria, en què aquest modus vivendi és molt dur –això no ho posem en dubte- però també més acceptat socialment que mai. Sembla que entre tots hem fet entendre que un fracàs empresarial no té perquè ser un error, sinó un aprenentatge. El president de la Generalitat, present a l'entrega de guardons, va emprar la frase "un fracàs no és una derrota, és una lliçó".

Com se n'aprèn, de ser empresari? Hi ha coneixements que cal aprendre en l'educació formal; altres, a partir de les pràctiques en empreses, però sobretot, a través de l'experiència pròpia i de conèixer exemples d'èxit i de fracàs. La nit dels Premis, amb els vuit guardons a les pimes que han sobresortit durant el 2012 per la seva competitivitat, la seva estratègia innovadora, o altres àmbits de l'empresa, és un bon exemple. També ho són les persones empresàries que han hagut de tancar la seva empresa, i que estan essent ajudades pel programa emppersona de la Fundació PIMEC. De fet, el preu dels tiquets del sopar dels guardons anava destinat a fer possible la continuació d'aquest programa, perquè l'esperit emprenedor no es perdi, sani del fracàs, i s'atreveixi de nou.