Arran d’una nota d’opinió del Cercle d’Economia sobre si l’economia catalana havia fet passos endarrere respecte d’Espanya i la Unió Europea (UE), s’ha generat un ampli debat. Segons l'Eurostat, el PIB per habitant d’Espanya l’any 2019 era un 14% inferior a la mitjana de la zona euro, la mateixa distància que hi havia l’any 2000. És a dir, Espanya ha estat estancada respecte a la UE. Pel que fa a Catalunya, la renda per càpita l’any 2000 era un 20% superior a la mitjana europea i un 24% per sobre de la mitjana espanyola. Actualment, aquestes xifres són superiors només en un 1% respecte a Europa i un 17,4% sobre la renda mitjana a Espanya.
És important analitzar també l’efecte demogràfic. Entre els anys 2000 i 2021 Catalunya ha incrementat la seva població en 1.360.000 habitants, un 22% més. Aquest elevat creixement ha afectat el nivell de renda en termes de PIB per càpita. Per què Catalunya no avança a un ritme més gran? Com a causes internes destaquen la manca de consens dels partits polítics sobre els grans temes de país: la manca d’habitatge públic, el futur de l’aeroport, la instal·lació de molins eòlics, el model de turisme, etc. Però també, la baixa productivitat o una burocràcia lenta que hauria d’agilitzar-se.
Ja és ben conegut el crònic dèficit fiscal de Catalunya, que s’estima en un 8,5% del PIB, equivalent a 20.000 milions d’euros anuals
Cal afegir-hi també, destacades causes externes que frenen l’economia, especialment la manca d’inversions en infraestructures bàsiques i l’infrafinançament dels serveis públics que els governs espanyols destinen a Catalunya. Ja és ben conegut el crònic dèficit fiscal de Catalunya, que s’estima en un 8,5% del PIB, equivalent a 20.000 milions d’euros anuals. Quant a la inversió pública el govern espanyol destina a Catalunya només el 13,5% del total, xifra molt inferior al seu pes econòmic o demogràfic. Això suposa una inversió de 105 euros anuals per català enfront dels 148 euros per habitant de la mitjana espanyola. Segons Foment del Treball el dèficit acumulat d’inversions públiques a Catalunya és de 40.000 milions, i, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, de més de 50.000 milions.
Però, a banda del PIB, interessa analitzar l’Índex de Progrés Social que calcula la UE per les 240 regions europees. Catalunya se situa en el lloc 76 en renda per càpita, però en disposar d’un infrafinançament crònic en la despesa pública se situa en el lloc 135 en l’Índex de Progrés Social, mentre que, per exemple, el País Basc que té un finançament dels serveis públics per persona molt superior, ocupa el lloc 48 en l’Índex de Progrés Social.
Catalunya ha de recuperar la seva capacitat d’iniciativa i dinamisme
Malgrat aquestes causes que li provoquen la pèrdua de pes econòmic, Catalunya, des de fa molts anys, que continua aportant el 19% del PIB espanyol i és un gran centre econòmic de serveis, indústria, innovació i turisme, vital i obert al món.
Però en moments de canvi tan accelerats, Catalunya ha de recuperar la capacitat d’iniciativa i dinamisme que l’han caracteritzada. La Generalitat de Catalunya i els ajuntaments han de facilitar la dinamització de l’economia amb una àmplia col·laboració amb el sector privat i la societat civil. Per això cal un ampli consens polític, econòmic i social, en els grans temes, en particular al Parlament de Catalunya.
La Generalitat de Catalunya i els ajuntaments han de facilitar la dinamització de l’economia amb una àmplia col·laboració amb el sector privat i la societat civil
En aquesta línia, moltes entitats econòmiques catalanes com el Cercle d’Economia, Foment del Treball, les Cambres de Comerç, Pimec, Cecot, Amec, Femcat, els sindicats i d’altres, han mostrat la seva preocupació per la manca de finançament públic a Catalunya. Ara fora l’hora de fer un pas més, i que les entitats econòmiques i socials consensuessin una proposta de pressió als partits polítics i governs espanyol i català per eliminar la discriminació en el finançament públic de Catalunya que tant perjudica el teixit econòmic català i al benestar dels catalans.