Dèficit també en infraestructures
08
de Gener
de
2015
Les infraestructures tenen una incidència fonamental en el benestar de les persones i també en el desenvolupament econòmic. Així, en les anàlisis sobre l'atracció de localitzacions d'empreses o d'inversió estrangera és decisiva l'existència de bones infraestructures.
Malauradament, molts estudis, com els de la Cambra de Comerç de Barcelona, per exemple, posen de manifest que Catalunya pateix un dèficit molt significatiu en les inversions de l'Estat espanyol. En un altre estudi, el Col·legi d'Economistes xifra aquest dèficit en un 5,5% del PIB en el període 2007-2012. Aquest percentatge s'obté per la diferència entre l'aportació de Catalunya al PIB espanyol (19%) i la participació de Catalunya en el total de la inversió espanyola en infraestructures (13,5%).
Per a posar un exemple, entre València i Barcelona hi ha 350 kilòmetres, més o menys els mateixos que entre València i Madrid. Des de València, per anar a Barcelona hi ha una autopista de peatge o un tren que triga 210 minuts. En canvi, per anar a Madrid des de València hi ha una autovia gratuïta i l'AVE triga 98 minuts.
El vigent Estatut d'Autonomia de Catalunya pretenia corregir aquest dèficit amb la disposició addicional tercera que estableix que les inversions de l'Estat en infraestructures a Catalunya s'han d'equiparar al seu percentatge del PIB respecte del total. Malauradament, la realitat ha anat empitjorant cada any.
Així, en aquest recent 2014, Catalunya ha estat la regió més perjudicada pel pla estatal d'infraestructures i la seva participació en el total ha baixat fins al 9,5%. I no oblidem que aquest percentatge és una previsió: la realitat demostra que a Catalunya l'execució és tradicionalment menor a la previsió inicial. En altres regions, passa sistemàticament el contrari, ja que la inversió executada és sempre superior a la prevista inicialment.
En definitiva, tenim un problema que s'agreuja cada dia més i afecta la nostra competitivitat econòmica.
Malauradament, molts estudis, com els de la Cambra de Comerç de Barcelona, per exemple, posen de manifest que Catalunya pateix un dèficit molt significatiu en les inversions de l'Estat espanyol. En un altre estudi, el Col·legi d'Economistes xifra aquest dèficit en un 5,5% del PIB en el període 2007-2012. Aquest percentatge s'obté per la diferència entre l'aportació de Catalunya al PIB espanyol (19%) i la participació de Catalunya en el total de la inversió espanyola en infraestructures (13,5%).
Per a posar un exemple, entre València i Barcelona hi ha 350 kilòmetres, més o menys els mateixos que entre València i Madrid. Des de València, per anar a Barcelona hi ha una autopista de peatge o un tren que triga 210 minuts. En canvi, per anar a Madrid des de València hi ha una autovia gratuïta i l'AVE triga 98 minuts.
El vigent Estatut d'Autonomia de Catalunya pretenia corregir aquest dèficit amb la disposició addicional tercera que estableix que les inversions de l'Estat en infraestructures a Catalunya s'han d'equiparar al seu percentatge del PIB respecte del total. Malauradament, la realitat ha anat empitjorant cada any.
Així, en aquest recent 2014, Catalunya ha estat la regió més perjudicada pel pla estatal d'infraestructures i la seva participació en el total ha baixat fins al 9,5%. I no oblidem que aquest percentatge és una previsió: la realitat demostra que a Catalunya l'execució és tradicionalment menor a la previsió inicial. En altres regions, passa sistemàticament el contrari, ja que la inversió executada és sempre superior a la prevista inicialment.
En definitiva, tenim un problema que s'agreuja cada dia més i afecta la nostra competitivitat econòmica.