La crisi sanitària, econòmica, social i empresarial generada per la pandèmia del coronavirus ha marcat un abans i un després en moltes coses. Com a empreses, però també com a persones. Ens ha servit per veure que sí, que les coses quotidianes poden arribar a ser extraordinàries. Però també ha canviat la manera de relacionar-nos, de socialitzar, de treballar, de vendre, de gestionar, d'un llistat infinit que tots vosaltres ja en sou coneixedors i coneixedores. Quantes vegades no hem sentit, de tot això, n'aprendrem segur? Com a resultat d'aquest fet, em refereixo a la copiosa oferta i llista d'empreses que han col·laborat les unes amb les altres per ajudar a la societat; les que han participat o impulsat iniciatives solidàries per combatre la COVID-19, les que han canviat la seva línia de producció per fabricar mascaretes, respiradors, pantalles i tants altres productes necessaris per a la població i el món sanitari.
Tot això també ens ha servit per posar sobre la taula altres temes que teníem aparcats perquè no vèiem mai que arribés el moment: invertir en noves tecnologies, apostar per proveïdors locals, facilitar la conciliació familiar, donar la possibilitat de teletreballar...
Però, hi ha coses que no canvien. O almenys així ho experimentem des de la comarca de l'Anoia. L'Anoia va viure una situació sense precedents, també, i molt dura, ja no només per les xifres sanitàries i defuncions, sinó també per la situació econòmica i empresarial del confinament perimetral. En algunes ocasions, em referia a aquesta situació i la comparava com un partit de tenis. Nosaltres, les empreses i treballadors i treballadores, érem i som la pilota d'aquesta partida entre governs. Una pilota que anava d'un cantó a un altre, sense rebre resposta per part dels governs, que jugaven a aquest set interminable. Sovint, no rebíem resposta, ni tampoc solució. Les normatives i les mesures canviaven d'un dia per l'altre, d'altres redactades de forma poc concreta, escrites a correcuita...
"Les empreses i treballadors i treballadores érem i som la pilota d'aquesta partida entre governs"
Ho vam viure de molt a prop. Sobretot, durant el confinament, quan reclamàvem dia rere dia –de fet, és la nostra raó de ser, estar per a les nostres empreses-, perquè ens donessin resposta sobre en quina quedaven els treballadors i treballadores de serveis no essencials que no podien accedir ni sortir de la zona perimetral per anar a treballar. Han calgut quasi sis mesos per tenir una resposta al respecte, una solució –com tantes d'altres- que arriba massa tard.
Les escoles han d'arrencar i rodar. El problema és que la roda té molts forats, i d'altres que van apareixent. No tenim temps de buscar o comprar una altra roda i l'Administració es limita en anar posant pedaços, un sobre l'altre. Ho dic perquè amb l'inici del curs, tornem a no tenir resposta i esperem que aquesta no torni a arribar massa tard. Així ho veiem des del món empresarial: és inconcebible que amb el recorregut que ja portem de la situació generada per la pandèmia, l'Administració, que ha disposat de mig any per establir i planificar un full de ruta per abordar la situació; no sapiguem en quina situació legal queden els treballadors i treballadores que no puguin accedir al seu lloc de feina, atès que estiguin cuidant i atenent els seus fills i filles, per quarantena, encara que no hagin donat positiu.
Per això, des de la UEA, tornem a exigir als Governs que regulin amb la màxima celeritat i urgència aquesta normativa per donar seguretat jurídica i protecció als treballadors, treballadores i les empreses. Nosaltres també ens unim per defensar i demanar la baixa per incapacitat temporal per als treballadors i treballadores que hagin d'atendre la cura dels fills i filles per situacions de COVID-19. Les empreses no poden rebre més cops i els treballadors i treballadores no poden tornar a quedar desemparats.
En les circumstàncies actuals, no podem seguir per aquest camí. No ens podem permetre anar de nou massa tard. I menys el Govern que ha de donar resposta imminent quan s'ha de garantir el benestar de les persones. La sensació és que hi ha algunes persones que després del confinament i l'estat d'alarma van escollir les "vacances" en lloc de les "responsabilitats".