Les regles de joc no són les mateixes per a les empreses que són gestionades amb criteris ètics. Aquestes pateixen els greuges competitius instil·lats pels negocis indolents, d'aquells que no tenen un mínim capteniment. El balanç no pot ser més desconcertant. Com més s'acoblen els valors de la responsabilitat en aquelles empreses més compromeses amb l'entorn i les persones, per contra, creixen les malacures en aquelles indústries en què es prima la consecució d'uns objectius, siguin quines siguin les maneres d'assolir-los.
L'Administració pública hauria d'exercir com a equalitzador. Abstenir-se de fer-ho és el mateix que admetre, com a bones pràctiques, el desinterès social i la gasiveria per part dels executius més llibertins. Cal estimular el mirament pels codis ètics i la formulació de directrius especialment primoteres amb les persones. El sistema no pot dimitir de les seves obligacions i ha d'incentivar els models d'excel·lència. I això no s'està donant.
En la farsa olímpica només meriten les posicions de pòdium i mai no es tenen en compte els esforços de tots i cadascun dels competidors, tret que creuin la línia de meta arrossegant-se i facin prou llàstima. El mateix passa en el món de l'empresa. Sembla que només mereixen l'aplaudiment aquells que exporten més i aquells que han presentat millors comptes de resultats. Com si les bones pràctiques fossin intangibles que mai no vénen al cas. Com si l'estètica dels balanços i els vestits cars fossin l'únic que sedueix els decisors de la cosa pública.
Sovint ens embeuen informacions lamentables en què les divinitats polítiques visiten aquesta i aquella altra fàbrica, tot enlluernats per la presumpció i el glamur dels seus directius. Escenificat el recorregut per les instal·lacions, en les inevitables declaracions a la premsa s'enumeren els mèrits de la marca i el conseller de torn es vanta de tenir aquella empresa en els límits de la seva demarcació. Massa vegades, tant se val els codis ètics i les maneres de fer.
La cultura d'empresa no està de moda. Les empreses discretes, les que s'esforcen sense recompensa, les que arriben arrossegant-se a la meta, no reben aquell bàlsam de la visita egrègia i la irrupció de cotxes oficials. Les elits polítiques es delecten en festejar els líders de la competitivitat empresarial sense adonar-se'n que l'autèntic lideratge és el d'aquells que fan les coses a consciència, sense esperar el copet a l'esquena.
L'Administració pública hauria d'exercir com a equalitzador. Abstenir-se de fer-ho és el mateix que admetre, com a bones pràctiques, el desinterès social i la gasiveria per part dels executius més llibertins. Cal estimular el mirament pels codis ètics i la formulació de directrius especialment primoteres amb les persones. El sistema no pot dimitir de les seves obligacions i ha d'incentivar els models d'excel·lència. I això no s'està donant.
En la farsa olímpica només meriten les posicions de pòdium i mai no es tenen en compte els esforços de tots i cadascun dels competidors, tret que creuin la línia de meta arrossegant-se i facin prou llàstima. El mateix passa en el món de l'empresa. Sembla que només mereixen l'aplaudiment aquells que exporten més i aquells que han presentat millors comptes de resultats. Com si les bones pràctiques fossin intangibles que mai no vénen al cas. Com si l'estètica dels balanços i els vestits cars fossin l'únic que sedueix els decisors de la cosa pública.
Sovint ens embeuen informacions lamentables en què les divinitats polítiques visiten aquesta i aquella altra fàbrica, tot enlluernats per la presumpció i el glamur dels seus directius. Escenificat el recorregut per les instal·lacions, en les inevitables declaracions a la premsa s'enumeren els mèrits de la marca i el conseller de torn es vanta de tenir aquella empresa en els límits de la seva demarcació. Massa vegades, tant se val els codis ètics i les maneres de fer.
La cultura d'empresa no està de moda. Les empreses discretes, les que s'esforcen sense recompensa, les que arriben arrossegant-se a la meta, no reben aquell bàlsam de la visita egrègia i la irrupció de cotxes oficials. Les elits polítiques es delecten en festejar els líders de la competitivitat empresarial sense adonar-se'n que l'autèntic lideratge és el d'aquells que fan les coses a consciència, sense esperar el copet a l'esquena.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.