En el context del Dia Mundial de les Telecomunicacions, aquest article pretén fer un recorregut dels moviments importants que han succeït en el sector des de la seva liberalització. És evident que el sector Telco és un sector convuls, en constant moviment però de cilindrada; que ha patit quatre destacables processos de transformació i de canvis. És a dir, una autèntica revolució.
Liberalització
No fa més de dues dècades que es va liberalitzar el sector amb la privatització de Telefònica i l'obertura del mercat de dades amb l'entrada de BT. Després, i fita molt important, va aparèixer el segon operador de mòbils: Airtel, -ara Vodafone- també d'UK, un dels països europeus -a priori- més liberalitzats. La liberalització va ser la primera transformació del sector: la regulació, procés que va permetre passar d'un model monopolista a un model de multi operadors i de competència "quasi" real.
El regulador espanyol -la CMT- va donar entrada en escena "centenars" d'agents llicenciats, una munió d'operadors fragmentats en àmbits de servei, en tecnologies i en territoris, alguns participats per utilities com Endesa, Iberdrola i Unión Fenosa; altres per entitats financeres -a part la Caixa i BBVA a Telefònica - a destacar Banco Santander, Sabadell, Kutxas, Caixa Galicia, Caixa Catalunya, i alguna de les constructores líders espanyoles com ACS o Acciona.
Transformació del mercat
La majoria d'aquests operadors i accionistes ja no estan al sector, molts varen desaparèixer i altres van ser adquirits o integrats. Aquesta segona fase va ser l'anomenada transformació del mercat, no hi havia mercat i espai per a tothom. En aquesta etapa, ja alguns inversors aliens al sector varen fer bona caixa.
Recaptació
La tercera gran transformació és la recaptatòria, on el guanyador va ser l'Administració Central, un procés que va portar al Govern a poder fer una important caixa. Va ser un moment embogit que va portar a un procés de subhastes de llicències per a tots els àmbits, espais i a licitar l'espectre radioelèctric "a dojo", recordem quasi oblidats els operadors del MDS o LMDS, etc... (?).
De tot allò, avui en resta, a part dels operadors mòbils que es mantenen en bona salut (de moment), els tres operadors regionals: Euskaltel, el més ampli en serveis i penetració; "R" de Galicia i Telecable a Astúries, curiosament tots tres ubicats a l'àrea del nord del país menys Catalunya – recordem a Menta avui ONO. Per cert, avui tots ells són propietat de fons d'inversió internacionals, inclòs Euskaltel, a punt de sortir a Borsa perquè els fons també volen fer caixa.
Segona concentració
La quarta transformació (no serà la darrera) és la segona concentració, un fet real. Vodafone adquireix ONO per un valor "no de crisi" i sobrevalorat pel caire estratègic de l'adquisició, accés a infraestructures i de forma real al mercat de fix. Orange (FT) adquireix Jazztel per un preu al mercat "molt atractiu" pels inversors que volen ja fer caixa. I, darrerament, l'operador mòbil Yoigo, on els seus accionistes nòrdics estan més pendents de com poder fer caixa i sortir, que com poder entrar a l'obligada convergència de serveis de telecomunicacions.
És evident – i no només aquí- que el sector Telco és un sector de big players, que has de jugar amb inversions importants i intensives – alt capex -, però que encara és un sector de bons marges i de "bon" valor per l'accionista.
Ara bé, en una altra ocasió us donaré la meva opinió sobre l'autèntica transformació del sector: la convergència entre les Telcos i els agents de continguts/serveis digitals com els Google, Apple, els Facebook, els Whatshapp, etc..., que ja està aquí per quedar-se.
Liberalització
No fa més de dues dècades que es va liberalitzar el sector amb la privatització de Telefònica i l'obertura del mercat de dades amb l'entrada de BT. Després, i fita molt important, va aparèixer el segon operador de mòbils: Airtel, -ara Vodafone- també d'UK, un dels països europeus -a priori- més liberalitzats. La liberalització va ser la primera transformació del sector: la regulació, procés que va permetre passar d'un model monopolista a un model de multi operadors i de competència "quasi" real.
El regulador espanyol -la CMT- va donar entrada en escena "centenars" d'agents llicenciats, una munió d'operadors fragmentats en àmbits de servei, en tecnologies i en territoris, alguns participats per utilities com Endesa, Iberdrola i Unión Fenosa; altres per entitats financeres -a part la Caixa i BBVA a Telefònica - a destacar Banco Santander, Sabadell, Kutxas, Caixa Galicia, Caixa Catalunya, i alguna de les constructores líders espanyoles com ACS o Acciona.
Transformació del mercat
La majoria d'aquests operadors i accionistes ja no estan al sector, molts varen desaparèixer i altres van ser adquirits o integrats. Aquesta segona fase va ser l'anomenada transformació del mercat, no hi havia mercat i espai per a tothom. En aquesta etapa, ja alguns inversors aliens al sector varen fer bona caixa.
Recaptació
La tercera gran transformació és la recaptatòria, on el guanyador va ser l'Administració Central, un procés que va portar al Govern a poder fer una important caixa. Va ser un moment embogit que va portar a un procés de subhastes de llicències per a tots els àmbits, espais i a licitar l'espectre radioelèctric "a dojo", recordem quasi oblidats els operadors del MDS o LMDS, etc... (?).
De tot allò, avui en resta, a part dels operadors mòbils que es mantenen en bona salut (de moment), els tres operadors regionals: Euskaltel, el més ampli en serveis i penetració; "R" de Galicia i Telecable a Astúries, curiosament tots tres ubicats a l'àrea del nord del país menys Catalunya – recordem a Menta avui ONO. Per cert, avui tots ells són propietat de fons d'inversió internacionals, inclòs Euskaltel, a punt de sortir a Borsa perquè els fons també volen fer caixa.
Segona concentració
La quarta transformació (no serà la darrera) és la segona concentració, un fet real. Vodafone adquireix ONO per un valor "no de crisi" i sobrevalorat pel caire estratègic de l'adquisició, accés a infraestructures i de forma real al mercat de fix. Orange (FT) adquireix Jazztel per un preu al mercat "molt atractiu" pels inversors que volen ja fer caixa. I, darrerament, l'operador mòbil Yoigo, on els seus accionistes nòrdics estan més pendents de com poder fer caixa i sortir, que com poder entrar a l'obligada convergència de serveis de telecomunicacions.
És evident – i no només aquí- que el sector Telco és un sector de big players, que has de jugar amb inversions importants i intensives – alt capex -, però que encara és un sector de bons marges i de "bon" valor per l'accionista.
Ara bé, en una altra ocasió us donaré la meva opinió sobre l'autèntica transformació del sector: la convergència entre les Telcos i els agents de continguts/serveis digitals com els Google, Apple, els Facebook, els Whatshapp, etc..., que ja està aquí per quedar-se.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.