Espanya és un país que es va industrialitzar tard i té un model productiu no molt avançat. El sistema productiu espanyol té algunes grans empreses com els bancs, les elèctriques i les constructores, que s’han beneficiat molt del seu caràcter oligopolístic, però tenen poc pes en el mercat global. En canvi, té centres de producció importants que pertanyen a multinacionals internacionals, especialment en el sector de l’automòbil, o a la indústria química. També hi ha un ampli teixit d’empreses mitjanes o petites amb els centres de decisió fora d’Espanya.
A Catalunya hi ha 640.000 empreses de les quals només 2.303 tenen més de 250 empleats. 518 pertanyen al sector industrial i algun centenar a serveis avançats. Però en aquests sectors hi ha moltes empreses mitjanes i petites, que són dinàmiques, innovadores i competitives, com demostra el volum creixent de les seves exportacions. Com que Catalunya no té capacitat per impulsar-ho tot, ha de tenir clar cap on ha de fer els esforços per millorar i adaptar el sistema productiu als nous temps. Es tracta d’impulsar els sectors i les empreses que avui i en el futur seran claus per l’economia. Una bona guia de cap on s’ha d’orientar l’economia la donen les polítiques que està impulsant la Unió Europea i entre elles els sectors vinculats a la digitalització, la sostenibilitat, o a les energies alternatives.
"Es tracta d’impulsar els sectors i les empreses que avui i en el futur seran claus per l’economia"
No és fàcil. La situació política i econòmica actual és d’alta volatilitat. Hi ha molts escenaris que són disruptors: la crisi climàtica, la transició energètica, les guerres a Ucraïna i a Palestina, la pugna Estats Units-Xina, la fragmentació del mercat internacional, l’acceleració tecnològica digital o un món amb inflació i altament endeutat. Caldrà tenir present també que hem entrat en una nova època de la globalització. Les decisions no es prendran només en funció dels costos baixos, sinó que serà prioritari la seguretat de disposar en el territori de la Unió Europea de productes estratègics dels quals avui hi ha una excessiva dependència de l’exterior.
D’altra banda, seguint els passos dels Estats Units, la Xina i altres països, cal donar suport a aquells sectors i grans empreses claus de l’economia europea. En resum, tornem a polítiques neoproteccionistes en la política industrial i alguns sectors de serveis claus. Aquest nou marc econòmic exigeix una qualificació laboral més elevada, adaptació a les noves tecnologies i a les noves demandes del mercat, i exigeix alta especialització en alguns camps. Catalunya ha d’atendre tot el teixit productiu mirant al futur. Grans i petites empreses, espanyoles, catalanes o estrangeres.
"L’entorn és molt complex, però ofereix moltes possibilitats de creixement econòmic sostenible"
Totes han de ser benvingudes i acollides. Però donada la limitació de recursos dels quals disposa Catalunya ha de concentrar els esforços bàsicament en les pimes del sector industrial i en els serveis més innovadors i de major potencial. Reindustrialitzar el país, investigació i recerca, potenciar el finançament, millorar la formació i especialització professional, o donar suport a l’exportació són alguns dels camins a seguir. L’entorn és molt complex, però ofereix moltes possibilitats de creixement econòmic sostenible i de millorar el benestar social si les sabem aprofitar.