El passat 23 de setembre va ser portada que "La Conselleria d'Economia planteja apujar patrimoni i gravar més les empreses familiars". Es destacava que "els beneficis fiscals per als propietaris seran per als que tinguin un 15% de l'empresa en lloc del 5% actual". En el cas d'agrupacions familiars el mínim passaria del 20% actual al 40%. També ressaltava que la Conselleria proposa eliminar el límit de tributació conjunta d'IRPF i patrimoni (que és del 60% de la base IRPF)".
Ràpidament la Conselleria va emetre un comunicat dient que "és un informe totalment teòric i el full de ruta no és augmentar els impostos". Però l'esmena 3105 als pressuposts generals de l'estat 2021, presentada el 17/10/20 per ERC proposava els indicats canvis percentuals. Cal recordar que a més a més l'actual directora general de Tribut i Jocs de la Generalitat de Catalunya, en una conferència a l'Il·lustre Col·legit d'Advocats de Barcelona el 8/6/20 va recolzar la proposta 56 de l'informe Lagares de 2014 en el que a l'apart "d" es diu que "s'entendrà com empresa familiar... aquella en la que més del 50% de la propietat estigui en mans de familiar de fins segon grau (germans)". A mesura que passen les generacions augmenta el nombre de socis i amb això es va diluint el capital i allunyant el parentiu.
Aquestes propostes van en la mateixa línia de les modificacions introduïdes en l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat 2021 en el sentit de fer incompatible acollir-se a l'impost de successions a la reducció de base imposable per empresa familiar i a les bonificacions a la quota.
L'existència d'organitzacions com l'Institut d'Empresa Familiar i les seves agrupacions territorials, no han de servir d'excusa per una pressió constant a escala individual per tots els mitjans legals
Es pot caure fàcilment en la temptació de pensar que tot això no són més que bajanades. Però solem queixar-nos quan les lleis ja s'han aprovat en lloc d'actuar de forma preventiva. L'existència d'organitzacions com l'Institut d'Empresa Familiar i les seves agrupacions territorials, no han de servir d'excusa per una pressió constant a escala individual per tots els mitjans legals. La urgència d'atendre al dia a dia del negoci tampoc es pot utilitzar per posposar dita acció. La defensa de l'empresa familiar ha de figurar al decàleg de tots els empresaris familiars.
La importància de les empreses familiars com generadores de riquesa (60% PIB) i llocs de treball (70% dels privats) és la causa de l'especial regulació a efectes de l'impost de patrimoni (exempció) i successions (reducció de la base imposable). Aquesta protecció obeeix a la recomanació de la Comissió de la Comunitat Europea 94/1069, en la que instava als estats membres a adoptar les mesures fiscals adequades per facilitar la successió de l'empresa familiar.
Parafrasejant a Winston Churchill, "molts miren a l'empresa com un llop al qual cal abatre, altres com la vaca a la qual s'ha de munyir i molt pocs la miren com el cavall que tira el carro". Sembla que els nostres governants volen anar ¡a per elles!