És egoista viatjar?

Les vacances d’estiu són –també- moment de descoberta. És de vacances quan –si en tenim l'oportunitat i la crida– podem alliberar el nostre esperit explorador. Aprenem, descobrim i gaudim viatjant. Viatjar és una de les meves grans passions. Gairebé una necessitat vital. I la sostenibilitat és una responsabilitat constant a la meva vida. Una manera de viure. Sempre que viatjo tinc un conflicte interior; tinc sentiment de culpa. És egoista viatjar?

Sé que la mobilitat –i canviar de continent durant unes setmanes és moure’s molt– és una de les principals fonts de contaminació, especialment l’aviació. Si l’aviació mundial avui fos un país, s’ubicaria entre els 10 més contaminants del món segons la Unió Europea. El transport aeri representa un 2,4% de les emissions de CO₂. Hi ha un moviment, nascut a Suècia, anomenat Flygskam, que es basa en la vergonya de volar per motius ambientals i que ha creat la plataforma Stay grounded.

El transport aeri representa un 2,4% de les emissions de CO2

És possible viatjar a destins llunyans de manera sostenible? Jo crec que sí. Que es pot viatjar de manera conscient. Conscients del nostre impacte ambiental, cultural, econòmic i social. De la petjada que deixem. No hi ha activitat humana neutra. Si ho fem amb cura, vull pensar que hi ha més pros que contres de rodar el món i tornar al born.

Cal continuar pregant a la ciència –i, per tant, cal molta més inversió en recerca– que trobi combustibles avançats sostenibles que no generin efecte hivernacle per a l’aviació i la mobilitat en general (si ja hi ha cotxes elèctrics, per què no avions?). I cal exigir als governs una fiscalitat que promogui la descarbonització. Mentrestant, a títol personal, hi ha molt per fer per provar d’exercir un turisme el més sostenible possible i compensar la nostra petjada de carboni amb responsabilitat.

Més info: Les històries que expliquem creen realitats. Quina és la teva?

Comparteixo amb vosaltres 10 pràctiques que tinc sempre en compte:

1. Respecta les tradicions i els costums de les comunitats locals. Com bé diuen, donde fueres haz lo que vieres. O, altrament dit, no facis el turista.
2. Compra localment: prova que els establiments on vas siguin de propietat local. No compris a botigues de souvenirs de plàstic. És com qui ve a Barcelona i s’endú un barret mexicà.
3. Menja de temporada, local i kilòmetre 0. Descobreix els sabors de l’autenticitat. No mengis espaguetis a Àsia, els noodles són més interessants.
4. Escull allotjaments, restaurants i espais sostenibles: escull amb temps sempre aquelles instal·lacions que tenen una política de sostenibilitat més clara.
5. Lluita contra els plàstics: duu sempre ampolles i carmanyoles reutilitzables, així com bosses de tela que, a més, són moníssimes i es poden rentar.
6. Recicla i recull tot el que usis i deixa l’espai natural com l’has trobat (o millor, aprofita per fer accions de neteja amb entitats locals).
7. Estalvia aigua i energia, respecta la natura. No demanis que et canviïn la tovallola cada dia ni posis l’aire condicionat com si fossis al pol nord. Per què vas al tròpic si vols passar fred?
8. Busca entitats locals que promoguin treball de qualitat i estable (per exemple a Cambodja vam fer totes les activitats amb una comunitat que promou la inserció laboral de les dones: SREI Angkor).
9. Respecta la flora i fauna i busca destins vinculats a la sostenibilitat. Participa d’accions a la natura i culturals, de manera activa.
10. Un cop arribats, fes servir mitjans de transport comunitaris com el tren i sostenibles com la bicicleta

Només a Borneo es produeix gairebé el 90% de l’oli de palma del món

Viatja lleuger d’equipatge i ple de ganes d’aprendre. Aprofita per conèixer i després, si cal, per explicar. Fes d’altaveu de les necessitats de les comunitats locals i de la flora i fauna. Un dels destins d’aquest estiu –en què hem viatjat a Àsia– és Borneo a Indonèsia, a la terra dels orangutans... els més damnificats de la desforestació pel cultiu de plantacions d’oli de palma. Només a aquesta regió es produeix gairebé el 90% de l’oli de palma del món. Les gairebé 20 milions d’hectàrees de plantacions a Borneo han destruït més de la meitat dels boscos tropicals de l’illa que són el seu hàbitat. Si els voleu fer un favor, no mengeu cap aliment que contingui aquesta substància. Vull pensar que visitar-los contribueix a la consciència de la importància de preservar-los.

Què en penseu, pot ser viatjar una activitat d’impacte positiu?