Recullo amb cura les flors del menjador i els plats que vam deixar ahir perquè ens va fer mandra. Visc amb la millor gent de la història, i malgrat tots els arguments en contra d'un pis petit, blanc com un hospital i on només hem tingut sofà des de fa dos dies, hi hem creat tants records, bons i dolents, que se'm farà molt difícil deixar enrere quan arribi l'hora. Sant Jordi és el millor dia del món, ho és des de fa uns anys i ara, des de l'estranger, encara ho és més, perquè no només és el dia de totes les coses que m'agraden, sinó també de pensar en casa i sentir-me orgullosa de tenir la tradició més bonica d'Europa i, escurant, del món.
Fa uns dies que espero Sant Jordi amb neguit, perquè després d'una època trista necessito tornar a pensar que l'amor pot tornar a començar, i que no hi ha res millor que celebrar-lo amb els meus amics, sopant, menjant cuina catalana amb llibres i flors. Realment, Sant Jordi sembla fet a mida per les dones que vivim en el nostre món de fantasia cuidant plantes, anant a pilates, demanant massa de nosaltres mateixes i procrastinant per fer-ho més suportable, i vestint roba de colors per camuflar qualsevol inseguretat interna. Sant Jordi és la diada de la dona catalana contemporània. Mentalment, sempre em preparo molt abans, per Sant Jordi, pensant el que faré, el que em posaré i de qui encara esperaré incansablement un moviment per sentir que potser hi ha algú igual de sonat que jo.
“Sant Jordi és la diada de la dona catalana contemporània”
"What is Sant Gggggordi?", em diu llegint un post-it de la meva paret mentre es posa la jaqueta. "Jordi!", li dic, i li explico que és una tradició catalana on les dones regalen llibres als homes i els homes, flors a les dones, que és una llegenda i que a Catalunya és quasi més important que la diada. "Ara, però, com que les dones hem decidit que també volem llibres, ho regalem tot". "I els homes també reben roses?", em diu amb els ulls ben oberts, emocionat, sorprenentment sense aires sexistes. "Sí, però ja saps com són els homes ibèrics. Muy machos". Repeteix la paraula "macho" rient unes quantes vegades i m'abraça. "A mi m'agraden les flors", em deixa anar. Jo la veritat és que en aquest punt de la pel·lícula ja no sé distingir una indirecta o d'algú volent rebre flors gratis el dia del seu sant.
A diferència d'altres continents, Europa té milions de llengües. Cada petit país té la seva, i fins i tot alguns tenen més d'una llengua, com nosaltres. Quan vius en una capital europea i tens aquesta dèria per continuar creient en l'amor costi el que costi, acabes parlant amb amants que parlen llengües molt diferents, i és divertit veure com llegeixen els llibres de la teva taula, o com pronuncien "Ariadna". Els holandesos ni ho intenten i directament et bategen com a "Adriana". Són gent pràctica i eficient, i si els coneixes bé (o ells et volen conèixer) fins i tot poden arribar a ser simpàtics. Hi ha una gràcia en conèixer a altres persones en idiomes i d'altres cultures, no només perquè pots pintar la teva com una cultura i país molt més funcional i interessant del que és, sinó també perquè coneixes tradicions i maneres de fer d'altres llocs, que són boniques i que tenen la seva gràcia per introduir-te a escala micro a les maneres de fer d'un indret concret.
"Ara, però, com que les dones hem decidit que també volem llibres, ho regalem tot"
Continuo escombrant el terra i endreçant la cuina, somrient perquè ahir ens ho vam passar bastant bé. Diuen que els afortunats en el joc són desafortunats en l'amor, i jo tinc clares amb quines coses soc afortunada, i no ho canviaria per res del món. Després d'una temporada de plorera llarga, l'endemà de Sant Jordi és el moment ideal per asseure'm al meu nou sofà, obrir els llibres nous i pensar a donar una oportunitat a una nova aventura que es mereix el dret de, com a mínim, començar.