La setmana passada vaig tornar a Barcelona per participar en la conferència Growth vs. Climate, un esdeveniment organitzat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) on es van agrupar més de 150 investigadors, responsables polítics, professionals i membres actius de la societat civil per reflexionar col·lectivament sobre la teoria del decreixement i la seva plausibilitat per oferir respostes al sistema actual. La conferència va comptar amb convidades de primera línia com la ministra Teresa Ribera, l'exministre Alberto Garzón o l'activista i antropòloga Yayo Herrero, així com amb la participació d'alguns dels experts més mundialment coneguts en l'àrea del decreixement com són Giorgos Kallis i Jason Hickel, investigadors de l'ICTA-UAB. De manera honorífica, l'acte també va tenir la presència del Premi Holberg Joan Martínez Alier.
Si bé tres dies són un repte important per discutir tots els afers relacionats amb aquesta nova proposta social, política i econòmica, l'esforç per arribar a tots els racons del pensament i l'acadèmia va ser notable. El programa es va dividir en els cinc grans àmbits d'acció del projecte REAL (A Post Growth Deal), la iniciativa liderada pels investigadors Kallis i Hickel, juntament amb la professora Julia Steinberger de l'Institut de Geografia i Sostenibilitat de la Universitat de Lausanne (UNIL) que ha rebut una subvenció del European Research Council de 10 milions d'euros per desenvolupar, en els sis anys vinents, un marc de coneixement sobre el camí que ha de seguir la Unió Europea per avançar cap a una societat postcreixentista. Aquests són Justícia Urbana, Transicions Ecològiques Justes, Salut dels Oceans, Sistemes l'Alimentació i Alternatives al Creixement. Així, en aquesta línia, durant les jornades es van parlar de temes tan diversos com les ecologies decolonials, el feminisme interseccional climàtic, alternatives per reduir les emissions de carboni o materials que ens poden ajudar a fer la transició ecosocial més amable.
La conferència va comptar amb convidades de primera línia com la ministra Teresa Ribera, l'exministre Alberto Garzón o l'activista Yayo Herrero
Com va recordar la ministra Ribera durant la conferència inaugural, "no por tener razón uno consigue lo que quiere, hay que llevarlo a la práctica". I és que el repte del decreixement no només és explicar-se (que també) sinó aterrar a la pràctica d'una manera que engresqui a totes les parts que, fins ara, han basat el seu model productiu en fer justament el contrari.
Tanmateix, és important que, malgrat les limitacions, aquest debat es tingui aquí, a Barcelona. Que la nostra ciència demostri un lideratge internacional a partir de grups de recerca multidisciplinaris i internacionals és una bona notícia. Que Barcelona es posicioni com una ciutat acollidora del pensament i orgullosa del seu lideratge acadèmic no només és positiu per qüestions de reputació, sinó també per demostrar, un cop més, que les partides pressupostàries també han d'anar alineades a aquests objectius. Que la ciutat que fins ara ha estat coneguda per un turisme incipient i una situació política curiosa (si és que es pot dir així d'alguna manera), es converteixi en un referent per desenvolupar ciència internacionalment potent, valenta i innovadora.