La tecnologia ha arribat a una cruïlla: perdre's per sempre en una mena d'autodeterminació descontrolada o tornar a la seva essència original, que identifica l'ésser humà com la millor tecnologia que ha existit mai en aquest planeta. El creixement avui passa inevitablement per l'adquisició de competències digitals, a tots els nivells de l'organització, gràcies a una cultura de l'aprenentatge continu i la innovació, però el vehicle habilitador d'aquestes competències és la humanitat.
El 2021, una enquesta de Dell Technologies va preguntar a 12.000 estudiants de secundària i universitaris de tot el món la seva opinió sobre la tecnologia i les seves futures carreres. El 80% vol treballar amb tecnologia puntera i creu que l'automatització crearà un entorn de treball més equitatiu. Més d'un terç està interessat en carreres de TI, però 'només' el 53% confia adquirir les habilitats tecnològiques que demanaran els ocupadors.
Molts líders també admeten la por de quedar-se enrere, i confessen no saber per on començar per desenvolupar els seus digitals skills. Tots, a més, sabem que la inacció té un preu molt car. Tony Schwartz, autor del Harvard Business Review, va escriure el 2018: “Entre les possibles explicacions (per què la transformació digital és tan difícil d'aconseguir), una que rep molt poca atenció té a veure amb les pors i inseguretats invisibles que ens mantenen encallats en els comportaments, fins i tot quan sabem racionalment que hauríem de canviar”.
Segons l'analista de Gartner, moltes empreses obliden que: “La cultura i la tecnologia requereixen la mateixa atenció per part dels líders, perquè la cultura és la columna vertebral de totes les iniciatives de canvi. El personal atrapat en una mentalitat conservadora pot alentir o, encara pitjor, descarrilar les iniciatives de transformació digital”.
Tot i això, fa tot just dos anys, qui hauria suposat que fins i tot una cultura tradicionalista com la nostra podria acollir tan ràpidament l'enorme transformació dels models organitzatius provocada per la pandèmia? Però va passar, com a conseqüència d'un esdeveniment que va accelerar processos que ja estaven en marxa. Va caldre sincronització, valor i capacitat d'adaptació: totes qualitats extraordinàriament humanes.
La Transformació Digital és abans que res una Transformació Humana: és un procés de canvi i aprenentatge que dura tota la vida
El progrés, de fet, no rau a obtenir la millor tecnologia, sinó a fomentar una nova forma de fer les coses, a través de la comunicació, l'educació i la col·laboració, involucrant les persones, ja siguin empleats o clients. La Transformació Digital és abans que res una Transformació Humana. No és un projecte amb termini de lliurament i no depèn de consultors o d'altres factors externs: és un procés de canvi i aprenentatge que dura tota la vida.
L'acceleració dels processos d'obsolescència de competències, funcions i professions potencia la demanda de perfils amb coneixements nous o renovats, capaços de gestionar la complexitat tècnica, tecnològica, organitzativa i de gestió. Les estratègies que les organitzacions siguin capaces de posar en marxa per atraure i retenir el millor talent no seran suficients davant l'aparició d'un 'nou treballador', les necessitats del qual, les expectatives i les prioritats han canviat radicalment.
Són les Digital Soft Skills, habilitats transversals aplicades al món digital, que depenen de la cultura, la personalitat i les experiències de l'individu
Cal renovar-se constantment i viure la pròpia activitat professional com si fóssim “la startup de nosaltres mateixos”. Però, per aconseguir-ho, no n'hi ha prou d'adquirir noves competències tècniques, cal evolucionar cap a un diferent marc mental. Els professionals necessiten adquirir habilitats transversals i verticals, com la capacitat de treballar en xarxes, comunicar-se a través de màquines o amb les màquines, però abans que res han de canviar els patrons mentals. Són les Digital Soft Skills, habilitats transversals aplicades al món digital, que depenen de la cultura, la personalitat i les experiències de l'individu i estan íntimament lligades a la manera de relacionar-se, comunicar-se i cooperar en equip.
De fet, les habilitats digitals, quan es consideren la mera capacitat d'utilitzar un programari, un dispositiu o una plataforma, mostren una data de caducitat que sovint no supera els 5-10 anys. És per això que a moltes companyies els costa molt mantenir-se al dia perquè consideren la Transformació Digital com la simple adopció de plataformes i/o eines. En canvi, enfortir les soft skills és una de les millors inversions en R+D, tant per al professional com per a l'organització, i és la base per a processos essencials que els robots no poden automatitzar.
El viatge dels líders del segle XXI passa per la comprensió dels canvis que la digitalització està produint i aprendre a anticipar-los, preparant les organitzacions per a la transformació dels seus models en el sentit d'una màxima eficiència i eficàcia. Desenvolupar una Mentalitat Digital vol dir aprendre a ser visionaris, disruptius, àgils i amb aptitud per a l'escalabilitat. Per aconseguir-ho, cal passar a través de constants processos d'up-skilling i re-skilling.
Per descomptat, hi pot haver una predisposició natural, però la Mentalitat Digital necessita ser entrenada i l'obertura al canvi és la clau per fer-ho. Cal mantenir la ment oberta, la visió ampla i lliure de tot prejudici, per actuar de manera conscient dins un perímetre cada cop més canviant però summament estimulant, almenys per a aquelles persones que estiguin disposades a involucrar-s'hi.
La transformació liderada pel digital és una veritable metamorfosi cultural, tecnològica, creativa i de gestió. És un canvi continu i disruptiu que posa en joc qualsevol lògica preexistent, restableix les distàncies espai-temporals i imposa un continu realineament amb nous referents cada cop menys duradors i més canviants.
No només calen nous exemples, sinó també canviar el punt de vista, alliberant-se del “sempre s'ha fet així”. El líder ha d'indicar i modificar la ruta del vaixell organitzatiu i, en aquest context horitzontal, ser més creatiu i proactiu disposat a tenir en compte tant les noves modalitats relacionals com els nous canals de comunicació.
El resultat és un enfocament basat en un model de lideratge distribuït, capaç d'oferir gràcies al desenvolupament de xarxes col·laboratives eficients solucions a problemes que poden tenir diferents orígens. Són les persones les crides a liderar la transformació; han de cultivar competències transversals en les seves relacions i comportaments dins de qualsevol context laboral, per poder utilitzar amb eficàcia les noves eines digitals.
Els nous talents estan en constant interacció amb les xarxes socials i, per tant, després de fer alguna cosa, esperen rebre comentaris immediats, com el 'm'agrada' a Facebook o Twitter. El feedback anual ja no és suficient, cal construir relacions més estrictes, cultivades, de manera que es converteixin en un coaching continu. Així que no només canvia la manera de treballar, sinó també la relació entre les persones i, per liderar, l'enfortiment de les habilitats socials i relacionals, l'escolta i la comprensió seran cada cop més determinants.
L'e-leader: la persona capaç de generar innovacions reeixides aprofitant al màxim els avenços tecnològics
La Comissió Europea descriu la nova figura de l'e-leader com a persona capaç de generar innovacions reeixides aprofitant al màxim els avenços tecnològics. Aquest líder digital sap identificar oportunitats de canvi, fent-les servir en benefici de l'organització i de la comunitat. Sense abandonar la seva posició d'estrateg, l'e-leader ha d'adoptar un enfocament 'experiencial artístic', aprendre a mostrar més disponibilitat i parlar a les persones tant amb el seu cor com amb la seva ment. I tot això basant-se en la interpretació correcta de les dades disponibles a temps real.
D'alguna manera, l'e-leader assumeix un paper d'equilibrador entre la importància de les dades i la seva humanització. La seva tasca és guiar les persones cap a una mentalitat basada en l'empoderament i l'autonomia col·laborativa. Alhora, ha d'ajudar a construir una organització adaptativa que assumeixi nous models de comportament col·lectius capaços d'afrontar els nous reptes a què s'enfronta i exercir un rol social que vagi més enllà dels resultats trimestrals.
L'excés de formalitat, aparença i jerarquia ha alliberat l'espai perquè emergeixi la persona. Finalment, a més de les competències tècniques, destaquen habilitats transversals com ara la flexibilitat, el pensament crític, la imaginació i la capacitat de moure's per camins d'empatia, que són fonamentals per al treball en equip, tant a distància com en presència. Per a les empreses és el moment de posar al centre la comunitat, passant del tracte rendiment per salari, a una nova forma dintercanvi entre projecte i benestar.
Per això, prenent prestada una magnífica frase extreta del famós monòleg de la pel·lícula 'El gran dictador' de Charlie Chaplin: “més que màquines necessitem humanitat”. Els éssers humans seguim sent el motor de les transformacions en curs, però si ens limitem a adaptar-nos a la conjuntura, renunciant a orientar les onades revolucionàries del nostre temps cap a l'interès general, correm el risc de ser-hi atropellats.
* Blanca Espina i Andrés Raya són els autors del llibre 'Digital Soft Skills', que presentaran aquest 26 de gener a la Casa del Llibre del Passeig de Gràcia de Barcelona (a les 19.00 hores). Espina consultora sènior d’innovació d'ACCIÓ i professora col·laboradora de l’Executive Education d’ESADE Business School. Raya és Associate Dean of Programmes a ESADE Executive Education.