Col·laboració, cooperació, unió, compromís, treball en equip... Són valors que apliquen els pingüins en el seu dia a dia per sobreviure. Així, quan els animals que es troben a la zona exterior i estan arribant al límit de la seva resistència, corrent el risc de morir de fred, són substituïts pels que fins aquell moment se situaven a l’interior, estant més abrigats. Aquesta fórmula d’èxit és la que el prestigiós metge i cirurgià especialista en l’aparell digestiu, Mario Alonso Puig, ha definit com “les soft skills dels pingüins”. Aquestes habilitats, que el conferenciant i coach ha posat com a exemple durant la seva intervenció en una xerrada sobre lideratge i management a l’escola de negocis ESIC Barcelona, són les que hauríem de tenir en compte per assolir l’èxit empresarial. En altres paraules, més enllà dels coneixements, l’excel·lència tècnica o els resultats financers, a la cúspide de la piràmide sempre hi és la cultura humana.
Davant un auditori format per futurs directius i empresaris, Alonso Puig ha defensat el valor de les soft skills, desmitificant el seu significat, negant que siguin "toves". “Les relacions humanes i emocionals a l’empresa no són com una assignatura maria, sinó més l’essència on s’ha de posar el focus per excel·lir i diferenciar-se de la resta”. L’expert ha situat l’època actual en el regne del “desconeixement del lideratge”. Per fer front a aquest buit, Alonso Puig ha al·ludit a la seva experiència a Bhutan, el país amb l’índex de felicitat més alt del món. Allà va descobrir les tres grans dimensions que frenen el desenvolupament humà: nosaltres mateixos, anar contra els altres amb voluntat de competir i rivalitzar, i la manca de propòsit per tractar bé el planeta. Aterrat al món de l’empresa, el consell es materialitza a no voler controlar-ho tot, conrear les habilitats humanes i permetre les visions compartides.
Alonso Puig: “Els metges estudiem a la carrera absolutament totes les característiques dels més de 500 músculs del cos, però en cap moment parlem de l’ésser humà”
El gaudi de menjar un croissant
Les excuses, la culpa o un fals convenciment són aspectes que marquen la vida personal i professional. Per entendre-ho, Alonso Puig ha mencionat el mecanisme psicològic que fa que una persona que veu un croissant a un aparador i que sap racionalment que no li convé per un tema de salut, n’acabi comprant un grapat. Deixant de banda la moral, la recomanació del coach ha sigut clara: “Si et menges el croissant, gaudeix-lo i no et sentis culpable”. Traslladat de nou al món laboral, cal impulsar conceptes com la consciència, la responsabilitat, la motivació i la confiança. Tots ells, valors humans, dels quals segons ha indicat, estem orfes. “Som analfabets emocionals”, ha etzibat. Alonso Puig s’ha interrogat retòricament davant del públic el perquè d’aquest dèficit. “Els metges estudiem a la carrera absolutament totes les característiques dels més de 500 músculs del cos, però en cap moment parlem de l’ésser humà”.
El record d’una petita reprimenda del seu fill petit, Borja, li ha servit al conferenciant per defensar la necessitat d’adoctrinar menys i preguntar més. Fent el salt a la vida empresarial, “els resultats econòmics no valen tant com la faceta humana”. Per Alonso Puig, aquestes habilitats humanes, contemplades com una visió de pertinença a una comunitat, són les que s’acaben imposant i creen una cultura empresarial humanista. Com a cas d’èxit, l’evolució de la productora cinematogràfica Pixar, en el qual el fet diferencial no ha sigut la capacitat tècnica o la bona acceptació dels seus productes, sinó “generar una comunicació basada en la confiança”.
Agafant prestada la frase de l’escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry, podríem dir que per Mario Alonso Puig, "l’essencial és invisible als ulls". Si per l’autor, aquests intangibles serien l’amor i l’amistat, pel conferenciant serien la cooperació i la cultura humana, les veritables hard skills. Després de desmuntar el discurs de l’ortodòxia empresarial, només quedaria el valor de la resistència. És l’hora de reorientar els vectors limitants que va aprendre a Bhutan. “El millor regal que li podríem fer a la societat és ser qui som realment”.