'Fake news' per la vena

La UOC i el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat ha organitzat dimarts passat la jornada Desconstruint la realitat, impacte de les fake news i de la postveritat. Experts del periodisme, la publicitat, la sociologia, el dret i la tecnologia es troben per reflexionar sobre l’impacte de les fake news en persones, organitzacions i en la societat en general.

Les fake news, notícies falses, rumors, desinformació, propaganda i mentides tenen com a objectiu influir en individus o grups en benefici propi, de tercers o fins i tot en benefici de la mateixa víctima. El concepte de les fake news és tan vell com el poder i és consubstancial a la natura humana, que és social. I com a éssers socials que som tenim la nostra intel·ligència distribuïda en el grup. És així com al llarg de la història hem construït mites comuns —déus, diners, nacions, partits polítics, clubs de futbol, grups de Whatsapp— que ens han permès ampliar el grup més enllà dels 150 individus de la tribu (número de Dunbar). Som individus en funció del grup. L’Homo Sàpiens no era l’espècie d’Homo més forta, ni la que tenia el cervell més gran però sí la que va saber crear mites comuns que li (ens) van permetre la creació de grups més grans. Vam guanyar en intel·ligència col·lectiva.

Per tant, per molt que creiem que som lliures i que les decisions les prenem de manera individual fent exercici de la nostra llibertat d’elecció, això no és ben bé així. I com més connectats, menys. Part del nostre coneixement i de les nostres decisions la tenim delegada al grup, i des de fa uns anys també a la tecnologia. Mai ha estat tan cert com ara allò que deia McLuhan de què els mitjans són les extensions de l’ésser humà. Part de la nostra memòria la tenim externalitzada al mòbil, les adreces dels llocs a Google Maps i de com arribar-hi al GPS (molts cops no sabem ni com hi hem arribat a un lloc).

"Per molt que creiem que som lliures i que les decisions les prenem de manera individual, això no és ben bé així"

Que les decisions col·lectives (i, per tant, individuals) siguin manipulables via rumors, desinformació i propaganda no és nou. Quan vivia a Alemanya vaig tenir l’oportunitat de parlar amb persones grans sobre la seva experiència durant el nazisme. Volia entendre fins a quin punt la gent del carrer sabia el que realment passava. Em van explicar que fins el dia abans que els russos entressin a Berlin tots creien que eren a punt de guanyar la guerra tal com els informava la ràdio. L’eficiència de la propaganda nazi va ser tal, que quan els americans els van obligar a anar als cinemes a veure les imatges de l’alliberament dels camps d’extermini (les dels bulldozers apilant muntanyes de cadàvers) es van pensar que era un muntatge propagandístic de Hollywood. Avui en dia ho veiem amb els negacionistes del canvi climàtic; els podem portar dades empíriques del canvi, el consens del 98% del experts en clima, que si són conservadors us el negaran amb les dades davant (un cas clar de delegació d’opinió al grup).

Però, què passa en un entorn on hem digitalitzat les nostres fonts d’informació? Doncs com amb qualsevol producte o servei quan es digitalitza: s’estén més de pressa, arriba a més gent i s’adapta fàcilment al mercat destí. Avui no cal tenir una xarxa de ràdio o un diari sensacionalista per difondre propaganda o rumors. N’hi ha prou amb uns quants comptes a les xarxes socials i quatre nocions de psicologia. Sabent que la por (des)mobilitza més que la il·lusió només ens cal difondre informació que apel·li a cada por: Hillary mata nens en una pizzeria de Washington, Europa ens roba, els immigrants et prenen la feina, els independentistes volen trencar Espanya…

"Sabent que la por (des)mobilitza més que la il·lusió només ens cal difondre informació que apel·li a cada por"

Les fake news es difonen més de pressa que les altres, arriben a més gent, s’adapten a la xarxa per la que es propaguen, reapareixen cada cert temps i en moltes ocasions combatre-les frontalment ajuda a la seva difusió. Aquest és exactament el comportament d’un virus biològic. I als virus biològics sabem com combatre’ls. De la mateixa manera que inoculem una petita quantitat del virus contra el qual volem generar anticossos, no podríem inocular una petita quantitat de les fake news que volem neutralitzar? Els mateixos algorismes d’IA capaços de predir amb certa fiabilitat on i quan hi haurà una epidèmia de grip (alguns basats en informació de mitjans socials) podrien advertir-nos d’on es produirà una epidèmia de fake news i sobre quin tema. Amb aquesta informació el que podríem fer és inocular a les xarxes una petita dosi de fake news per tal que el nostre cos generés els anticossos corresponents i quan ens arribés ja no ens fes efecte. Això no treu que hàgim de fer una dieta digital equilibrada, alta en esperit crític i generosa en mètode científic.

Més informació
Les ‘fake news’ de sempre
Facebook escull Barcelona per un gran centre de control de 'fake news'
Avui et destaquem
Comentaris