Fa anys existia un model familiar molt concret on l'home treballava i la dona tenia cura dels fills i la casa. Més enllà de discutir si era un model més o menys vàlid, el cert és que, d'uns anys cap aquí, les dones hem entrat amb força al mercat laboral, ocupant llocs de diversa responsabilitat, i els homes han decidit que no volen quedar apartats del dia a dia de la seva família. Tot plegat ha dut a anar igualant els papers de l'home i la dona tant dins la família com dins l'àmbit laboral. Tot i que, com a partidària de la igualtat que em considero, he de dir que encara queda molta, moltíssima feina per fer.
En tot cas, hàgim fet més o menys deures, el cert és que ens trobem davant un model social diferent del que els horaris, i el ritme de la societat, no semblen haver-se adaptat.
Podem parlar de simple conciliació laboral, d'horaris flexibles que permetin, a homes i dones, concentrar les seves hores de treball per poder dedicar temps als seus, però és que la societat, si més no la de casa nostra, no hi acompanya.
Es diu que, per començaments del 2017, el Parlament de Catalunya prepara una llei que canviarà els horaris laborals a què estem acostumats fins ara, i que els aproparà al model d'altres països europeus com França o Suècia. Per descomptat, es tracta d'un canvi gran que afectarà no només les empreses, sinó també els horaris escolars i els establiments comercials.
En segons quines feines, parlar de conciliació laboral és una utopia, perquè si treballem en una immobiliària, en una botiga de queviures o, com és el meu cas, en el món de la salut; i si, a més a més, el negoci en qüestió ens pertany o depèn fortament de la nostra feina, no podem tancar la paradeta a les cinc en ares de la nostra vida familiar quan vivim en un món on les botigues obren a les cinc de la tarda i tanquen a les vuit.
No podem demanar als nostres clients que ho deixin tot per venir a veure pisos o a comprar arròs de deu a onze del matí, perquè ells també es troben subjectes al ritme horari del nostre país i condicionats a venir al migdia o després de les vuit de la tarda. Vivim en un país on moltes feines no acompanyen a ser a casa abans de les set.
Per altra banda, els fills no s'eduquen sols. I educar-los és molt més que poder pagar algú que en tingui cura; educar és estar, passar temps junts per poder créixer, per poder donar exemple, per conèixer i deixar-se conèixer. Els anys passen ràpidament, i la infància dels fills no la podrem recuperar.
Fa anys que admirem els horaris del món anglosaxó per la manera com permeten, per si mateixos, i sense plantejar solucions temporals, una conciliació general de la vida laboral amb la familiar. El que fins ara era una utopia, i que sembla una manca visible de modernitat en el nostre país pot canviar, doncs, si la llei que vol proposar el Parlament tira endavant; segur que li espera un camí ple d'entrebancs, però pel bé de la nostra salut familiar, esperem que aviat sigui una realitat.
En tot cas, hàgim fet més o menys deures, el cert és que ens trobem davant un model social diferent del que els horaris, i el ritme de la societat, no semblen haver-se adaptat.
Podem parlar de simple conciliació laboral, d'horaris flexibles que permetin, a homes i dones, concentrar les seves hores de treball per poder dedicar temps als seus, però és que la societat, si més no la de casa nostra, no hi acompanya.
Es diu que, per començaments del 2017, el Parlament de Catalunya prepara una llei que canviarà els horaris laborals a què estem acostumats fins ara, i que els aproparà al model d'altres països europeus com França o Suècia. Per descomptat, es tracta d'un canvi gran que afectarà no només les empreses, sinó també els horaris escolars i els establiments comercials.
En segons quines feines, parlar de conciliació laboral és una utopia, perquè si treballem en una immobiliària, en una botiga de queviures o, com és el meu cas, en el món de la salut; i si, a més a més, el negoci en qüestió ens pertany o depèn fortament de la nostra feina, no podem tancar la paradeta a les cinc en ares de la nostra vida familiar quan vivim en un món on les botigues obren a les cinc de la tarda i tanquen a les vuit.
No podem demanar als nostres clients que ho deixin tot per venir a veure pisos o a comprar arròs de deu a onze del matí, perquè ells també es troben subjectes al ritme horari del nostre país i condicionats a venir al migdia o després de les vuit de la tarda. Vivim en un país on moltes feines no acompanyen a ser a casa abans de les set.
Per altra banda, els fills no s'eduquen sols. I educar-los és molt més que poder pagar algú que en tingui cura; educar és estar, passar temps junts per poder créixer, per poder donar exemple, per conèixer i deixar-se conèixer. Els anys passen ràpidament, i la infància dels fills no la podrem recuperar.
Fa anys que admirem els horaris del món anglosaxó per la manera com permeten, per si mateixos, i sense plantejar solucions temporals, una conciliació general de la vida laboral amb la familiar. El que fins ara era una utopia, i que sembla una manca visible de modernitat en el nostre país pot canviar, doncs, si la llei que vol proposar el Parlament tira endavant; segur que li espera un camí ple d'entrebancs, però pel bé de la nostra salut familiar, esperem que aviat sigui una realitat.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.